El Cicle Gaudí i Cinema del Diable ens porten el documental Me llamo violeta, una història real que parla d’identitat i de gènere, de com es viu la transsexualitat en primera persona. A través de l’acceptació, el patiment, l’esperança i el respecte, s’aborda el tema a través de diferents situacions i persones. Es projectarà divendres, a les 20.00h, a la Casa de Cultura, i comptarà amb l’assistència del codirector Marc Parramon, qui comentarà la cinta amb el públic.

Als sis anys, l’Ignacio va dir als seus pares: “Sóc una nena, em dic Violeta”. Després del xoc inicial, els pares de la Violeta, els actors de cinema adult Nacho Vidal i Franceska Jaimes, decideixen acompanyar-la en el llarg i difícil camí que la portarà, algun dia, a convertir-se en dona. Violeta, com molts altres nens i nenes transgènere, es topa amb molts desafiaments mèdics i legals. Encara que la percepció social de les persones transgènere a Espanya ha avança poc a poc cap a una visió més oberta i tolerant, sovint, el procés està lluny de ser fàcil. El documental ens ensenya que la diversitat, com diu Nacho Vidal, alimenta el món.

El documental Me llamo Violeta està dirigit per Marc Parramon i David Fernández de Castro. Marc Parramon (Manlleu, 1977) és realitzador i director. Els seus documentals, tant si són de divulgació científica com de temàtica social, es caracteritzen pel càlid tractament dels protagonistes a través d’una exquisida composició visual i un ritme orgànic. Ha dirigit o co-dirigit els següents documentals: Injusticia exprés (Nimfa d’Or, Festival de Montecarlo 2015), Filosofia a la presó (Doc. Espanya SEMINCI 2015), Refugio Dresde (Festival Memorimage 2016) i Mensajes de frontera (FIPA 2017).

David Fernández de Castro (Londres, 1969) és guionista i director. Especialment interessat en temes socials i històric-polítics, els quals tracta amb rigor i emoció gràcies a la seva capacitat d’empatitzar amb els personatges. Ha dirigit o co-dirigit els següents documentals: Priorat (Nominada als Gaudí 2016, Festival Memorimage i Most Festival), Ajoblanco crónica en rojo y negro (Spanisches Filmfest Berlín 2015), Entre el cielo y la tierra (FICAMS 2014) i El Papus, anatomía de un atentado (2010).

'Me llamo Violeta'