‘Conte d’estiu’, una pel·lícula plena d’amor, amistat i exaltació a la juventut

324

Projecció del film Conte d’estiu d’Éric Rohmer (França, 1996), aquest divendres, a les 19.00h, a l’Auditori Joan Cererols del Centre Cultural. La pel·lícula és el tercer conte de les “quatre estacions” de Rohmer. L’entrada general costarà 3 euros i serà gratuïta per als socis del Cineclub de l’associació Cinema del Diable. Reserva d’entrades al web entrades.martorell.cat.

El jove Gaspard arriba de vacances al balneari francès de Dinard. La seva idea es trobar-se allà amb la Lena, la noia que el té boig. Però en aquells dies assolellats i calms coneix una altra noia, una bruna atractiva i sensual que li suggereix nous rumbs al seu cor. La resposta, però, no està en ella, sinó en la Margot, la dolça cambrera amb la que Gaspard fa amistat sense adonar-se.

La pel·lícula glossa les relacions d’amistat i d’aproximació a l’amor d’uns adolescents que juguen a ser adults, entre inseguretats, dubtes, inquietuds, inexperiència, curiositat i por al fracàs. Els quatre fan ús de simulacions, ocultacions, petites mentides, paraules ambigües i falses aparences, per protegir-se de compromisos que no desitgen i de febleses que no volen revelar.

Com és habitual en el realitzador, l’atzar ocupa un lloc rellevant en la història. L’amistat flueix amb facilitat i els conflictes d’interessos s’apunten amb la superficialitat pròpia d’unes relacions d’estiu, efímeres i breus.

L’acció combina escenaris naturals, i diàlegs senzills i naturals, que contenen la bellesa de la sinceritat i l’espontaneïtat. No queda del tot clar si Gaspard juga amb les tres noies o si són les noies les que se serveixen d’ell per donar sentit a unes vacances intranscendents, de sol, música, ball i conversa. Res seriós pot quallar en tres setmanes, però les tres noies i Gaspard surten enriquits en experiència i maduresa.

La fotografia, lluminosa i colorista, crea escenaris oberts i càlids, molt adequats a l’acció, amb passejos per les platges i les campanyes pròximes. El guió basa la seva capacitat de suggeriment i emoció en la senzillesa de la història. La interpretació dels dos protagonistes (Gaspard i Margot) desborda naturalitat i espontaneïtat. La direcció crea una obra plena d’amor a la vida i d’exaltació de la joventut. La pel·lícula contagia alegria de viure i transmet confiança.