Carabén: “Catalunya és terra de trobada, d’encreuaments, de contagi, i Martorell és això multiplicat per mil”

2180

David Carabén ha estat el pregoner de la Festa del Roser d’enguany. Cantant, guitarrista i compositor del grup català Mishima, creat el 1999, és col·laborador del celler Estones (DO Terra Alta), amb el qual va protagonitzar dimarts passat un dels Racons del Vimart a la Casa de Cultura. A més, és propietari de la cocteleria La Javanesa a El Clot (Barcelona).

Llicenciat en ciències polítiques. Ha treballat de realitzador de televisió, guionista, traductor i periodista. És columnista esportiu setmanalment a La Vanguardia i col·labora en alguns programes de RAC1. Ha dirigit i presentat el programa Recorda Míster i dirigit L’habitació dels miralls de Barça TV, entre d’altres. També ha fet el programa d’entrevistes Nit a la Terra, a Betevé.

David Carabén ha destacat que Martorell “és una caricatura de Catalunya”, en el sentit que “Catalunya és terra de trobada, d’encreuaments i de contagi, i Martorell és això multiplicat per mil”. “Es troba en una intersecció colossal, en un fabulós encreuament de camins, que s’enllacen i trenquen els uns amb els altres, per damunt dels nostres caps i sota terra”.

“Martorell també és la trobada de dos rius emblemàtics. L’Anoia baixa des de la sensualitat dels camps de vinya regats pel sol, pàtria dels escumosos. I el Llobregat ho fa d’allà on el tèxtil de Catalunya va fer la revolució industrial, i un mica més avall, d’allà on l’esperit català s’atempera o s’enlaira cap el rigor espiritual de Montserrat”.

“Amb aquest aiguabarreig, de sensualitat, indústria i religió, no és estrany que un dels molts i diferents pares inconfessos del surrealisme fos el martorellenc Francesc Pujols, el geni admirat i venerat, una mica d’arreu i d’enlloc”.

“A mida que passen els anys, tots ens acabem retirant cap a una Torre de les Hores, real o simbòlica. Un lloc privilegiat des d’on observar amb distància el pas del temps. A mesura que ens fem grans, aquell futur meravellós que ens prometia el progrés es va aigualint amb nous i sorprenents desencisos”.

“Per tots vosaltres, passar de ser una vila productora de vi a una ciutat marcada per la indústria de l’automòbil pot ser les dues coses, una sort i una desgràcia. Sense que serveixi de consol, una copa de vi i un cop de volant, són dues maneres d’emprendre un viatge, de fotre el camp. Però avui som aquí per celebrar la primera de les dues maneres d’escampar la boira, la manera del vi”, ha reblat el cantant tot brindant amb la concurrència, per acabar interpretant un dels temes de Mishima, Qui n’ha begut.

El pregó ha estat la culminació de la Festa del Most, que ha arrencat, a les 17.30h, a la plaça del Vi amb la collida simbòlica del raïm als ceps de la plaça. Les colles de cultura popular han iniciat la cercavila del most, que ha recorregut l’avinguda dels Germans Martí, carrer de Pau Claris, plaça del Portal d’Anoia i carrer de Lloselles, fins la plaça de la Vila. Hi ha participat el Drac Fafum, els Gegants, els Capgrossos, els bastoners, la quadrilla i els carros dels pagesos, de les portadores, de la bota, del vi i del cava dels Amics de Sant Antoni Abat. La colla convidada ha estat la Gegantera d’Ullastrell. Després de la Festa del Most i del pregó, els Diables de Martorell han fet acte de presència per encendre la Vila amb el seu correfoc.