Anècdotes de professió i vida del tenor Josep Palet en el dia que es compleixen 140 anys del seu naixement

2200
Aleix Palau i Jaume Tribó
Aleix Palau i Jaume Tribó

La data del 7 de juny ha commemorat els 140 anys del naixement del tenor martorellenc Josep Palet. L’Ajuntament de Martorell, Joventuts Musicals i la Fundació Francesc Pujols han organitzat la conferència ‘Redescobrint Palet’. L’apuntador del Gran Teatre del Liceu, Jaume Tribó, i el periodista i crític musical, Aleix Palau, han fet un repàs de la vida personal i professional, i les anècdotes del què s’ha considerat com un dels tres grans tenors catalans, junt amb Hipòlit Lázaro i Francesc Viñas. Els hi ha acompanyat el regidor de Cultura, Museus i Patrimoni, Sergi Corral, en un acte que ha omplert el saló de la Torre de les Hores i en el qual s’han mostrat fotografies, cròniques i documents del tenor i s’han escoltat enregistraments de concerts.

Josep Palet va néixer tal dia com avui, un 7 de juny, de 1877 al número 14 del carrer d’Anoia, que actualment és el número 18 del carrer de Francesc Santacana, a l’alçada de la plaça de l’Església. Palau ha engegat la vetllada explicant que “la seva mare era filla del carreter de l’Hostal del Pontarró i el seu pare, que procedia d’una família benestant de vinaters de Terrassa, va obrir una confiteria a Martorell i va arribar a ser alcalde de la població durant 9 mesos en temps de la primera República. Josep Palet va estudiar al convent dels Caputxins, però els pares van decidir enviar-lo, junt amb el seu germà Joaquim, a fer els estudis de secundària a Saragossa”.

Aleix Palau

L’afició al cant es converteix en professió

Els dos germans emmalalteixen del tifus i retornen a casa, contagiant els seus progenitors, fet que provoca que el pare mori poc després. Fruit d’aquesta complicada situació familiar, l’oncle patern s’encarrega d’ajudar-los. En Josep és enviat a treballar a Barcelona a una pastisseria. Amb els estalvis, el jove es paga estudis de cant -la seva gran afició- un fet que acaba desencadenant en la seva estrena, un 23 de novembre de 1900, al Gran Teatre del Liceu interpretant el rol de Fernando de l’òpera La Favorita de Donizzetti, sota la direcció del mestre Goula. Així inicia una primera gira que el porta al Teatro Real de Madrid i a Lisboa.

Tribó ha destacat que “una de les habilitats que mostra Palet és la facilitat per aprendre’s les òperes. Per això, no feia contractes llargs i sempre estava disposat a suplir els divos quan aquests causaven baixa en les representacions”.

Jaume Tribó

A l’inici del segle XX, Palet fa gires per ciutats italianes, travessa l’Atlàntic i debuta a diversos països d’Amèrica (1904) i a d’altres parts del món, com ara Egipte. També estrena al prestigiós teatre de La Fenice de Venècia, i en aquests temps canta amb Elvira de Hidalgo, qui després serà professora de Maria Callas a Atenes. Pel que fa a la seva vida més personal, coneix Luisa Eringio a la ciutat italiana d’Alessandria, es casa amb ella el 1911 i fruit del matrimoni neixen tres fills: Elvira -que morirà 9 mesos després del part-, Gianni i Marianella.

Concert a Martorell davant 5.000 persones

A més de la seva estrena al teatre Scala de Milà (1913), un dels fets importants que relacionen Palet amb el seu poble natal és la celebració d’un concert a l’explanada d’Els Convents “al qual una crònica de La Vanguardia de l’època apunta que hi assisteixen entre 4.500 i 5.000 persones. Se celebra en plena Festa Major local, un 14 d’agost de 1915, a les onze de la nit, i provoca un desplaçament massiu de músics en tren des de Barcelona”, explica Palau.

Aleix Palau

Etapa d’esplendor professional

Palet comença els anys vint fent llargues gires arreu del món, una de les quals es perllonga per un període de tres anys. Un problema amb l’empresari del Liceu Joan Mestres el fa debutar al barceloní Teatre Olympia. “És una època en la que tot li va bé, fa una fortuna i decideix construir una casa a Milà”, explica Palau. Un botó de mostra és el fet que acabarà enregistrant 30 discs, amb cançons en català i castellà i fragments d’òpera, i que canta durant un període de 35 anys, fet poc habitual.

Aleix Palau

El tenor torna a actuar a Martorell diversos cops fins la seva última visita, pocs dies abans de l’inici de la Guerra Civil, i manté una gran relació amb la família Miró, que habita a la casa natal. Però tot i esquivar el conflicte bèl·lic, rep la notícia de l’assassinat del seu germà Joaquim, rector de la parròquia de Cornellà. Durant la Segona Guerra Mundial, la seva casa milanesa pateix dos bombardejos que causen la pèrdua de gran part del seu arxiu. “Aquest fet li canvia el caràcter, i perd la relació amb el seu fill Gianni”.

Mort dalt d’un tranvia

Josep Palet mor un dia de febrer de 1946, després de patir problemes cardíacs: “va ser en un viatge en tranvia cap a Milà. Quan el revisor va anar a despertar-lo, es va adonar que era mort”. Martorell li fa un últim homenatge pòstum a l’església de Santa Maria amb l’actuació de la soprano Mercedes Capcir i l’assistència del filòsof Francesc Pujols, i el declara Fill Predilecte. L’apuntador del Liceu Jaume Tribó ha conclòs que “com aleshores, és molt bonic que un poble com Martorell reconegui un dels tenors catalans més importants de la història amb la celebració de l’Any Palet, un homenatge que no han tingut altres cantants nascuts a ciutat”.

Jaume Tribó