La poeta Teresa Pascual ha passat aquest dijous per la Biblioteca Martorell per presentar Vertical, un poemari publicat l’any passat que li va valer el Premi de Poesia Ausiàs March 2018. Una obra que, com la mateixa autora defineix, conté moltes temàtiques diferents, que van des de la cerca dels orígens, l’arrelament al territori, l’herència familiar o la cultura. El poeta Ricard García ha presentat l’obra de l’autora.
Pascual va néixer al Grau de Gandia (la Safor) l’any 1952, i és considerada com una de les veus poètiques més importants en llengua catalana-valenciana de la seva generació. A Vertical, hi recull temàtiques molt diverses, com ella mateixa explica: “A banda que Vertical és el nom d’una torre amb rellotge que hi ha al tinglado del moll del Grau de Gandia, la verticalitat recull des dels fils i dels orígens que tenim al territori, l’herència familiar o la cultura, entre d’altres”.
Tot això, segons l’autora, a través d’uns “fils que anem estirant per buscar un orígen o unes primeres explicacions a les que normalment no arribem”. Un origen que es refereix “al mateix territori on hem viscut les nostres herències, als pares i als orígens, que anem arrossegant per descobrir algunes de les nostres debilitats, que segurament transmetrem als que vindran després. És una cecerca constant del jo mateix”, afegeix.
Reproductor d'àudioTeresa Pascual, autora poemari
En el poemari, parla d’un angle fosc que és present “en uns poemes que són un monòleg amb una mare que ja no hi és, que no contesta, que s’ha fet preguntes que ningú li ha respost. Un monòleg cap a una figura que no parla i uns angles foscos que també la meva mare haurà passat”.
Reproductor d'àudioTeresa Pascual, autora poemari
Pasqual reconeix que, sovint, als poemes de Vertical (Edicions 62) es fa “un homenatge als nostres descendents, als nostres pares i mares”.
Reproductor d'àudioTeresa Pascual, autora poemari
Pascual és filòloga per la Universitat de València i va ser professora d’ensenyament secundari a Gandia. Va iniciar-se en la poesia amb Flexo, Premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, i publicat el 1988, quan guanya el Premi Vicent Andrés Estellés amb Les hores. Més tard escriu Arena (1992), Curriculum Vitae (1996) i amb El temps en ordre de 2002 obté el premi Crítica Serra d’Or. Continua amb Rebel·lió de la sal (2008), -Premi de la Crítica Catalana i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians-, Herències (2011), escrit amb Carme Gregori, que obté el Premi Manel Garcia Grau, i València Nord (2014). Està antologada, entre d’altres, en els reculls Camp de mines. Poesia catalana del País Valencià, 1980-1990 i Trenta poetes catalanes del segle XX (Barcelona, 1999).
L’autora ha traduït de l’alemany, amb Karin Shepers, L’enfonsament del Titànic, de Hans Magnus Enzensberger (València, 1993) i Poesia completa, d’Ingeborg Bachmann (València, 1995). És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.