Martorell, "excel·lent" en inversions en serveis socials, segons un estudi d’abast estatal

1438

Martorell és un dels tres municipis catalans de més de 20.000 habitants que més ha invertit en serveis socials els últims dos anys, segons destaca un estudi de l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials (AEDGSS) realitzat amb dades del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques espanyol.

L’Ajuntament de Martorell va destinar 103,12 euros per habitant el 2015, i 116,22 euros per habitant el 2016 a la despesa social. De fet, un 10% de la despesa total del 2016 (3,2ME) ha anat destinada a serveis socials. Unes polítiques socials que tenen el seu origen en el Pla d’ajut a les famílies dissenyat i implantat pel Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones l’any 2014.

Només tres municipis catalans

Només tres ajuntaments catalans destaquen per la seva excel·lència en despesa social i queden situats entre els dotze millors de tot l’Estat espanyol: Molins de Rei, Montcada i Reixac i Martorell. “Com a alcalde em sento molt orgullós de formar part d’aquests municipis titllats d’excel·lents en inversions i despesa ens serveis socials”, ha declarat l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa.

L’estudi posa el focus en la despesa social dels 350 municipis amb més de 20.000 habitants i aplaudeix l’augment del 12,7% dut a terme per l’ajuntament martorellenc en aquesta partida. “Gastar més no sempre és sinònim de gastar millor, però sense gastar prou serà impossible tenir uns serveis socials dignes”, asseguren els responsables de l’estudi. I afegeixen que aquests 12 ajuntaments, entre els quals hi ha el de Martorell, “han apostat per atendre els seus conveïns” en els moments de “més dificultat”.

Els criteris seguits per l’AEDGSS han estat els de poder contrastar la inversió a la pàgina web de cada consistori (la transparència); una inversió superior als 100 euros per habitant en serveis socials, el 2015, i un increment el 2016; i que la despesa acreditada en serveis socials hagi superat el 10% del total de la despesa no financera municipal.

“Nosaltres hem complert els quatre requisits, per tant estem dins d’aquest grup format per només dotze municipis de més de 20.000. I com a martorellencs, n’estem molt orgullosos”, ha dit l’alcalde Fonollosa. I ha recalcat que “el que sempre hem fet des de l’Ajuntament de Martorell és intentar ajudar aquell que més ho necessita, amb el Pla d’ajut a les famílies: en polítiques d’habitatge, ajuts energètics, ajudes a llibres de text, suficiència alimentària, ajuts per a la gent gran i famílies en risc d’exclusió social”.

Treballant per les famílies de Martorell

El Pla d’ajut a les famílies es va posar en marxa l’any 2014 a través del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell (PMSAPM). La voluntat de l’Ajuntament és donar resposta a les dificultats de les famílies de Martorell que més ho necessitin, un objectiu que tindrà continuïtat el 2017 amb més polítiques d’ajudes socials.

Seguint aquest criteri i tal com reconeix l’estudi de l’AEDGSS, des del 2014 l’Ajuntament de Martorell ha invertit fortament en polítiques socials d’ajuts a les persones i les famílies, dutes a terme a través del PMSAPM, entre les quals destaca el programa per combatre la pobresa energètica, que serveix perquè els martorellencs amb més dificultats puguin fer front als subministraments mínims d’electricitat, gas i aigua a la seva llar.

Aquesta inversió s’ha traduït aquest 2016 en ajuts a l’alimentació i higiene bàsics (targetes moneder i banc d’aliments) per a les famílies de Martorell que ho han necessitat; ajuts a subministraments bàsics (per combatre la pobresa energètica); ajuts de menjador escolar i llar d’infants; ajuts activitats d’estiu amb menjador; ajuts per activitats i serveis (llar d’infants, culturals, esportives, entre d’altres); ajuts a la dependència (programa descans temporal); ajuts per estada a residència de gent gran i ajuts d’especial urgència social.

També s’ha ampliat la plantilla del Centre Especial de Treball amb dos llocs més de treball i s’han creat dues places als Serveis Socials Bàsics (una de treballador social i una altra d’educador social), per potenciar els recursos socials existents.