El martorellenc afincat a Seattle (Estats Units) Dídac Pérez Parera ha engegat un projecte de micromecenatge per donar a llum el llibre L’Antoni visita Catalunya. L’obra és, en paraules seves, “un homenatge a pares i nens catalans vivint a l’estranger”, com és el seu cas. Pérez ha elaborat un conte bilingüe -català i anglès- que recull dotze cançons típiques catalanes, una per mes, amb la seva lletra en els dos idiomes i un recull de llocs, costums i gastronomia.
Pérez és enginyer de professió i músic i escriptor d’afició, i viu a Seattle des de l’any 2015. Recentment ha estat pare, i això l’ha acabat d’impulsar a promoure aquest projecte de micromecenatge. Una iniciativa en la que s’acompanya de les il·lustracions de Noa-Neus -Senaon, com a nom artístic-, una catalano-galaica que va estudiar Belles Arts, que es dedica al disseny gràfic i a la il·lustració i que viu a Los Ángeles.
La campanya de micromecenatge la fan a través de l’editorial El Cep i la Nansa i encara els resten dues setmanes per assolir el finançament que els permeti editar-lo. Si tot va bé, Pérez espera venir a presentar-lo a Martorell. Abans ha parlat als micròfons de l’emissora municipal, al programa Martorelletres.
Felicitats per partida doble: per la teva recent paternitat i pel projecte de llibre. Com esteu?
Moltes gràcies! La veritat és que estem genial. El meu fill té ara 9 mesos i crec que hem passat la part dura del principi, i l’estem gaudint molt.
Això t’ha acabat de decidir a engegar el projecte de micromecenatge per editar aquest conte. D’on va sorgir la idea?
Va sorgir ara fa bastants anys. Un dia, caminant per la muntanya amb la meva dona, vaig pensar que, si un dia tenia fills, com ho faria? Si li parlaria en anglès, en català o en castellà, i com li transmetria la cultura catalana, les cançons tradicionals, les localitzacions, la gastronomia…I coneixia la Noa-Neus, una noia que és il·lustradora. Vaig parlar amb ella i li vaig proposar de fer un llibre junts, jo com autor escrivint els textos i ella fent les il·lustracions. La idea va començar a crear-se i va convertir-se en realitat fins arribar al punt en el que estem ara.
Quin és l’objectiu de L’Antoni visita Catalunya?
Transmetre aquesta cultura catalana, la seva gastronomia, tradicions i música. I dirigir-la a nens i nenes que ja són capaços d’entendre la música, de veure partitures i de cantar cançons. I que les puguin cantar tant en català com en anglès.
Quins continguts trobarem al conte?
Es tracta d’un recull de 12 cançons tradicionals catalanes que segur que tots coneixeu i que es corresponen amb els 12 mesos de l’any. La idea és que l’Antoni visita Catalunya durant tot un any, de gener a desembre, i cada història se succeeix en un mes i una localització específica. Hi ha pobles molt macos, ciutats, platges, muntanyes, Pirineu…i petits detalls aquí i allà en cadascun d’ells. I a cada il·lustració hi ha la partitura de la cançó i la lletra en català i en anglès.
Dins d’aquestes localitzacions, tens contemplat d’afegir-hi el pont del Diable?
Ho estic treballant encara, però crec que el pont del Diable el posaré, o bé a les guardes o bé a la portada.
A quin tipus de públic creus que pot anar més adreçat, el llibre?
Hi ha molt d’interès de pares i mares catalans que viuen a fora a l’estranger per aquest tipus d’aportació, però també hi ha molta gent a Catalunya que està interessada en adquirir-ne una còpia. I també pot anar dirigit a persones que no coneixen el català i en tenen curiositat. És una bona manera d’aprendre sobre Catalunya, i tant!
Com funciona aquesta campanya de micromecenatge?
Ho estem fent a través de l’editorial El Cep i la Nansa, de Vilanova i la Geltrú. Tenen una branca editorial que s’anomenta edita.cat, a través del que fan micromecenatge per a portar endavant projectes.
