L’autor martorellenc fincat a Madrid Manuel Barahona ha presentat aquest dijous a la Biblioteca Martorell la seva primera novel·la, titulada Cincuenta medias verdades de una pelirroja (y su marido). Una obra que explica les aventures d’una pèl-roja i el seu marit -a la vida real, l’autor i la seva esposa, la Sara- viatjant pel món en bona companyia de prop d’un centenar de personatges, també reals.
Són cinquanta relats de cinquanta viatges a cinquanta països. Cinquanta històries que van passar o que podrien haver passat, amb una barreja de ficció i de realitat, i on hi ha una gran peculiaritat: el lector tria el final. A Barahona, professionalment dedicat a la consultoria, sempre li ha agradat llegir i escriure, i des de l’inici del confinament va començar un camí sense destí definit que l’ha acabat portant a un llibre editat, que commemora xifres rodones molt importants en la seva vida.
Manel, d’on surt la idea d’escriure ‘Cincuenta medias verdades de una pelirroja (y su marido)’?
El llibre comença a gestar-se durant el temps lliure que ens va donar el confinament. Vaig començar a escriure històries curtes sobre viatges, però sense cap pensament que això acabés sent un llibre. De fet, vaig començar a escriure el primer cap de setmana de confinament a casa i ho vaig compartir amb la meva dona. I així el diumenge següent, i l’altre, i vaig anar compartint-lo amb un grup d’amics.
Quins són els escenaris de l’obra?
És una història que passa als països als que hem anat de viatge. Els pisos que hi apareixen són reals, amb qui vam anar és real, el que ens passava és en part real i en part imaginació…i hi vam posar uns personatges, que són amics i familiars que havien estat amb nosaltres.
Però una de les particularitats és que a la fi de cadascun dels capítols planteges als lectors dos finals diferents. Per què?
Em va semblar que, com que a aquests personatges reals no els havia preguntat massa si hi volien aparèixer o no al llibre, em va semblar quasi obligat que poguessin escollir-ne el final. Així, cada relat té dos finals. El lector pot triar quin li agrada més.
N’hi ha molts, doncs?
Cinquanta, exactament. Primer eren 15 relats, que corresponien als primers 15 caps de setmana de confinament. Després en vaig escriure uns quants més i quan en portava 25, tot parlant amb la meva dona i veient que s’acostava el seu aniversari dels 50 anys, vaig pensar d’allargar-ho a aquesta xifra. Així vam pensar de fer-nos un regal i una festa per convidar-hi a tots els personatges, gent molt propera, i així ho vam fer.
Una xifra que també té relació amb els viatges, oi?
Sí, perquè portàvem també aquest número de països visitats, i ho vam lligar amb els personatges. Va suposar bastanta feina al final tenint en compte que al principi era un hobby d’hores lliures, i sobretot quan s’acostava la data de lliurar-ho a l’editorial per a que li donés un punt de correcció, de forma i d’assessorament. I així va sortir!
I crec que encara hi ha una xifra molt rodona que també és motiu de celebració al voltant del llibre, oi?
Sí, hi havia molt a celebrar, ja que també coincideix amb els 35 anys de casats de la meva dona i jo, i va ser com un regal. Ens ho vam passar bé fent-lo, i després compartint-lo i comentant les històries. Així va néixer aquest llibre de relats.
Una demostració de com us estimeu?
Sóc un marit molt enamorat de la meva dona, i en tots aquests viatges és cert que ens ho hem passat molt bé, i que seguirem amb tots els que poguem fer. Serà un bon record, ens ho hem passat molt bé i ho compartim. Era una cosa que no havia fet mai i que està resultant força divertida. No només fer el llibre, sinó també assistir a presentacions o respondre a entrevistes a la ràdio.
Parla’ns de les Il·lustracions que apareixen al llibre.
Són fotografies dels viatges, convertides a dibuix a través d’una aplicació i que hem col·locat a la part final de cada relat. Aquí, els nostres fills, el Pol i el Jan, ens han ajudat a l’hora de convertir-les.
I pel que fa als textos, què ens en pots dir?
Són relats curts, que es llegeixen bastant ràpid, i tenen el seu punt d’ironia. Segueixen un to bastant còmic i simpàtic. Es tracta d’històries divertides i entretingudes, amb finals que són, alguns d’ells, rocambolescos.
Hi apareixen referències a diversos directors de cinema. Per què?
Perquè ens agrada molt el cinema i vam pensar que els dos finals possibles tinguessin a veure amb directors de cinema. Així, hi ha finals de Steven Spielberg, de Quentin Tarantino, de Santiago Segura o de Woody Allen, que ens agrada molt. Cada final va amb una línia determinada per cadascun d’aquests directors.
Tenim entès que el llibre també té una component solidària, oi?
Els diners són per a un motiu solidari. El llibre està publicat a Amazon i es pot encarregar tant física com electrònicament, i els ingressos de tots els que es venguin van dirigits a una associació benèfica. Cada mes, els personatges que surten, que són 98 en total, proposaran on van.
I quines propostes es contemplen?
Ara mateix hi ha quatre propostes i un parell d’elles són de Martorell: l’Arc de Sant Martí i l’ONG Mans Mercedàries, tot i que també n’hi ha d’altres llocs perquè hi surten personatges de Madrid i d’altres indrets. Com que la majoria de personatges que hi surten són martorellencs, és bastant probable que les associacions que escullin siguin d’aquí, tot i que també es proposa l’Associació Espanyola Contra el Càncer. Al final, farem una votació final i decidirem cap a on van.
Continues tenint vincle amb Martorell?
Sí, i estic molt content de ser-hi uns dies, ara. Fa molts anys que visc a Madrid, però som i ens sentim de Martorell. Aquí hi tenim els familiars i els amics.
