El duet Ölivias estrena el videoclip ‘Res del cel’, gravat a Ca n’Oliveres

1072

Ölivias és un duet format per la martorellenca Clàudia Balletbó (veu) i Isabel Archs (piano i violí), ambdues exalumnes del Col·legi La Mercè de Martorell. El passat mes de febrer, van publicar el videoclip de la cançó Res del cel, gravat al desembre de 2023 Ca n’Oliveres. Aquest és el primer single del seu primer disc de llarga durada, titulat Que baixi el cel, on desfan els nusos de la gola a través del so experimental de veu i quatre cordes.

Per a enregistrat el videoclip, necessitaven “recrear un espai de festa, i que hi hagués lloc suficient per a les zones de rodatge, de descans, maquillatge, producció, càrrega i descàrrega. Les dues naus de Ca n’Oliveres eren idònies i l’Ajuntament de Martorell ens va posar moltes facilitats”, explica Isabel Archs. “Vam comptar amb Zoe Stein com a actriu principal, i amb Julieta Amador i Júlia Jané a la direcció i direcció de fotografia”. “Un equip entregat i talentós que va fer possible el videoclip”.

Isabel Archs

Clàudia Balletbó diu que gravar a Ca n’Oliveres “va ser molt especial perquè els meus avis hi vivien al costat. Durant la meva etapa d’escolarització, hi havia viscut moltes celebracions de Carnaval o de final de curs. De cop i volta, gravar allà i donar-li una dimensió diferent va ser increïble. Va ser molt còmode per a nosaltres i n’estem molt contentes amb el resultat”.

Clàudia Balletbó

Després de viure diferents dols familiars importants a les seves vides de forma simultània, Clàudia i Isabel, a qui els uneix una relació d’amistat des de l’escola, van acompanyar-se mútuament en aquest procés i van començar a desgranar algunes llavors que més tard van recollir per sembrar Ölivias.

“Vam gravar les primeres cançons durant el primer desconfinament de la pandèmia, l’estiu de 2020”, detalla Balletbó, “un parell de temes arrel de la lectura d’unes cartes que la meva germana Mariona havia escrit com a comiat a la meva àvia”. “També vam llegir La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, i vam trobar un fil que compartíem i que ens semblava interessant d’explorar. Així va néixer al grup”.

El 2021 van publicar l’EP Antich Ventura, dedicat a l’àvia de Clàudia, i el 2022 Clamare, on fan culte a la mort i al dol en un doble mini àlbum que consideren “un de sol: les dues cares de la mateixa moneda”. Clamare, a més, “és un EP en col·laboració amb diferents artistes com Marina Herlop, Tarta Relena i The Bird Yellow, perquè volíem experimentar quin significat té el dol en sentit col·lectiu”, apunta Clàudia.

Clàudia Balletbó

L’estil musical d’Ölivias “podria entrar dins el pop experimental, però cap de les dues ens sentim còmodes amb aquesta etiqueta. Des de l’inici, vam decidir no encabir-nos en cap gènere musical concret, sinó poder crear des de la llibertat. Totes les nostres creacions i la composició musical van encaminades a acompanyar la paraula, el que es vol dir”, detalla Isabel.

Isabel Archs

Els agrada treballar en consonància amb el cos de la paraula i empenyen la composició musical, de forma curosa i autoproduïda. Archa al piano i violí, i la veu de Balletbó, tot incorporant sons electrònics i loops per crear diferents atmosferes.

Pel que fa a la formació musical, Isabel va iniciar-se amb el violí amb només cinc anys i amb sis amb el piano. “Durant l’adolescència vaig formar part d’un quartet de violins, que va guanyar diversos concursos. Vaig seguir la meva formació de piano a l’Escola de Música de Barcelona i el grau de quatre anys de violí. Actualment, em dedico professionalment a la música clàssica, treballant a diverses formacions de cambra”, comenta.

Isabel Archs

A banda del món clàssic, va voler indagar en altres estils musicals, com a compositora al grup d’adolescència martorellenc Painomi i ara amb Ölivias, on fins i tot ha produït música per a obres de teatre.

Clàudia té una formació musical que defineix com a “diversa i peculiar” que floreix de manera reglada als 12 anys amb cant líric i modern, i més tard amb cant jazz al Taller de Músics de Barcelona. Paral·lelament, ha tingut altres inquietuds, com el cante flamenco. Assevera que s’ho passa “molt bé i no em canso mai d’explorar què més puc fer amb la meva veu. És un instrument que va evolucionant amb l’edat, com la resta del teu cos”.

Clàudia Balletbó

També recorda els seus inicis amb el grup Painomi, amb Isabel i dues companyes més de l’escola, i la seva participació com a solista en una Big Band de Barcelona. “Actualment, estic fent de corista al projecte musical experimental Marina Herlop i dedicant tot el meu temps i energia a Ölivias”.

El disc Que baixi el cel d’Ölivias es podrà escoltar a les principals plataformes digitals a partit del proper 4 d’abril. El 26 d’abril el presentaran a la Sala El Pumarejo-Refugi Cultural de l’Hospitalet de Llobregat, en un directe on, a més de presentar el darrer LP, també interpretaran temes dels dos EP’s anteriors. El 19 de març llançaran el segon single del disc, anomenat Parèntesis.