El pilot martorellenc Pep Mas repetirà presència al Dakar 2020, després de fer el debut en aquesta competició al Perú l’hivern passat. En aquesta ocasió, el traçat es desenvolupa per l’Aràbia Saudita, un escenari amb unes característiques diferents a les de l’edició passada, en les que va completar sis etapes. Repetint com a membre de l’equip Pedregà Team, Mas marxa cap al Pròxim Orient en proper 2 de gener, per començar el dia 5 la segona aventura a bord de la seva moto, amb l’objectiu principal d’acabar la prova.
Pep, tot és a punt per iniciar el teu segon Dakar consecutiu. Com estan els nervis i el cos a pocs dies per començar?
Ara ja tenim ganes de començar. Portem quasi tot un any preparant el Dakar i tenim ganes que sigui el dia 5 i que comenci aquesta nova aventura.
Com dèiem, serà el teu segon Dakar. Un any després, per què decideixes repetir?
Perquè és el meu somni de tota una vida. L’any passat vam tenir l’oportunitat de poder participar al Dakar de Perú i ho vam aprofitar. Tot just tornant d’allà, ens vam reunir amb els patrocinadors, i aquests ens van dir que tornaven a apostar pel projecte. Jo contentíssim de tornar-hi i de tornar a intentar-ho en aquest segon any.
El fet d’haver participat en l’edició passada t’ha ajudat a trobar més patrocinadors, col·laboradors i gent que cregui en el projecte?
El primer any costa una mica més, tot i que els patrocinadors el que volen és que tinguis un palmarès de tota una vida esportiva, que és el que portem nosaltres. Hem estat 17 anys fent el Campionat d’Espanya, l’Europeu i alguna prova mundial d’Enduro. El primer any ja vam tenir la col·laboració de diversos patrocinadors i aquest any ens ha estat més fàcil aconseguir patrocinadors petits, en tenim més i ens ha sigut més fàcil. Suposo que confien més en mi pel fet d’haver fet un Dakar.
Aquest any, el Dakar canvia d’escenari i deixa el Perú per desplaçar-se fins a l’Aràbia Saudita, en terreny de desert. Creus que et pot beneficiar?
Personalment crec que el Dakar d’Aràbia serà molt atractiu. Nosaltres entrenem a Mertsuga, que és al sud del Marroc i prop d’Algèria, i s’assembla molt al desert que ens trobarem a l’Aràbia. Hi haurà molta diversitat del terreny: molta pedra, molt de camí, una mica de muntanya, molta sorra i molta duna, i això és el que ens agrada als pilots de ral·li com jo.
Millor, per tant, que el Perú?
De fet, l’any passat es va anar al Perú perquè l’ASO no tenia cap altre alternativa. Ho van fer de la millor manera que van poder, però ens vam trobar que era un ral·li en el que només hi havia sorra i dunes, i on moltes etapes es feien en bucle. És a dir, que es tornava a fer el recorregut que ja havíem fet el dia anterior. A l’Aràbia serà un Dakar en línia, que ens pot afavorir. I jo estic súper motivat per anar a aquest país a córrer.
Hi ha alguna etapa que sigui més complicada que les altres? En tens alguna de marcada?
Aquest any la planificació és totalment diferent. Des del 1977, la primera etapa sempre ha sigut un pròleg de 50 o 60 quilòmetres i per ordre de la classificació surts en un ordre de sortida el la jornada següent. Aquest any hi haurà una prova d’uns 500 quilòmetres d’especial i la cosa es posarà seriosa des del primer dia. Suposo que quan es farà una selecció, en aquestes etapes més dures a l’hora d’eliminar gent, serà el dia després del descans, en el que pugem cap al nord i recorrem un tros de desert amb moltes dunes. Les motos vindran ja matxucades de la setmana anterior i el físic ja anirà cap avall. Jo crec que aquests tres dies d’entremig de la segona setmana seran els més complicats.
Com t’has preparat des del punt de vista físic?
Pensa que un Dakar, a part de la tècnica, físicament has d’estar molt fort. Són etapes molt llargues. Recordo que l’any passat, durant el tercer dia, vaig estar 23 hores sobre la moto. Si no estàs preparat físicament no ho aguantes i el segon dia te’n vas cap a casa. Son etapes molt dures i hem apostat més pel físic que per la moto. La tècnica més o menys la tenim, i he fet molta bicicleta, molt de gimnàs, molt de descansar bé i bona alimentació, que és una de les coses principals.
