El Doctor Barriendos reclama més recerca i preparació davant futures inundacions

371

El Doctor Mariano Barriendos, paleoclimatòleg i professor agregat del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB) ha pronunciat aquesta tarda la conferència ‘Inundacions al Llobregat. La lliçó de la natura’. Ha estat a El Círcol, en el marc dels actes commemoratius del 50è aniversari de la riuada de 1971. Un cicle en el que hi treballen conjuntament l’Ajuntament i l’entitat Martorell Viu. Hi ha assistit el regidor de Medi Ambient, Albert Fernández.

El conferenciant ha reclamat més inversió en investigació i per preparar estratègies que mitiguin, de la millor manera possible, les conseqüències que sobre el territori poden suposar els episodis climàtics extrems, que es poden agreujar en el context de canvi climàtic. Fruit d’això, fenòmens de fortes pluges poden provocar grans inundacions al nostre entorn, d’efectes devastadors.

Barriendos forma part d’un grup de recerca multidisciplinar de les universitats Politècnica (UPC); de Barcelona (UB); Lleida (UdL); i el Servei Meteorològic de Catalunya, format per meteoròlegs, geòlegs, geògrafs, historiadors i hidròlegs. Equip que ha buscat i treballat dades històriques als arxius municipals de la conca mediterrània espanyola.

Fins ara, han catalogat “més de 16.500 inundacions en el període de temps de 1035 al 2020”. Però aquestes dades són tan sols la punta de l’iceberg, ja que “només hem accedit, fins ara, a un 4% de tota la documentació disponible als arxius municipals”. Un fet que contrasta amb “altres països d’Europa, en el que ja s’ha arribat al 60% o fins i tot al 80% del total de documents”.

Mariano Barriendos, paleoclimatòleg i professor agregat de la UB

La raó d’aquesta diferència, ha afirmat Barriendos, és la manca de suport i de finançament d’aquest tipus d’estudis per part de les administracions.

Mariano Barriendos, paleoclimatòleg i professor agregat de la UB

Barriendos ha exposat que el treball que s’està duent a terme té especial significació “en l’actual context de canvi climàtic, i davant un escenari que, probablement, anirà a pitjor”. Posa com a exemple “un episodi de riuada recollit a Catalunya l’any 1617 que, tan sols amb el cabal màxim ja era el doble del de les riuades de 1971: “Si l’any 1617 a Catalunya hi vivien 300.000 habitants, ara en un episodi de riuada de la mateixa magnitud, l’afectació es multiplicaria per molt”.

El Doctor descriu que “hem tingut un segle XX molt tranquil des d’un punt de vista climàtic, i ara ens trobem davant un període d’incertesa”. El canvi climàtic apunta que, a un major escalfament, entra més energia al sistema i a l’atmosfera, i això pot desencadenar “en períodes de sequeres i de fortes pluges que l’actual sistema fluvial no podrà encabir”.

Mariano Barriendos, paleoclimatòleg i professor agregat de la UB

La propera cita del cicle serà ‘Els espais del rius, les inundacions i la gestió del territori’, a càrrec de Glòria Furdada, llicenciada en Ciències Geològiques i docent de la Universitat de Barcelona. Serà el proper divendres 5 de novembre, a les 19.30 hores, a El Círcol.