Savis ancestrals, homes que habiten futurs estranys, antics textos budistes, bestiaris i màgics es citen a Els noms dels seus déus, un recull de contes que ha presentat aquest dijous a la Biblioteca Martorell el filòleg clàssic Aleix Ruiz. El martorellenc ha defensat la imaginació en la literatura com a “trànsit per a accedir a capes de realitat altrament inaccessibles”.
Els noms dels seus déus compila històries provocadores brollades de la imaginació de l’autor durant la seva estada al sud-est asiàtic que tenen en comú la distòpia, l’estupidesa humana a través de la qual l’autor crea un món impossible descrit amb humor subversiu.
El llibre transporta a l’arrel del mite per endinsar-se en una saviesa senzilla i antiga que fa recórrer milers d’anys d’història. Els personatges són esclaus, literals o metafòrics, que busquen de manera desesperada el seu lloc al món.
Aleix Ruiz ha reconegut que alguns lectors han titllat d’estrambòtics o paranoics els seus relats. “Quan escric, intento que la literatura es converteixi en un trànsit, al que molta gent arriba a través de drogues psicodèliques fetes servir tradicionalment per a accedir a capes de realitat que en un estat de consciència normal són inaccessibles. Un dels papers primordials de la literatura és aquest. La ment domina la realitat i precedeix tots els fenòmens, tal com creuen els indis budistes, que la inclouen com un òrgan sensorial més”, ha explicat.
L’autor ha contradit l’escriptor Josep Pla, qui practicava una literatura de realitat i afirmava que “només un cretí llegeix novel·les després dels 35 anys”, assegurant que el seu realisme és “ingenu” i que “si li preguntéssim ara de quina realitat està parlant es quedaria sense paraules”.
La presentació del llibre ha anat a càrrec de l’ex-professor d’Aleix Ruiz, Andrés Martínez, i ha comptat amb la presència del nou regidor de Cultura de l’Ajuntament de Martorell, Sergi Corral, i la regidora de Joventut, Cristina Dalmau.
Aleix Ruiz Falqués
El martorellenc Aleix Ruiz és escriptor de ficció i estudiós de la literatura índia. Ha traduït La vida somni de Balso Snell, de Nathanael West, i ha publicat el recull de contes Un altre sense dorsal (Igitur, 2012). En el passat, ha escrit per als fanzines Indocile i Hume. És col·laborador de la revista Les males herbes. Actualment, prepara la seva primera novel·la, La banya del rinoceront.