Després de més d’una dècada defensant els colors del primer equip del CF Martorell, Xavi Marco Ferrer ha posat punt final a la seva trajectòria al club amb 251 partits jugats, 61 gols marcats i tres ascensos assolits. El seu darrer partit, disputat el passat diumenge 18 de maig, va ser una festa rodona: victòria per 4-0 contra el CF La Sènia i gol inclòs per rubricar el comiat.
El club va voler acomiadar-lo amb un emotiu comunicat que destaca el seu compromís, lideratge i amor incondicional per la samarreta martorellenca. “Aquest club és casa teva. Avui i sempre”, conclou el text que reconeix la importància d’un futbolista que ha crescut amb l’entitat i n’ha estat referent dins i fora del camp.
Malgrat no haver pogut lluitar enguany per l’ascens a la Lliga Elit, el CF Martorell ha tancat la temporada amb una meritòria tercera posició i 54 punts, i amb el nom de Xavi Marco gravat a foc en la memòria col·lectiva del club.
Xavi, primer de tot, enhorabona per aquesta trajectòria tan impressionant. Com et vas sentir després de jugar el teu últim partit amb el Club de Futbol Martorell?
Bé, amb les emocions a flor de pell. La veritat és que va ser tot molt emocionant. Recordar tots els anys que he passat… i veure que s’acaba aquesta etapa competitiva al primer equip. Em sento molt agraït, sobretot al club.
Recordes què vas sentir diumenge passat, quan vas marcar i sabies que era l’últim cop amb aquesta samarreta?
Va ser un conjunt d’emocions. Per mi, sempre ha estat molt especial marcar amb aquest equip, que considero casa meva. També vaig sentir nostàlgia, sabent que ja no tornaria a fer un altre gol amb el primer equip. Però també alegria, perquè va ser l’únic gol que he pogut dedicar a la meva filla, i això fa que sigui encara més especial.
Has jugat 251 partits amb el primer equip, has marcat 61 gols, has viscut tres ascensos… Si haguessis de triar un moment que ho resumeixi tot, quin seria?
És complicat quedar-me amb un sol moment, perquè al llarg de tants anys, tant a l’etapa formativa com al primer equip, hi ha molts instants que voldria recordar. Però si n’he de triar un, diria l’ascens de Segona Catalana a Primera. El partit de promoció, l’últim a Bescanó, va ser de les coses més alegres i eufòriques que he viscut.
Quin ha estat el repte més difícil o el moment més dur que has viscut al club?
Diria que els moments en què no he tingut gaires minuts, com aquesta temporada. Veure que l’equip se li escapa la promoció d’ascens i sentir aquesta impotència que no pots ajudar… això és bastant dur.
I alguna anècdota divertida o especial que puguis compartir?
Per mi, els millors moments de vestidor van ser els dos primers anys d’Amateur. El 90% de la plantilla era gent de Martorell, tots ens coneixíem, i hi havia un ambient increïble. Cada dia passava alguna cosa, una anècdota diferent. Aquests dos anys van ser anècdotes del dia a dia.
Has crescut dins del club. Què ha significat per tu portar aquests colors tants anys?
Un orgull. Sempre ho he dit. He passat per totes les etapes del club, des de la base fins al primer equip, i considero que he estat una peça important durant molts anys. M’omple d’orgull el fet de representar el que és el Martorell.
El club et va dedicar un comunicat molt emotiu. T’esperaves aquest reconeixement? Com el vas viure?
Amb molta emoció i nostàlgia. Mentre llegien l’escrit, em van venir al cap tots els moments, des que vaig començar fins al dia de la retirada. Tot això fa que em senti molt orgullós de tot el que he fet i molt emocionat perquè són records que no es tornaran a repetir i que són úniques per a mi.
Ens pots avançar què faràs a partir d’ara? Seguiràs vinculat al futbol d’alguna manera?
Sí, seguiré vinculat al futbol a través dels veterans del Martorell. Ja he fitxat per jugar amb ells, on també hi ha molts amics amb qui vaig compartir vestidor. Ara m’incorporo amb ells per veure si puc ajudar una mica. Es tracta de continuar gaudint, però sense tant compromís i tanta competició com fins ara.
T’agradaria algun dia tornar al CF Martorell com a entrenador o en un altre rol?
Ja vaig tenir la meva etapa com a entrenador, però ara mateix ho veig difícil. Fa poc que he sigut pare, i ser entrenador implica molt de temps. Entre la feina i la família, no em veig dedicant-hi les hores que caldria.
Què els diries als companys d’equip, al cos tècnic i a l’afició que t’ha seguit durant tots aquests anys?
Que el Martorell és un club que s’ha de portar al cor. Tothom, des de la base fins al primer equip, ha de treballar amb esforç i passió. I que el creixement del club ha de ser pas a pas, amb gent implicada que realment l’estimi.
I als nens i nenes del futbol base que somien seguir el teu camí?
Que s’ho prenguin amb calma. A l’etapa formativa és important no voler córrer massa. A vegades, quan vols créixer ràpid, després no acabes gaudint com toca. Que treballin molt, que s’ho guanyin i que, si de veritat estimen aquest club, hi vagin a per totes.