Com ho han de fer les persones que vulguin contribuir a fer possible L’Antoni visita Catalunya?
Disposem de 40 dies per arribar a un número de reserves de còpies del llibre. Ara mateix ens resten 16 dies i anem bastant bé. És tan senzill com entrar al web www.edita.cat, anar a la secció ‘Participa d’un projecte’, buscar el del llibre L’Antoni visita Catalunya i Antoni visits Catalunya’ i fer una aportació econòmica.
De quant són les aportacions que s’hi poden fer?
Hi ha una aportació mínima de 15 euros, que inclou un exemplar i un punt de llibre de regal. També es pot fer una aportació de 28 euros i aleshores t’emportes 2 llibres. També hi ha aportacions de 38, 48, 70, 110, 260 i 500 euros. L’aportació de 500 euros va dirigida sobretot a alguna entitat, ajuntament o organització i que, a canvi, s’emportarà molts exemplars, postals, punts de llibre, un agraïment a les planes del llibre i la inclusió del seu logotip.
Es tracta d’una edició bilingüe o està basada en dos llibres diferents?
És un llibre bilingüe. En cada història, la plana de l’esquerra està escrita en català i les planes de la dreta, en anglès. Tot il·lustrat a color molt viu i de qualitat.
Tens previst de presentar-lo a Seattle?
Segurament aquí a Seattle farem una espècie de celebració per quan es publiqui. També pensem anar a Los Ángeles per a fer-ne una altra, i al setembre tenim previst visitar Catalunya, i aleshores presentaríem el llibre a Martorell, a Vilanova i la Geltrú i possiblement a d’altres llibreries…ja veurem!
Com un martorellenc com tu arriba a Seattle i s’hi queda a viure?
Jo sóc de Martorell de tota la vida, i hi he viscut fins el 2015. En aquell moment em va sortir una oportunitat de feina per treballar a una gran empresa com és Amazon, que té la seva seu principal a Seattle. Era una època de finals de la crisi, en la que no hi havia gaire feina per a enginyers com jo, i vaig decidir marxar a l’aventura. Vaig agafar una maleta, hi vaig ficar una mica de roba i vaig marxar cap a Seattle! I ja porto aquí gairebé set anys.
I com t’ha anat?
Hi he fet vida. Tinc la meva casa, m’he casat amb una dona americana i ara tinc un fill nascut a Seattle que es diu Antoni i a qui li parlo en català. I fins ara genial. M’encanta viure aquí, però trobo molt a faltar Martorell i Catalunya, els amics i la família.
T’ha costat molt adaptar-te als costums americans?
Després de 7 anys ja n’estic bastant acostumat. Els meus amics catalans es burlen bastant de mi, perquè diuen que m’estic “americanitzant”, i crec que tenen raó!
Posa’ns un exemple d’aquesta “americanització”!
De tant en tant, quan parlo en català em surt alguna paraula en anglès. I també quan faig determinades coses de certes maneres que abans no feia: per exemple, quan cuino o organitzo viatges, ja que aquí tot està molt més organitzat i planejat. I me n’adono que estic perdent una mica la paciència!
Per què?
Perquè quan vas a un restaurant aquí als Estats Units, als 5 segons ja t’estan portant un got d’aigua o el menú. Tot va molt ràpid. I quan visito Catalunya tot és molt més relaxat i lent, i a vegades haig de recordar que aquí les coses funcionen així.
Suposo que hi ha pros i contres…
Hi ha coses que m’agraden molt de la cultura americana i coses que no gaire. Aquí les coses funcionen de manera bastant eficient i tot és molt més ràpid. Però com a punts negatius, visquis on visquis, necessites un cotxe per anar a tot arreu. Aquí no es camina gaire, i forma part de l’estil de vida americà. Però estic molt content de viure a Seattle, és una ciutat molt maca.
