La soprano martorellenca Alba Fernández torna a casa per oferir un concert dins del cicle M’Clàssics a l’edifici de Cal Nicolau. Aquest diumenge, 9 de febrer, a les 19.00h, a l’Escola Municipal de Música, Fernández interpretarà cançons composades per dones dels segles XIX i XX d’arreu del món que van ser menystingudes pel seu gènere. Ho farà acompanyada al piano per Arturo Asensi. El preu del tiquet és de 5 euros, i es poden aconseguir al portal entrades.martorell.cat.
La darrera vegada que Fernández va actuar a la seva població natal va ser en el 4t Concurs de Cant Josep Palet, on es va endur el Premi Espurnes Barroques i el Premi del públic –ex aequo amb Sara Bañeras-. Ara torna a casa per lloar el paper de les compositores, i ens ho explica en la següent entrevista.
Quins seran els continguts del concert de diumenge?
És un concert basat en cançons alemanyes, franceses, americanes, valencianes i catalanes. El punt connector de tot plegat són les dones compositores, que quasi sempre han quedat al marge. Un fet que passa, sobretot, quan es programa un concert i tots els compositors son homes. Es programen obres de Schumann, Brahms, Mendelssohn o Schubert i ens n’oblidem d’elles, que van ser unes grans compositores i unes grans intèrprets.
Per tant, l’objectiu és reivindicar-les?
Sí. El nostre objectiu és rescatar-les, posar-les veu al lloc que es mereixen. I això que només n’hem agafat com a referència unes quantes, ja que n’hi ha per donar i per vendre! Aquest serà el gran fil connector del nostre concert.
És una mostra evident que aquest àmbit estava molt masculinitzat als segles XIX i XX?
Sí, i abans, ja des de l’època barroca i en el Renaixement n’hi havia moltíssimes de compositores. Però no tenien veu ni vot i les seves obres no sortien a la llum. Des de fa uns anys, s’està rescatant a nivell d’investigació, musicològic i interpretatiu molts d’aquest treballs, que estan enterrats. Una feina molt important per a que no ens n’oblidem d’elles, i evitar que sempre anem als compositors més coneguts. No es tracta d’excloure ningú, sinó de combinar-los.
Quines autores coneixerem a través de la teva veu i de les notes de l’Arturo?
Hem fet una petita pinzellada. N’hi ha moltes que es quedaran al tinter. Començarem amb Fanny Mendelssohn, germana del conegut Felix Mendelssohn. Seguirem amb Clara Wieck o Clara Schumann, parella de Robert Schumann, i anirem cap al continent americà per escoltar Amy Beach. Saltarem a França, per escoltar peces de les germanes Lili i Nadia Boulanger. I d’aquí, passarem a la valenciana Matilde Salvador i la catalana Alícia de la Rocha, molt més coneguda per la seva faceta pianística, però que també en la seva joventut va composar.
Quina durada tindrà?
Aproximadament una hora. Cal dir que no serà el concert sencer, ja que hi farem una part divulgativa, on explicarem breument la trajectòria d’aquestes dones per a que sigui un concert molt més dinàmic, per divulgar una mica més tot el paper de la dona compositora.
Aquestes dones van quedar, doncs, eclipsades per les seves parelles i/o familiars?
Depèn dels casos. Per exemple, la Clara Schumann va ser una gran intèrpret i vivia de les gires, ella sí que no va quedar-se en l’àmbit de la casa com sí que li va passar a la Fanny Mendelssohn, que venia d’una família benestant i el seu propi pare li va dir que estava molt bé que composés, però a nivell de casa, que no sortís d’aquí. Clara sí que va sortir, però malgrat que Robert l’admirava i li agradaven, però no tenien el pes que tenia ell. Fanny, per exemple, sí que en aquell moment firmava les composicions amb el nom del seu germà Fèlix. Per fer-li una clucada d’ull i l’honor, interpretarem el seu opus 1, la seva primera col·lecció de cançons alemanyes que va signar amb el seu nom.
En aquest concert t’acompanyarà l’Arturo Asensi al piano. Ens el pots presentar?
Doncs l’Arturo és un pianista valencià que va estudiar al País Basc. Ens vam conèixer a un màster de lied -que vol dir cançó en alemany-. Ell combina la docència al Conservatori de València amb la seva part interpretativa, on formem duo i, a més, és la meva parella. Tot queda en família!
Esteu de gira, amb aquesta proposta referida a les compositores?
Sí, aquest és el segon concert que fem. Vam començar a València, ara actuem a Martorell i al març anirem a un festival a França, on farem un concert de més llarga durada.
Hem recordat que feia força temps que no actuaves a Martorell. Suposa algun plus d’exigència el fet d’actuar a casa?
Sí, ara feia bastant! Crec que precisament la meva darrera participació va ser al Concurs de Cant Josep Palet de 2021, i que anteriorment també hi havia participat el 2017, en la primera edició, on vaig guanyar el Premi del Públic. Més que exigència, actuar acasa vol dir veure entre el públic la gent propera, els amics i familiars. És ganes i il·lusió, no s’ha de demostrar res més. És porta a casa el que fas a fora, i compartir-ho amb la gent que aprecies i estimes.
Quins són els teus projectes presents i de futur?
En tinc varis! El més destacat és amb La fura dels baus, participant en una creació de Haydn a Eslovènia i pendent de tancar el fet d’anar també a Turquia. És el tercer cop que treballo amb ells i sempre tenen projectes innovadors, amb ells no t’avorreixes mai. També estaré cantant a l’Auditori, on ja vaig actuar fa un parell d’anys, i cantaré a València amb un ensemble barroc, La capella de Ministers, en gira fins al setembre.
Acaba de covèncer els nostres lectors per a que vinguin diumenge al concert!
Doncs dir-vos que serà un concert que connectarà molt amb el públic, perquè projectarem la traducció de totes les lletres de les cançons alemanyes, americanes i franceses que interpretaré. La cançó, a diferència de l’òpera, dona moltíssima importància a la lletra. De fet, es considera tan important la lletra com la pròpia música. Fins i tot, a vegades la música està al servei de la poesia…en aquell temps prenien com a referència poetes de l’època, i s’exhaltava la seva poesia mb la música.
A part, veureu un concert que probablement no està tan programat com altres, perquè són dones compositores, música de molta qualitat, preciosa, en format breu de cançó, en un ambient idíl·lic perquè ho farem a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música de Martorell. Hem de pensar que aquestes peces estaven composades precisament per a aquest tipus de sales de piano que hi havia a les cases burgeses, perfecte per al tipus de so. Qui vingui ho gaudirà moltíssim. Serà molt amè.
