Miquel Pérez (El Pony Pisador): “Martorell és un lloc on ens sentim molt còmodes, sempre ens han acollit molt bé”

767

Els catalans El Pony Pisador van presentar fa uns mesos “The Longest Pony”, un àlbum on unien forces amb els referents internacionals dels sea shanties The Longest Johns. Un treball majoritariament en anglès.

“The Longest Pony” es compon de peces tradicionals i clàssiques del repertori folk anglosaxó, com “Tennessee Waltz” o “All For Me Grog”, així com dues composicions originals, “Wheels of Glory” i “Haul and Drag”. També inclou una peça en català: l’havanera “Al Pirata Joan Torrellas”, una composició original de Carles Casanovas, antic membre del grup d’havaneres Port-Bo.

El pròxim 16 d’agost, el grup viatjarà a Martorell per realitzar dos concerts: un a la tarda (19.30h) i un altre a la nit (23.00h). Hem parlat amb ells perquè ens expliquin què ens han preparat.

Com van els concerts que esteu fent pel territori?

Amb molta feina. La veritat és que tenim molts concerts i, per tant, aprofitem els dies entre setmana -on no tenim concerts- per gravar un nou disc. És una cosa que ens fa moltíssima il·lusió. En resum, estem amb moltes ganes.

Nosaltres també us esperem amb ganes. No és la primera vegada que passeu per Martorell. L’any passat ja veu estar al PAS.

Martorell és un lloc on ens sentim molt còmodes, sempre ens han acollit molt bé i suma un punt d’il·lusió més.

A la festa Major fareu un doble concert el dia 16: d’entrada un més familiar i després un a la nit.

Hi ha unes quantes diferències. Mai l’havíem plantejat la nostra música com infantil i de forma voluntària vam veure que a les famílies li agradaven molt. Els formats de concerts normals del Pony Pisador, per la durada, per l’horari o pel volum fa que no sigui “nen friendly”. Amb el Pony Menut sí que adaptem la nostra instrumentació. Hem agafat les cançons que apel·len la quitxalla. Quan toquem en concerts ens agrada fer coses més boges, amb el Pony Menut -en canvi- anem tema per tema i donem més context a les coses i donant notorietat.

D’altra banda, tenim el concert normal on tenim un gran suport de bateries, teclats i contrabaix. Aquí sí que és un desplegament de mitjans màxim.

Un serà una festa familiar a les 19.30h i un altre a les 23.00h per un públic més adult, però també tindreu un públic familiar.

Sí, ens hem adonat amb el temps que el que fem és animació infantil per nens grans i que són majors d’edat. Segur que hi haurà una connexió especial.

Què és el que podrà veure la gent de Martorell en aquesta festa major?

Ens agrada la música tradicional d’aquí i d’allà sense cenyir-nos a cap ortodòxia. Ens agrada barrejar coses i el que la nostra orella ens recomani. Sempre estem explicant el que fem i donant apreciació a la música popular. D’altra banda, som gent amb un sentit de l’humor peculiar i ens vam adonar que era una cosa que podia ser paral·lela al fet de fer música. Ara mateix som un altaveu de folk poc ortodox i acudits de merda.

Dit així no sona gaire seductor.

Home perquè ho dic jo que és la meva feina. Si t’hagués de buscar un titular et diria: el folk més trencador amb l’humor més feroç, però seria un titular molt boomer i ho hauria de tornar a pensar.

Cada concert és únic, no?

Una mica. Hi ha alguns referents a la història de la música que no fa els concerts igual que els “set list”. No és fix. Això ens agrada. Sabem que tenim un grup de mecenes que a part de ser trols els agrada demanar cançons. I ens agrada ser flexibles. Per tant, si alguna persona va amb amics i comença a demanar a crits una cançó és probable que la fem sense importar-nos si hem practicat el tema.

El darrer àlbum és un que té cançons marineres.

Correcte! Hi ha un món dels sea shanties, que té origen en la música marinera d’origen anglosaxó. És música de treballar als vaixells i cantar mentre treballes al ritme de la feina que fas. També hi ha algunes relacionades amb el mar. Tot això ha fet el que seria el repertori en general de l’escena del sea shanties actual. No és una escena molt gran però comprèn molts llocs de parla anglesa. Un dels nostres grups favorits, els Longest Johns, han estat sempre molt a prop i amb l’últim àlbum encara més. Tota aquesta influència de sea shanties, ens ha fet viatjar més.

Quina cançó del disc és la que més us representa?

Aquí hauries de preguntar a cada persona. T’hauria de seleccionar dues cançons diferents: una és Wheels of Glory, que representa la part més festiva del Pony Pisador. L’altre és Tennessee Waltz, que potser és més reposada, però ens ha permès dur a terme una sèrie de recursos harmònics. Feia temps que volíem utilitzar-ho i no havia sigut possible. Ara que ho està estem molt orgullosos de com sona.

Tens un missatge per la gent de Martorell que pot anar als concerts?

9 de cada 10 persones -això està provat- són més felices després d’haver vingut. I la desena que falta és perquè no li agrada ser feliç. Per tant, tenim un 100% d’èxit.

Gràcies, us esperem el pròxim 16 d’agost!