La professora de literatura catalana Alba Bohigas ha analitzat la figura de l’escriptora catalana Caterina Albert a través d’un gabinet de lectura celebrat aquest dimecres a la Biblioteca Martorell. L’acte pretenia mostrar la lluita contracorrent de dones com Caterina Albert, qui havia de signar amb el pseudònim de Víctor Català a l’hora de poder mostrar en públic les seves dots literàries. L’acte es posava en relació amb la recent celebració del Dia internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones i la commemoració de l’Any Víctor Català.
Alba Bohigas ha exemplificat en l’escriptora Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966) la dificultat de moltes dones al llarg de la història i fins el moment present de ser reconegudes per la seva vàlua en el món de la literatura. L’escriptora va haver de signar totes les seves obres amb el pseudònim de Víctor Català per “una qüestió de caire masclista, una circumstància literària en un entorn de prohoms de la cultura de principis de segle XX que la van obligar a signar amb un pseudònim masculí”, apuntava la professora de literatura.
La visió d’una època a través de dos personatges de novel·les
Exemple de les dificultats i adversitats que havien de patir les dones a tots nivells, la conferenciant ha rescatat “els personatges de dues dones que són molt importants en la novel·lística de Caterina Albert. Dones que també pateixen una situació social que no els dóna joc per res: la Nela, de la novel·la l’Infanticida, i la Mila, de Solitud. Dues dones que també pateixen una situació difícil, amb poques opcions de progressar, un exemple molt habitual, especialment en el cas de dones que tenien una posició social més aviat baixa. Una d’elles se’n surt, i l’altra no”. Dues alumnes de l’IES Pompeu Fabra han acompanyat Bohigas en la lectura de fragments de les respectives novel·les, en les que l’autora exposa, negre sobre blanc, aquestes situacions discriminatòries.
Escàs reconeixement a les dones escriptores
Bohigas explica que “de dones n’hi ha hagut molt poques de reconegudes en el món de la literatura. Si comencem per l’Edat Mitjana, només trobem a Isabel de Villena, i després hi ha un buit no només en la literatura catalana, sinó arreu. Comencem a trobar dones escriptores a partir del Romanticisme, amb Fernán Caballero (Cecilia Böhl de Faber) i algunes més, però sempre és el cas de senyores molt benestants, que podien gaudir del ‘luxe’ de tenir una cultura, de fer poesia i d’altres activitats artístiques”.
Per la ponent, “ha estat a partir de la República que, de mica en mica, la dona ha anat guanyant terreny en els àmbits culturals. Crec que ara es va assolint la igualtat en la literatura, però com en totes les activitats artístiques encara hi ha aspectes, com ara les remuneracions diferents, que molt subtilment també són un indici de masclisme i de diferència. Encara hi ha molta feina per fer”.
Cordón: “Caterina Albert és una mostra de la discriminació vers les dones”
L’acte s’ha relacionat amb l’Any Víctor Català, que commemora el cinquantè aniversari de la mort de l’escriptora, i amb el recentment celebrat Dia Internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones. En aquest sentit, la tècnica Carmen Cordón ha fet la presentació de l’acte i ha exposat que “el cas de Caterina Albert és una mostra en l’àmbit literari de les discriminacions que han patit i que segueixen patint les dones a tots els nivells aquí i arreu del món, i que hem de donar a conèixer i combatre plegats”.