Vinyetes migrants és l’exposició que es pot veure al Centre d’Interpretació del Patrimoni Històric La Caserna. Partint des de l’exili republicà durant la Guerra Civil, l’exposició vol visibilitzar com el còmic ha estat en els darrers anys un mitjà compromès amb una realitat tan complexa, tan propera i tan transcendent com és el fenomen migratori. Es podrà visitar fins al 24 de març, dijous i divendres, de 18.00 a 20.00h, i dissabtes i diumenges, de 12.00 a 14.00h.
La mostra, produïda pel Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, la Diputació de Barcelona, ACD Còmic i l’Ajuntament de Sant Adrià del Besós, es divideix en tres àmbits: l’exili durant la Guerra Civil, el franquisme i l’època recent. Les vinyetes són les protagonistes d’un recorregut que mostra de forma transversal i diversa l’evolució de la nostra societat.
Dibuixants que es van haver d’exiliar, com Josep Bartolí o Josep Narro, conviuen en harmonia amb autores actuals tan innovadores com Ana Penyas o Nadia Hafid. Autors tan consagrats com Jaime Martín o Paco Roca comparteixen espai amb les revistes que els exiliats van crear als vaixells que els portaven a Amèrica. El nexe en comú sempre és la voluntat de fer servir el còmic i el dibuix per a retratar el fet migratori en qualsevol de les seves formes.
Així mateix, i tenint en consideració la naturalesa real del còmic com a objecte per a ser llegit, l’exposició disposa d’una biblioteca creada gràcies a les editorials col·laboradores i a la Biblioteca Font de la Mina. La selecció d’obres permetrà als visitants endinsar-se en el novè art i el fenomen migratori mitjançant la lectura.
Al llarg de la seva història, el còmic ha estat inexorablement unit a les migracions. Superman va ser creat per Jerry Siegel i Joe Shuster, fills d’immigrants jueus europeus que es van establir als Estats Units i al Canadà respectivament. Més tard, dos dels autors més influents en l’evolució del còmic d’autor, com són Art Spiegelman i Marjane Satrapi, també tenen una vinculació directa amb les migracions: com narra a Maus, els pares d’Spiegelman van emigrar a Nova York després de sobreviure a Auschwitz i pel que fa a Satrapi, autora de Persèpolis, és ella mateixa qui va deixar el seu Iran natal per establir-se a França.
Mica en mica perdia força el clixé que afirmava que les vinyetes eren només un entreteniment infantil i centenars d’autores i autors parlen a les seves obres de temes socials o històrics i els seus còmics posseeixen una forta capacitat d’induir-nos a la reflexió. Si posem la mirada en el còmic espanyol, són moltes les obres que han parlat del nostre passat durant tants anys silenciat. Les històries dels exiliats republicans i dels migrants econòmics que marxaven a l’Europa més desenvolupada, fugint de la misèria de la dictadura, també han trobat a les vinyetes un espai.
És aquest espai de trobada entre el còmic, la memòria i les migracions el que vol oferir Vinyetes migrants a un públic interessat en qüestions socials i històriques, als aficionats al novè art i a qualsevol persona que desitgi conèixer d’on venim per mirar d’entendre cap a on anem.
La imatge de l’exposició sorgeix de la portada de Nieve en los bolsillos, el còmic de Kim editat per Norma Editorial (2018) en el que explica el seu viatge com a migrant a Alemanya els anys 60. En aquesta il·lustració veiem al propi autor caminant i amb la maleta a l’esquena. El caminant i la maleta, com a elements iconogràfics, representen a la perfecció l’esperit del viatge migratori, fet per la qual l’han escollit com a imatge de capçalera d’aquesta exposició.
