Museus de Martorell ha cedit l’obra Sant Crist de Jaume Muxart a l’Espai Guinovart d’Agramunt per a l’exposició ‘Grup Taüll: l’avantguarda efímera’. Es tracta d’un quadre a l’oli que l’artista martorellenc va pintar l’any 1957, on hi apareix un Crist crucificat. L’exposició mostra la varietat d’estils dels set pintors que van integrar el Grup Taüll, que remava a contracorrent de les tendències dels anys 50, i del que Muxart n’era integrant.
Comissariada per l’historiador, crític d’art i president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art Albert Mercadé, l’exposició restarà a l’Espai Guinovart de la localitat de l’Urgell fins el 26 de gener. Museus de Martorell és un dels dotze espais que hi ha aportat material. En concret, el propi quadre -fet per a la capella de la Facultat de Dret de Barcelona, i d’unes dimensions de 132×99 cm- i una fotografia d’un jove Jaume Muxart en plena creació pictòrica. Completant l’espai que parla del pintor martorellenc, també s’hi exposa al costat una aquarel·la seva, sense títol, del 1955 i que correspon a una col·lecció particular.
Joan Josep Tharrats, Marc Aleu, Jaume Muxart, Antoni Tàpies, Jordi Mercadé, Modest Cuixart i Josep Guinovart van ser els set integrants del Grup Taüll, creat la primavera de 1955 a la vigília de la III Biennal Hispanoamericana a Barcelona. A aquests creadors els unia la voluntat d’anar contra l’art convencional, tot i tenir estètiques i llenguatges diferents. El nom deriva d’una trobada dels set artistes davant una de les obres cims del romànic català: el Crist Majestat de Sant Climent de Taüll, i que va ser immortalitzada pel fotògraf Francesc Català-Roca.
L’exposició ha estat possible gràcies als préstecs de col·leccions privades i públiques i fa una mirada actualitzada a la breu història del Grup Taüll, un dels més icònics de l’avantguarda catalana de postguerra.
Recull documentació inèdita i obres coetànies de tots els components i mostra la seva diversitat creativa, en el marc de la celebració del centenari de l’artista Antoni Tàpies. La seva història, com explica el comissari Mercadé en el pròleg del dossier de la mostra, va ser molt breu. Tot i així, la considera molt destacada a l’hora de facilitar l’entrada a Catalunya de moviments com ara el surrealisme, l’informalisme i el dadaisme com a representants de l’avantguarda catalana de postguerra.
D’aquesta manera, el Grup Taüll va defensar “L’art nou”, va qualificar “d’art fals” el propi dels certàmens franquistes, va fer un al·legat contra la mirada comercial, antiabstraccionista i retrògrada de l’art oficial barceloní, i va defensar una avantguarda per “mirar endavant i conquerir noves formes d’expressió artística més apropiades a les necessitats espirituals de la nostra època”, com van proclamar en un escrit a la premsa de l’època.
