El 9 d’agost, set voluntaris de l’ONG Mans Mercedàries tornaven a Martorell després de prendre part en el 22è Camp de Treball, una cita que organitza periòdicament l’entitat cada estiu. L’expedició va dirigir-se per segon any consecutiu a Kenya, per seguir desenvolupant el projecte de construcció del Kiergarten o Centre Infantil Lutgarda a Ongata Rongai, un perillós barri de Nairobi. Amb el suport de socis, patrons i institucions –els ajuntaments de Martorell i Sant Feliu de Llobregat- Mans Mercedàries treballa per crear un aixopluc als infants que els mantingui allunyats de les màfies i del tràfic d’òrgans present a la zona. De la feina desenvolupada fins ara i del que es vol arribar a fer, en parlen en la següent entrevista els coordinadors Montse Torras i Ton Toset.
-Montse, Ton…per primer cop, un Camp de Treball ha repetit escenari d’un any per l’altre. Com ha anat?
–MT: Ha anat genial, perquè ja ens coneixien de l’any passat i ens esperaven. En arribar ens van fer una gran abraçada nens, famílies i les monges que treballen allà. Ens vam sentir molt estimats per tothom.
-Qui formava l’expedició?
–TT: en total hem sigut set persones…i mitja! M’explico: el 8 de juliol vam marxar cap allà la Maria Esteban, la Montse Alemany, la Marta García Gil i nosaltres dos, i dues setmanes després s’incorporaven en Josep Ramon Vigueras i el seu fill Víctor. Però a més, com que ha sigut un estiu fantàstic, vam comptar amb una nova ajuda: el Manu, un noi del Masnou amic d’un dels nostres patrons i que està recorrent en bicicleta el continent des de Sud-Àfrica i fins Alexandria. Va passar per allà i s’hi va estar 12 dies col·laborant en totes les tasques.
-Un any després, en quin punt de desenvolupament es troba el projecte?
–MT: Vam trobar moltes millores respecte de com havíem deixat l’edifici fa un any. Aleshores estava feta l’estructura de l’escola, però faltava la tanca de protecció, els interiors i la separació amb l’espai de la missió. Ara, en tornar, vam veure que tot això estava acabat.
-Què heu fet, durant la vostra estada allà?
–MT:Als matins pintàvem les tanques per fora i per dins, i dibuixàvem i decoràvem els interiors de les aules i els patis. A les tardes ateníem 105 nens, fent-los tallers, jocs i classes. Hem treballat per enllestir allò que falta a l’escola per a que comenci a funcionar el proper curs, a principis del gener vinent. De moment, serà un centre infantil, i quan es recullin més diners, plantegem als plànols erigir dues plantes més per ampliar l’escola a la primària.
-Paral·lelament, l’ONG continua desenvolupant altres projectes?
–TT: Doncs sí, el que estem fent ara a Kenya ja ho hem fet a Angola i a Moçambic, on poc a poc, pas a pas, els darrers anys s’han creat unes infraestructures increïbles. Els diners que ens aporten els nostres socis van sempre destinats a projectes d’aquell any, però els dels padrins contribueixen als que ja tenim de fa anys: a Kudielela (Angola) o als dos orfenats de Moçambic. També hem seguit donant suport al centre educatiu fet a Filipines el 2012 -pagant als mestres-, i fa anys que enviem ajut a Haití després del terratrèmol que va patir aquest país el 2010. En aquest darrer cas, des d’aleshores hi ha molta gent que continua sense casa, i les mercedàries i d’altres ordres religioses i congregacions estan construint cases per a les famílies. Des de Mans Mercedàries hem aportat 9.000 euros per a la construcció d’una d’aquestes noves cases, que estan preparades per a suportar nous moviments sísmics.
-Expliqueu-nos alguna anècdota o experiència del darrer Camp de Treball?
