Cinquena i darrera setmana de la campanya d’excavacions arqueològiques del Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) al jaciment de Sant Genís de Rocafort. Els treballs de l’equip composat per una desena d’arqueòlegs a l’estatge inferior del recinte finalitzaran aquest divendres 28 de juny. Diumenge 30, al matí, se celebrarà la jornada de portes obertes per mostrar els treballs i aportar nova informació sobre Sant Genís.
La jornada de portes obertes és gratuïta i convoca tothom al portal d’Anoia a les 10.00h. L’expedició pujarà fins el priorat, on “farem un recorregut nou, ja que hem obert sectors i punts a l’entorn de les tres plataformes o nivells topogràfics en què s’estructura el monestir, i n’hem fet un itinerari per visitar-les i explicar-les totes”, segons comenta el director de la campanya i vicepresident del CEM, Alfred Mauri.
Alfred Mauri, vicepresident CEM
Mauri explicarà els avenços fets en cada punt, i també s’inaugurarà un nou plafó que permet ampliar la informació al moment, i que afegeix un codi QR enllaçat amb el nou web www.prioratdesantgenisderocafort.com. Es tracta d’una nova eina del CEM amb informació general de Sant Genís i de Santa Margarida, els continguts de la campanya i vídeos sobre l’evolució de les excavacions. La visita finalitzarà pels volts de les 13.00h amb el retorn a la plaça del Portal d’Anoia.
Alfred Mauri, vicepresident CEM
En aquestes cinc setmanes, l’equip d’arqueòlegs ha desbrossat vegetació i recuperat el parament de muralla allà on no es veia. L’arqueòleg aclareix que “la plataforma inferior de les tres que formen Sant Genís és delimitada per un perímetre de muralla que ressegueix tot el turó”.
Una muralla que és visible en alguns trams -conservant alçades de fins a 2 metres-, però que ha desaparegut en d’altres punts. Ara, “s’ha posat al descobert la part de muralla nord, que era completament desconeguda”.
Alfred Mauri, vicepresident CEM
Al cantó oest, els arqueòlegs han començat a detectar estructures que delimitaven i donaven idea de com estava configurada l’entrada al monestir, i a l’est -darrera de l’absis de l’església- s’ha trobat una construcció que podria tenir un ús agrari -per les restes trobades de pedres de molí-, i que podia haver acollit la recaptació dels delmes.
Alfred Mauri, vicepresident CEM
També s’han trobat restes ceràmiques i d’altres materials “que podrien demostrar que el turó ja va tenir presència humana en època ibèrica, romana i altmedieval, amb anterioritat a la creació del propi monestir al segle XII”. Les excavacions fetes a tota la plataforma d’aquest primer nivell delimitada per la muralla s’han fet amb una mini excavadora i un mini Dumper, pujats fins allà amb l’ajuda d’un helicòpter.
D’altra banda, el CEM ja té el punt de mira posat en la campanya d’excavacions a Santa Margarida, que començarà el dilluns 8 de juliol i que durarà tres setmanes. Hi participaran una quinzena de persones -amb alguns estudiants universitaris-. La jornada de portes obertes ja té data: el dimecres 24 de juliol a la tarda.