I pel que fa a l’aspecte psíquic i mental, com t’has preparat?
Parlàvem del físic i pots estar molt fort, però clar, si el cap no t’acompanya malament. La motivació l’has de tenir cada dia. Hi ha dies en els que dormim una o dues hores, i pots acumular 4 dies dormint unes 2 o 3 hores. Per això, la motivació és el principal i psicològicament has d’estar molt fort perquè passen moltes coses i problemes durant l’etapa. T’has d’auto motivar tu mateix i has de plantejar-te que una etapa de 800 o 900 quilòmetres no pots sortir al mati dient que has de fer 800 quilòmetres, sinó que has de marcar-te objectius per trams.
Com ho fas?
Doncs em vaig dient que als 150 quilòmetres faré una aturada per posar benzina, i que després en farem 200 més. Es tracta d’anar posant metes petites que t’ajuden a superar el dia a dia, i psicològicament has d’estar molt preparat. Estàs molt venut si arribes al Dakar pensant que et queden 12 dies i més de 9.000 quilòmetres, se’t fa una muntanya. T’has de llevar i pensar que aquesta etapa de 800 la marcaràs en 3 o 4 parts.
9.000 quilòmetres són molts…
Són molts! I a més, hi ha molta gent que no sap que nosaltres fem l’especial pel desert, que comencem a les 05.00h del matí i acabem a les 17.00 o les 18.00h de la tarda. Però que en sortir del desert a aquella hora, hi ha dies que encara ens queden fer 400 o 500 quilòmetres per carretera. Són els enllaços que, en un dia, s’afegeixen a l’etapa especial. És una aventura.
Què et diuen a Martorell i a casa?
Rebo moltes felicitacions i la gent del meu voltant està molt contenta que hagi pogut fer realitat un somni que tenia des de petit. Sort en tinc de la família i dels amics, ja que sempre els tinc quan els necessito en moments en els que vaig molt just per fer coses. Em motiven molt. Estic molt content de tenir tants amics, de la família i de Martorell, on tinc una afició molt maca.
Viatges cap a l’Aràbia el dia 2. Com serà el teu dia a dia allà i qui tindràs al teu costat?
M’emporto l’Anselmo Moya de Sant Andreu de la Barca, que és amic meu i que estarà allà pel que faci falta. També el meu pare -que vindrà per viure el primer o segon dia-, i el meu equip del Pedregà Team de Navàs, que és una gran família. No és un equip oficial en tema de recanvis i de logística, però per a mi és el millor equip del món ara mateix en nivell humà. En el dia a dia tindré un mecànic per a mi. Jo sortiré a córrer al matí i quan arribi al vespre tindré el mecànic que mirarà la moto i l’ajudaré en el que pugui. I després el Pedregà, director d’equip, a qui li explico les sensacions que he anat passant durant el dia i l’etapa.
El fet que vingui a veure’t el teu pare ho fa més especial?
Si, quan vaig començar a córrer en moto venia i em feia gràcia. És una cosa que hem viscut des de sempre a casa i sí, em fa una il·lusió especial que vingui.
Quin objectiu et marques?
Ara mateix acabar-lo, ja que els patrocinadors tampoc em demanen resultats. Acabar ja serà una gran fita. I si podem estar una mica al davant, entre els 30 o 50 primers, doncs bingo! Però el primer objectiu és acabar.
I mentrestant, la teva escola de pilots a Martorell ja és en marxa. Com està anant?
Va molt bé. Vam començar el passat 1 d’octubre a Les Carolines, i mica en mica s’han anat apuntant més nens. Fem unes classes molt dinàmiques, amb el Cisco, el meu parent Jaume Mas, la Cristina, que és monitora i jo. Cada vegada s’apunten més nens i estan súper il·lusionats. Vam començar amb sessions un dia a la setmana i alguns ja repeteixen i fan 2 dies i els nivells estan pujant molt. Veus que hi ha una evolució, i sobretot interès d’ensenyar-los el que és el motocròs, o l’enduro, la disciplina. Estem molt contents perquè l’any que ve comencem un Campionat de Catalunya i penso que hi haurà quatre nens que el podran córrer.