–MT: Doncs una d’apassionant! Vam poder visitar i ser acollits a les cases dels Massai. Ens van presentar famílies i nens, ens van ensenyar com tenien els ramats, com dormien, vam ballar i cantar amb ells. Els Massai són els amos d’aquelles terres tot i ser nòmades i criar ramats de cabres, vaques i béns. Són l’única de les 42 civilitzacions kenyanes que segueixen amb la seva imatge a la manera tradicional: vestint amb mantes de colors vermells o blaus i amb el cap rapat en el cas de les dones. Vam al·lucinar que en ple segle XIX visquin sense llum ni aigua corrent d’una manera tan primitiva. Aquesta manera tant ancestral no l’havíem notada a l’Àfrica des que vam ser a l’aldea d’ N’kondezi, a Moçambic.
-Kenya és, per tant, molt diferent a d’altres realitats africanes?
–TT:Una mica sí, perquè vam tenir la sensació que Kenya és molt salvatge, molt pura, molt diferent de les altres terres. S’ha preservat molt més l’espai natural: mirant els mapes veuràs que a Kenya hi ha molts més parcs naturals que a d’altres països africans.
–MT: I a més, a les escoles s’ensenya l’anglès en ser llengua oficial, però també el swahili, ja que volen que els nens l’aprenguin bé. Això no passa a Moçambic o a Angola, on aprenen el portuguès però no pas les llengües natives. A Kenya preserven la seva llengua, història i tradicions així com l’espai natural, els animals i les persones. I això es nota en la gent. No saps el per què, però perceps aquesta diferència i fa que no es malmeti.
-Fa molts anys que feu camps de treball, i la majoria d’ells han tingut com a objectiu l’Àfrica. És un continent dur?
–MT: dur no seria la paraula. És gratificant: treballem molt, però rebem molt més. El mes d’estada et passa volant i quan te n’adones ja has de marxar. Al Camp de Treball seguim un cronograma de treball dia per dia i hora per hora a ritme del Baix Llobregat Nord, perquè s’ha de fer molta feina en un temps molt limitat i anem com una moto.
-Ja tornats de nou a Martorell, què toca fer, a partir d’ara?
–MT: Ja portem molts matins tancats davant de l’ordinador fent la memòria i la justificació econòmica per presentar-la a l’ajuntament, a la Madre General, i per penjar-la al web i que tothom la pugui llegir. També estem fent un power point de presentació amb el vídeo perquè a l’octubre farem la xerrada sobre el Camp de Treball per a socis, padrins i tothom de Martorell qui vulgui venir. També farem diverses xerrades a l’Escola La Mercè perquè els alumnes vegin que la seva col·laboració amb el teatre, el concert, les polseres i les botigues solidàries han permès d’obtenir uns diners per al Camp de Treball. Una manera de fer-los veure que des d’aquí també hi ha col·laborat. Després, al novembre anirem a explicar el projecte a Saragossa i al desembre prendrem part en La Marató i la Fira de Santa Llúcia.
–TT: I seguirem treballant en els nostres orfenats, i buscant l’ajut per a l’escola de Kenya. Tot comporta molta feina i n’estem molt contents de transmetre a tothom on va a parar el seu ajut. És molt important, encara que hi hagi algunes persones que no ho acabin de veure.
-Voleu afegir alguna cosa més?
–MT: Volem donar les gràcies a tothom qui ens heu ajudat, a totes les persones que en la mesura que han pogut han donat diners, roba, material escolar, medicaments, peluixos. Us ho agraeix la gent del barri d’Ongata Rongai, i així ens van demanar que ho transmetéssim en tornar.
–TT: Al Camp de Treball hem posat una placa de ceràmica feta per l’Encarna Monroig en la que consta el nom del centre, el logo de l’ONG i l’escut de Martorell. Per nosaltres és un orgull molt gran poder dir que som de Martorell, perquè com diria en Quim Masferrer, demostrem que som molt bona gent!
