L’escriptora i traductora Carlota Gurt ha tornat a passar per la Biblioteca Francesc Pujols aquesta tarda per presentar, dins del cicle 11 Dies Literaris’, el seu darrer llibre, Els erms. El títol és una declaració d’intencions del contingut de la novel·la, guanyadora de l’11è Premi Anagrama: les sequeres personals, a tots nivells, i la necessitat d’inventar noves il·lusions per encarar el futur. Tot plegat, en una narració articulada al voltant de dos personatges que es coneixen casualment i d’uns entorns suggeridors.
La trobada fortuïta entre els dos protagonistes del relat, la Ramona i el Faust, un 24 de desembre a Sau, és el punt de partida de la novel·la. Una història que, com defineix l’autora, parla “de les sequeres de tota mena, de quan no hi ha il·lusió. D’una banda, de les sequeres individuals: la professional -de no tenir il·lusió a la feina-, a la parella, a les relacions socials, o l’existencial, quan no trobes l’alegria ni la il·lusió enlloc”. També parla de les sequeres col·lectives: “La nacional –sensació que el país no va cap enlloc-, les lingüístiques, les barcelonines, etc-”.
Davant aquest fet de la manca d’il·lusió individual com col·lectiva, l’autora planteja que “cal inventar-se-la. El futur són només les il·lusions que ens fem, la capacitat d’imaginar alguna cosa diferent”.
Carlota Gurt, autora d'Els erms'
La Ramona i el Faust son els protagonistes. Dues persones “aparentment molt diferents que no es coneixen, i que per uns motius que no puc explicar es troben allà per casualitat”. Gurt avança que “no és una història d’amor ni de sexe entre ells dos, i ho deixo clar des del principi per desactivar el lector d’imaginar-s’ho”.
De fet, el primer capítol de la novel·la “és l’últim: una conversa que mantenen ells dos”. L’autora juga a fer que el lector vagi descobrint què desencadena a aquella conversa.
Carlota Gurt, autora d'Els erms'
Gurt destaca l’elecció del títol “perquè erm és una paraula que m’agrada molt. Té una sonoritat una mica estranya i un significat de desert, de lloc on no hi creix res. I com que la història en principi va de dues vides una mica ermes, em va semblar que podia ser adient”.
Quant a l’ambientació, la història transcorre entre Sau i Los Monegros. La ubicació osonenca és fruit d’un cop d’inspiració: “Un dia vaig anar a Sau i el vaig veure molt buit. Vaig mirar aquell paisatge i vaig sentir que jo estava una mica igual. I com que escric sobre les coses i temes que em ronden, vaig pensar que escriuria sobre la sequera”. I respecte a la ubicació aragonesa, el lector la descobrirà “per oposició”.
Carlota Gurt, autora d'Els erms'
Preguntada sobre a qui creu que pot agradar Els erms, Gurt considera que “potser pot agradar a qui ja m’hagin llegit abans” i que possiblement “no agradi tant a qui els agradin les novel·les amb molta trama i molta acció i on hi passen moltes coses”. Una obra “que no és de molta acció”, que es construeix una mica més a foc lent, on l’autora hi ha prioritzat dos aspectes: “D’una banda, un text que em faci pensar en les coses i que m’estimuli mentalment, que em proposi preguntes i que no me les respongui” i de l’altra “l’estil. Per mi son molt importants les paraules, les frases i la seva construcció, les imatges i els símbols”.
Carlota Gurt, autora d'Els erms'
Els erms li ha valgut a Gurt l’obtenció de l’11è Premi Anagrama. Un reconeixement que li ha significat “fer un canvi d’editorial, que sempre és important. Em fa molta il·lusió ser amb Anagrama”, i tenir “més visibilitat en un moment de tanta sobreproducció literària. Sempre va bé”.
Aquesta és tot just la seva segona novel·la després de la publicació de Sola (Proa, 2021), en una trajectòria literària on l’autora també ha explorat el relat a Cavalcarem tota la nit (Proa, 2020), la narrativa infantil a La teoria dels forats (2024), els contes a Biografia del foc (Proa, 2023) i l’assaig a Una aniquilació fallida (Ara Llibres, 2025). Amb aquest darrer títol, a més, fa monòlegs arreu del país.
