El Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) organitza divendres, 27 de juny, a les 19.00h, a la Farmàcia Bujons la conferència ‘Martorellencs als camps de concentració nazis’, a càrrec de l’escriptor Andreu González. L’acte vol recuperar les històries personals de veïns de Martorell que van ser deportats i, en la majoria dels casos, assassinats en camps com el de Mauthausen.
En un moment en què la memòria històrica guanya cada cop més espais de reconeixement institucional i social, aquesta xerrada representa una oportunitat per aprofundir en una de les pàgines més tràgiques i desconegudes de la història local. Tal com explica González, “fa un temps se’m va generar la curiositat sobre el cost humà de la Guerra Civil a Martorell, és a dir, totes les víctimes que hi va haver durant aquell conflicte del segle passat, que ha marcat tant el segle XX com, d’alguna manera, també el present”.
Fruit d’aquesta recerca van aparèixer casos de persones vinculades a Martorell que van patir la deportació nazi. “Un capítol curiós i força desconegut és que hi va haver alguns martorellencs que van acabar en camps de concentració nazis. Tot això ens sona molt de les pel·lícules, però, curiosament, es coneix poc que hi va haver diverses persones de Martorell que van acabar en camps de concentració, concretament al d’Àustria, a Mauthausen, on van anar la majoria de republicans espanyols”.
Andreu González, escriptor
Segons l’escriptor, fins a sis persones vinculades amb Martorell van ser deportades. Cinc tenien una relació més directa amb el municipi, i una d’elles un vincle més difús. Entre els noms més coneguts hi ha Tomàs Salaet Artiola, un paleta que va treballar, sense saber-ho, en la construcció de la cambra de gas de Mauthausen; Josep Sánchez Oliva i Ricard Penyalbert Vilanova. Altres casos inclouen Joaquim Moliner Pallarès, la defunció del qual es va notificar al carrer de l’Aigua número 2 de Martorell, tot i no haver-hi viscut mai, i dos homes que havien viscut al municipi, tot i no ser-hi nascuts: Fidel Martín Fernández, de Valladolid, i Graciano Sangüesa Tena, originari de Benassal, però establert a Martorell almenys des de 1924.
“Aquest seria el conjunt de persones vinculades a Martorell que van acabar en camps de concentració nazis. Tots, excepte una, hi van morir”, remarca González. L’únic supervivent va ser, precisament, el paleta Salaet Artiola, qui va resistir al camp central de Mauthausen.
Andreu González, escriptor
Les trajectòries d’aquests deportats comparteixen molts elements amb les d’altres exiliats republicans. La majoria van creuar la frontera cap a França, van ser internats en camps de refugiats i, davant la pressió, van optar per no tornar a Espanya. “El govern francès els va oferir enrolar-se en companyies de treballadors estrangers, ja que necessitaven mà d’obra per fortificar la Línia Maginot. Quan comença la Segona Guerra Mundial, els alemanys capturen aquests treballadors i els porten a camps de presoners de guerra, i d’allí a Mauthausen”, explica González.
Andreu González, escriptor
El camp de Mauthausen, i especialment el seu subcamp Gusen, es caracteritzava per les duríssimes condicions de vida i treball, amb una esperança de vida mínima per a molts dels deportats. “Era una pedrera amb unes condicions molt dures: maltractaments, treball forçat, fam i altres factors que feien gairebé impossible la supervivència, sobretot els primers anys”.
Enguany es commemoren els 80 anys de l’alliberament del camp de Mauthausen, el 5 de maig de 1945, i la conferència s’emmarca dins d’aquest context de memòria i reparació. “Fer memòria d’aquests episodis tràgics de la nostra història recent, posant noms i cognoms a les víctimes, ens ajuda a entendre millor el que va passar. Martorell no és una illa; reflecteix, com qualsevol altre lloc, els grans esdeveniments històrics del país i del món”, conclou González.
Andreu González, escriptor
La recerca que ha permès identificar aquests noms i reconstruir les seves històries ha estat possible gràcies a l’accés a arxius internacionals com els Arolsen Archives (abans International Tracing Service), que contenen documentació dels camps de concentració. També s’ha basat en treballs previs, com els de Montserrat Roig i estudis com el del Centre d’Estudis del Baix Llobregat o investigadors locals de Benifallet, el poble natal de Tomàs Salaet.
