Boris Ruiz: “Martorell és una vila amb una llarga trajectòria cultural i la cultura és vida”

183

L’actor Boris Ruiz ha estat l’encarregat del pregó de la Fira de Primavera, aquest vespre a la pista d’El Progrés. Reconegut per la seva llarga trajectòria televisiva, teatral i cinematogràfica, Ruiz ha participat recentment a la pel·lícula La vampira de Barcelona, rodada a la Nau 1 de Ca n’Oliveres. Abans, l’actor ha passejat per les parades de Sant Jordi de les llibreries i floristeries de La Vila, acompanyat de l’alcalde Xavier Fonollosa i del regidor de Cultura, Andreu González.

“Així com el pont del Diable és el símbol físic de Martorell, la Fira de Primavera és el signe de la seva vitalitat industrial i comercial, i una de les festes patrimonials més destacades del calendari festiu”. “Una trobada on la cultura hi és molt present. Un seguit d’activitats, tradició i espectacles en honor de Sant Marc”, ha iniciat el pregoner.

“Martorell és una vila amb una llarga trajectòria cultural i la cultura és vida”. “No només és necessària per al nostre desenvolupament com a éssers humans, sinó que també forma part, indiscutiblement, de la nostra identitat com a col·lectiu, com a poble. La cultura, a més, ens ajuda a millorar la nostra qualitat de vida i a augmentar el benestar, tant de les persones com de les comunitats en general”.

“Què haguéssim fet durant aquell temps de confinament sense cultura? A molts de nosaltres, metafòricament parlant, la cultura ens va salvar la vida”. “Malauradament, quan es va acabar el confinament, qui més va rebre, però, va ser la cultura. I concretament, dues de les arts el teatre i el cinema. Des d’aquí, m’atreveixo a demanar-vos que aneu al teatre, que aneu al cinema. La cultura és segura”, ha reivindicat.

Boris Ruiz ha aprofitat per fer repàs de l’ampli ventall d’actes que ofereix el programa festiu i per recordar la seva trajectòria professional. Ha treballat amb Dagoll Dagom o amb la Companyia de la Núria Espert, i amb directors de prestigi com l’Adolfo Marsillach, Mario Gas, Fabià Puigserver, Joan Lluís Bozzo, Manel Dueso, Àlex Rigola, Carme Portaceli, Alfred Lucchetti, Jordi Godall, Herman Bonnin o Josep Montanyes.

Ha participat en obres de teatre com ara Els Jugadors de Pau Miró, Celebració de Harold Pinter, L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol, El Rei Lear i Macbeth de Shakespeare, L’òpera de quatre rals de Bertold Bretch, o La vida es sueño de Calderón de la Barca.

En televisió, molts el coneixereu per Estació d’enllaç, Sitges, Nissaga de poder, Laberint d’ombres, Ventdelplà, Merlí i la seva segona part Merlí Sapere Aude. També Quitxalla, La Lloll, Planeta imaginari, Makinavaja o La granja.

En cinema, Atlas de geografía humana, segons la novel.la d’Almudena Grandes, o Un día volveré i Un negre amb un saxo, ambdues d’en Francesc Bellmunt i basades en novel·les de Juan Marsé i Ferran Torrent, respectivament. La ciutat dels prodigis de Mario Camus, segons la novel.la d’Eduardo Mendoza, Pàtria de Joan Frank Charanssonet, La Xirgu de Sílvia Quer, La teranyina d’Antoni Verdaguer, o Victòria d’Antoni Ribas. I pel.lícules de terror, com Els sense nom de Jaume Balagueró, i Los ojos de Julia de Guillem Morales.

Darrerament, ha fet de forense a La vampira de Barcelona de LLuís Danés, rodada a casa nostra, que fluctua entre el grand-guignol, el cinema expressionista alemany i la crítica social, i que es tornarà a projectar a Martorell el proper 25 de maig dins el Cicle Gaudí.