La Pilar és d’Alcoletge, un petit poble de pagesos a la vora de Lleida. Vivia amb sons pares i sons avis, o padrins, com diria ella. El padrí li va ensenyar a llegir amb les majúscules del diari i la padrina a fer ganxet. Destaca la sort d’haver-se criat amb ells i no amb cap màquina per entretenir-se. Llegia sempre i a qualsevol racó, quan no la trobaven sabien que estava amb un llibre entre les mans.
Ella volia treballar per guanyar-se la vida i la van haver de convèncer perquè no deixés de formar-se. Va acabar fent d’administrativa a la UAB i estudiant Filologia Catalana a la UB, a les delegacions que hi havia a Lleida. Sempre l’ha apassionat la literatura i convertir-la en una feina li va semblar bona idea. El primer any ja va aprovar les oposicions per ser professora d’institut de català.
Explica que no tenia cap intenció d’emparellar-se ni tenir fills, volia viatjar. Precisament, va traslladar-se d’Alcoletge a Lleida perquè al poble sentia que tothom la pressionava perquè formés una família. “Què hi fas sola a Lleida?”, és el que més li repetien. Els seus pares, per sort, mai la van qüestionar. Amb tot, en un viatge a l’Argentina va conèixer al Jordi, es van enamorar i van tenir un fill. Així va ser com va venir a parar a Martorell.
Ha sigut professora del Joan Oró durant més de 17 anys, dels quals 4 va ser directora del centre. Els alumnes l’han estimat moltíssim i ella sempre ha adorat el contacte amb el jovent. Ara que està jubilada és un cul inquiet i molt vital. Els seus referents són el seu padrí i la seva mare, tots dos l’han encoratjat i li han fet sempre costat. Brinda perquè l’ésser humà sigui capaç d’aprendre més de la història i evolucionar.
