Assaig sobre la incertesa. L’estona després de les demés estones és la quarta creació literària del martorellenc Josep Maria Calaf Ràfols, que ha presentat aquesta tarda a la Biblioteca Francesc Pujols. Es tracta d’un assaig on l’autor reflexiona al voltant de la fragilitat de la vida i el fet que res del que ens passa sigui per sempre. A mode de dietari, Calaf recull les reflexions que va fer en una època personal en la que va patir un càncer al mateix temps que el món era sacsejat per la pandèmia del COVID.
Dos esdeveniments, un de personal i l’altre de col·lectiu, marquen la vida de l’autor a principis de l’actual dècada. El primer es materialitza en forma de càncer de pròstata. El segon és la pandèmia mundial de la COVID. Aquesta conjunció d’esdeveniments genera en l’autor un sentiment prou clar: la incertesa, i escriu un dietari on hi reflexiona.
“Ho vaig viure com un canvi radical. Per una banda, veia que la civilització se n’anava en orris i ho vivia amb un cert trasbals, i junt amb la malaltia em va empènyer a escriure-ho i a viure-ho en forma de calendari, abocant-ho d’una manera ordenada”, explica.
Reproductor d'àudioJosep Maria Calaf, autor d'Assaig sobre la incertesa'
Calaf considera que l’obra s’allunya una mica de l’estructura de les novel·les, basada “en un començament, un nus i un final”, i que esdevé “un llibre més dur, perquè tot en conjunt és un nus i resulta més rocós i àrid de llegir. Del que tracta ja ho porta en sí mateix”. I afegeix que “sembla que ens n’hàgim mig oblidat, però l’angoixa d’aquells dies sobre el que podia venir anava creixent. La incertesa. Tot penja d’un fil”.
Reproductor d'àudioJosep Maria Calaf, autor d'Assaig sobre la incertesa'
Una angoixa i un patiment que Calaf gestiona escrivint aquest assaig. Un bon exercici actual és repassar allò escrit enmig d’aquell context personal i col·lectiu, per “no oblidar que res és segur ni etern a les nostres vides”. Ara, assegut a la gandula del balcó mentre contempla el firmament, Calaf recorda així “les velles incerteses ja superades” i rememora “episodis viscuts que projecten una difusa claror d’esperança”, tot parafrassejant fragments de la seva darrera creació al programa Martorelletres de Ràdio Martorell.
L’escriptor no fa només aquestes reflexions des del balcó de casa i mentre contempla l’horitzó, sinó que també trasllada el lector a dos indrets que li resulten molt especials: el Clot del Cirer, enmig de la serra del Montsant, i el Pont del Clop, a Lladurs, al Solsonès.
Reproductor d'àudioJosep Maria Calaf, autor d'Assaig sobre la incertesa'
Calaf reflexiona al voltant de la idea que els humans “ens pensem el benestar és un dret de bé natural que ens pertoca, sense adonar-nos que el fil que tot ho aguanta és massa prim i impregnat per la incertesa” i recalca aquesta sensació parafrassejant Heràclit, quan deia que “res és permanent excepte el canvi”, i que “la vida evoluciona sobre el canvi continu, sigui imperceptible o un daltabaix abrupte. En definitiva, res és per sempre”.
Reproductor d'àudioJosep Maria Calaf, autor d'Assaig sobre la incertesa'
Aquesta és la quarta creació de Calaf, que el passat abril ja havia presentat també a la Biblioteca El balancí, una novel·la que va rebre una menció honorífica en el 44è Premi Vila de Martorell. Abans, també havia publicat La veritable pàtria -millor obra de prosa en categoria d’adults al Premi Vila de Martorell 2017- i Retrets de família.