Nova ‘performance’ de Markus D a l’Aquàrium per denunciar la brutícia marina

190
Markus D i Kike Calleka

Marc Armengol, artista extrem de Martorell conegut com a Markus D, està impulsant el cicle ’12 quadres 12 causes’ amb rerefons de denúncia social. El passat 18 de setembre es va introduir al tanc dels taurons de l’Aquàrium de Barcelona per fer una performance i pintar una de les seves obres, acompanyat de Kike Calleja, presentador de Río Salvaje a Be Mad i germà del també televisiu Jesús Calleja. En aquesta ocasió volien denunciar l’excés de plàstic als mars, tal i com explica en aquesta entrevista als micròfons de Ràdio Martorell.

En què va consistir l’acció que vas fer a l’Aquàrium de Barcelona?

El meu objectiu era denunciar la poca conservació que hi ha actualment del mar i conscienciar la gent que no han de llençar-hi plàstics. Aquesta producció forma part d’una sèrie de capítols d’art extrem, anomenats ’12 quadres, 12 causes’, a través dels quals es pretén fer diferents denúncies socials. Sempre intentem que en aquest tipus d’iniciatives ens acompanyi algú famós i, en aquesta ocasió, vam estar acompanyats d’en Kike Calleja, germà de Jesús Calleja. La performance va consistir a retirar plàstic simbòlic del fons del tanc, obrir unes ampolles de plàstic amb missatges i li vaig fer un retrat subaquàtic al Kike Calleja.

Com va ser la preparació per fer aquesta acció enmig dels taurons?

Aquesta vegada em va costar molt perquè venia d’haver passat el coronavirus feia pocs mesos i també una bronquitis, per la qual cosa vaig anar molt just per preparar-ho tot. Em va costar molt, però són accions i riscos que un ha d’assumir i fer-los de la millor manera possible. Pel que fa els taurons, no era el primer cop que pintava envoltat d’ells. El peix que més hem voltava era una mena d’anfós inofensiu que buscava que el toqués i que se’m va quedar als peus.

Vas trobar-te amb moltes dificultats a l’hora de fer la ‘performance’?

Sí. Quan tens la intenció de fer una immersió d’aquest tipus has d’estar molt convençut i les tres primeres vegades que ho vaig fer no aconseguia mantenir-me. No parava de baixar i pujar. Al quart intent, que ja era a l’esdeveniment, no podia baixar ni un metre. Estava molt neguitós i em feia mal l’oïda. Finalment, vaig aconseguir relaxar-me fent exercicis de compensació i vaig poder baixar i pintar tranquil·lament. A més, també ens va entrar aigua a una de les càmeres i això va fer que haguéssim d’esperar a un substitut que venia des de Port de la Selva per cobrir la producció.

Quin era el paper de Kike Calleja dins de la producció?

El seu paper era, principalment, apadrinar l’acte. Com que és un aventurer, no va tenir cap problema en baixar amb mi per fer la performance i que el pogués retratar en el quadre. No em va deixar sol en cap moment i va estar tota l’estona donant-me suport. Diuen que normalment la gent que es dedica als audiovisuals és antipàtica, però en Kike Calleja m’ha demostrat tot el contrari.

Tens en ment algun famós amb el que t’agradaria treballar o que t’agradaria pintar?

Sí, tinc bastants. Normalment, intento buscar gent amb qui puc tenir una bona sintonia o que potser ja els conec de fa temps. He parlat amb Vador Lladó, amb Quim Masferrer…hi haurà una mica de tot, però hi ha alguns noms que encara no els puc desvetllar.

Abans que acabi l’any tens previst que hi hagi un nou capítol d’aquesta producció?

Està previst que sí, al menys un o dos. Ja estic treballant tant física com mentalment per poder-ho dur a terme, tot i que després de les complicacions d’aquest any m’està costant agafar el ritme de nou.