Dones que alcen la veu: Femi López Herrero

252

Va treballar com a infermera durant 16 anys a l’UCI pediàtrica de l’Hospital Sant Pau de Barcelona, una feina dura però gratificant, perquè “els infants es recuperen molt bé. Les situacions crítiques et fan madurar molt”. Allà va aprendre a afrontar de tot i li va aportar força i experiència, a més d’un equip de companyes que recorda amb estima. “La família, que està per davant de tot”, la va dur al CAP de Buenos Aires, més a prop del seu municipi, Castellví de Rosanes.

“Les situacions crítiques et fan madurar molt”

La Femi podria haver assumit el seu paper d’infermera convencional al CAP, però ella s’hi dedica per vocació i de seguida va fer propostes. “La nostra professió és quasi infinita”, explica. Algunes de les seves iniciatives van ser el grup d’ajuda a la criança, el massatge als nadons o el programa Salut i escola als instituts. I així és com s’ha convertit, d’alguna manera, en patrimoni popular martorellenc. Passen els anys i la gent encara l’atura pel carrer i la saluda a l’ambulatori.

“La nostra professió és quasi infinita. És vocacional”

La pandèmia va aturar la major part de les visites i a ella li preocupava la feina que ningú feia, però per sort la situació ja s’ha normalitzat. Tot i que no pot anar als instituts, els adolescents de Martorell tenen l’opció de visitar la Femi les tardes dels dimarts al CAP de Buenos Aires per fer-li qualsevol consulta. Sap escoltar i els joves ho agraeixen. Ella és una persona positiva i entusiasta de la vida, per això no demana res més i brinda pel que té i per seguir com està.

Redacció: Mar Sifre