La Biblioteca Francesc Pujols ha acollit aquest divendres la presentació de dos llibres guardonats amb el Premi Vila de Martorell. D’una banda, s’ha exposat Epigrames, una agrupació de poemes breus de l’escriptor Marc Valeri Marcial que parlen de l’Antiga Roma autèntica, sexual, sense censures, i que ha estat traduïda al català pel filòleg Jaume Juan Castelló. De l’altra, s’ha parlat de Kurt Schwitters, un assaig del martorellenc Joan Isart, que tracta sobre la figura d’aquest artista polièdric alemany.
Pel que fa a Epigrames, es presenta la segona traducció al català, després que Miquel Dolç ja el transcrivís durant els anys de la dictadura franquista. Tal com ha explicat el filòleg i professor Jaume Juan, “entre ambdues transcripcions hi ha una diferència notable sobretot pel vocabulari, i per temes de censura. A més, els estudis clàssics han avançat de manera que el text en llatí que tenim ara és força millor que el que tenia a disposició Miquel Dolç, que treballava principalment sobre l’edició francesa. Es justifica la nova traducció per les diferències en els textos originals, pels nombrosos estudis i comentaris que han sortit des d’aquell moment, i per la qüestió de llibertat en aquest gènere literari tan propens a utilitzar paraules censurables per segons quines mentalitats”.
Jaume Joan filòleg traductor d''Epigrames'
Marc Valeri Marcial, tot i ser un escriptor de l’Antiga Roma, aconsegueix seduir al lector contemporani en aquest Epigrames “pel fet que és una literatura propera en què surten força paraulotes, i això fa gràcia a la gent de totes les èpoques. Marcial deia que el criticaven perquè no feia poesia com els clàssics, però la que feia és la que agradava. La gent lloava els grans noms, però el llegien a ell”, ha afirmat Jaume Joan.
Jaume Joan filòleg traductor d''Epigrames'
L’altre llibre que s’ha presentat a la sala de conferències de la Biblioteca de Martorell és Kurt Schwitters de l’escriptor martorellenc Joan Isart. L’obra conta la història de l’artista alemany nascut a Hannover l’any 1887, que en un moment d’avantguarda artística en què tothom es podia incorporar a la tendència que més li convingués, va tenir l’audàcia de crear el seu propi moviment, el moviment Merz.
L’autor de l’assaig, Joan Isart, ha dit que “aquest llibre el que pretén és explicar, amb una lectura històrica, què ha significat la incorporació de l’art abstracte en la cultura europea. El segle XX va portar una sèrie d'”ismes” que tothom els coneix verbalment, com són el cubisme, l’expressionisme, la geometria, el constructivisme, però això en realitat no té consistència si al darrere no hi ha un artista”.
Joan Isart, autor de l'assaig 'Kurt Schwitters'
L’obra detalla les creacions de Schwitters, que no van cabre a cap dels moviments que hi havien instaurats a principis del segle XX. Tot i això, Isart ha advertit que per entendre les obres de l’artista alemany “cal tenir coneixements històrics perquè intervenen molts factors com ara l’estructura, el color, el material i la mida. Ell no és només una persona que apliqui el collage en el sentit que tots coneixem i que van començar a utilitzar els cubistes i futuristes, sinó que incorpora el volum, que li permet treballar molt en el concepte de superfície plana”.
Joan Isart, autor de l'assaig 'Kurt Schwitters'
A l’acte ha assistit el regidor de Cultura, Museus i Patrimoni, Andreu González, qui ha participat, juntament amb els autors i el públic, en el torn de preguntes que ha servit per cloure la xerrada.
