The Big Jamboree és la banda que ha recorregut un camí més llarg d’entre totes les que actuaran enguany al festival PAS. Amb més de tres dècades de vida immersos en el rock’n’roll, el ryhtm and blues, aterren a Martorell amb ganes de fer aixecar el públic de la cadira. I amb tres noms molt lligats a casa nostra, Cesc Miró, Pere Miró i Ignasi Poch, fills de Martorell. Amb en Cesc Miró hem parlat de l’actuació del segon divendres de festival PAS.
Cesc, com es presenta l’actuació d’aquest divendres 15 de juliol (22.30h.) al festival PAS?
Doncs, mira, amb moltes ganes, perquè fa molt, entre la pandèmia i tot plegat, teníem moltes ganes. Ja fa temps que se’ns està buscant per venir aquí al PAS i estem molt contents que s’hagi materialitzat finalment en aquest 2022. Poder estar aquí a Martorell, per a mi o per a altres membres com el meu germà o com l’Ignasi que són gent d’aquí Martorell, docs ens fa súper il·lusió poder tocar a casa.
Com deies, tant l’Ignasi Poch, com tu, com el Pere Miró, sou de Martorell i jugareu a casa. És una mica més especial aquesta actuació per aquest factor?
Sempre, sempre, perquè al final estàs tocant davant de gent que ja et coneix, hi ha un grau de responsabilitat més gran de fer-ho encara millor.
Parlant de la banda, com esteu? Com estan sent aquests mesos d’estiu? Pel que fa a actuacions, com teniu l’agenda?
Bé. La banda hem patit, com totes les bandes suposo, tota aquesta pandèmia d’aquests mesos, bueno, aquest parell d’anys. La banda venia una mica fluixa d’algun temps també… perquè és una banda de molts anys, abans del 2000 ja existia. Som aquesta banda que tothom coneix d’alguna manera perquè portem moltíssims anys. Amb el temps, hi ha hagut, com a totes les bandes, alts i baixos, tots som músics que ens comprometem també amb altra gent, vas tocant, vas fent la teva carrera de músic i la teva vida i potser hem sigut una mica deixats en algun moment amb la banda. Però, això que t’estic dient negatiu, a vegades pot ser una cosa positiva. Això ha sigut una mica el punt d’inflexió que ens ha fet tornar a tirar endavant. Estem ara com tirant amunt i la veritat que tenim un estiu maco, ja fins a la tardor, inclús. Ara marxem a Alacant un parell de dies a un festival de Jazz, després cap al setembre-novembre, estem a França… bé, vàries coses interessants.
Feu música dels anys 40, 50… com dius, vau començar fa molts anys. Amb aquesta evolució, no sé si, pel que fa a les actuacions, varien també? L’actuació d’aquest divendres serà diferent a la que potser podíem veure fa dos anys abans de la pandèmia?
Similar, si més no. Al que teníem abans de la pandèmia ens recorda, perquè tot ve del nostre últim treball, que es va acabar el 2017. Des d’allà tenim un espectacle que si més no, serà similar. Dic similar perquè evidentment no són els mateixos temes, hi ha temes molt nous, molt diferents que hem incorporat en aquesta nova etapa de ressorgiment, de tornar a reinventar-se, però l’essència bàsica, ara que has fet menció als primers noms de la banda com: Chevy in the Hot Wheels, Big Fran Jamborees, tota la part aquesta amb l’essència, hi és. Al final la banda segueix sent de ritme amb blues, segueix sent una banda genuïna en aquest etil, no ho hem volgut deixar mai, i incorporem també molts ritmes de rock and roll, però una mica el que hem fet conegut abans de la pandèmia, per aquí estem.
Convida, si et sembla els oients, a fer-los d’amfitrió perquè puguin venir amb vosaltres al Pont del Diable.
Avui en dia, una bona oportunitat pels qui us agradi la música en general, però sobretot aquest estil d’anys 40-50, música americana, rock’n’roll, rythm and blues… Som una banda que ens ho creiem des dels orígens, des de sempre, sempre hem defensat aquest estil. És cert que avui dia hi ha moltes bandes que intenten fer tot això i ho aconsegueixen i ho fan bé, però, allò que diuen que “l’experiència és un grau”, en el nostre cas tenim això, sabem el que fem. Jo crec que podeu gaudir molt escoltant-nos i ja no només escoltant-nos, sinó que tenim un show que la gent sempre diu que “sembla que us ho passeu molt bé” i jo dic, “no, no ho sembla, nosaltres ens ho passem bé a dalt, realment, gaudim del que estem fent”.
