L’Ajuntament de Martorell reclamarà que els habitatges i sòl urbanitzable propietat de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) es cedeixin al parc públic de les administracions, siguin l’autonòmica o la local. Així ho recull una moció que pretén tornar a posar en circulació aquests actius rescatats del “banc dolent” per a lloguer social. També reclama la creació d’un cens dels actius i dotar les administracions locals dels recursos econòmics per a gestionar-los.
La moció impulsada per Movem Martorell i ERC va prosperar en el darrer Ple Municipal Ordinari de la legislatura 2019-23, aquest dilluns. Ho va fer per unanimitat. Les cinc forces polítiques presents al consistori -Junts per Martorell, PSC, Movem Martorell, ERC i C’s- hi van votar a favor després que s’acceptessin unes esmenes entre govern i proposants.
“La SAREB va ser, en el seu moment, una solució al problema financer de l’Estat, però des de 2012 no va fer la seva funció i el resultat és que hi ha milers d’habitatges degradats ara que hi ha tanta necessitat d’habitatge”, exposava l’alcalde Xavier Fonollosa. I afegia que, com a conseqüència, “les administracions locals som les receptores de les problemàtiques, i és molt important tornar a tenir el control públic de l’entitat. