El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha celebrat aquest dimarts a la Biblioteca Martorell una de les 50 sessions del cicle El Baix Llobregat a Debat, que reflexiona i fa diagnosi del present i del futur comarcal. A Martorell, s’ha celebrat una taula rodona amb especialistes en geografia, urbanisme, sociologia, biologia i arquitectura per reflexionar al voltant de Les ciutats del segle XXI. A l’acte ha intervingut l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, qui ha abogat per potenciar l’espai públic a les ciutats com a factor de cohesió social i d’igualtat.
Tal i com ha exposat la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez, “la taula rodona forma part d’un congrés que ha constat de 50 actes celebrats als 30 municipis de la comarca, i que dividim en tres àmbits: un primer sobre identitat, cultura i coneixement, un segon que hem titulat del compromís, la cohesió social i dinamització econòmica, i un tercer, anomenat entorn i gestió del territori, que és el que hem portat aquí”.
Aportacions a la ciutat del futur des de cinc enfocs disciplinars diferents
El geògraf especialista en estudis urbans i ordenació del territori Oriol Nel·lo ha reflexionat al voltant del fet que “les ciutats ja ocupen més de la meitat del planeta i les formes de vida urbana s’han estès a quasi tot el territori”. Ha plantejat com a reptes de la nova ciutat ser funcional, sostenible i equitativa, revertint les cada cop majors desigualtats existents, i ha apuntat que els governs i les seves polítiques hauran de ser “els desllorigadors de tot plegat”.
El director d’urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Josep Maria Carreras, ha parlat de “tres reptes” que han d’abordar els gestors de la ciutat del futur: “la desigualtat social, la mobilitat actual i la inserció de la ciutat en la matriu ecològico-territorial” i del paper de l’urbanisme per regular la ciutat i planificar-la en el futur.
L’enfoc sociològic ha anat a càrrec de Mariona Tomàs, sociòloga i professora de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, qui ha dit que “a l’Àrea Metropolitana de Barcelona hem de treballar en tres eixos: les desigualtats socials, l’exclusió i el medi ambient. El Baix Llobregat té un pes molt important dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els seus reptes de futur seran també els de tot Catalunya”.
El biòleg Frederic Ximeno ha parlat de la “impossibilitat de fer projeccions de futur urbà per la incertesa dels canvis. Però el que és segur és que estem al segle de la descarbonització: haurem d’abandonar els combustibles fòssils ràpid i apostar per una nova mobilitat i producció”. Ha afegit que “és el moment d’estudiar com funciona la ciutat més que no pas fer-ho de la seva anatomia, com fins ara”.
L’arquitecta Maite Ruf ha moderat la taula rodona i ha destacat que “al Baix Llobregat hem viscut un gran canvi, passant d’uns pobles molt agrícoles a la indústria i, després, a un moment de desindustrialització i de foment dels serveis. Som al costat d’una de les ciutats de major densitat del món, Barcelona, i això ens planteja molts reptes ambientals i sociològics”.
Fonollosa: “hem de treballar per generar més espai públic a les ciutats”
Acompanyat de diversos regidors de l’Ajuntament de Martorell, l’alcalde Xavier Fonollosa ha donat la benvinguda als assistents reivindicant que “ja que parlem de ciutats, la nostra és al mig del camí, en lloc de pas, d’igual manera que el país”. Fonollosa ha dit que l’urbanisme de la ciutat reflecteix “el mosaic de les onades migratòries en les diferents dècades” i ha defensat que els gestors de la ciutat han “d’alliberar el màxim d’espai públic, que és el lloc en el que es forma la cohesió social, la vida pública. Hem de fer un urbanisme al servei de la gent”.
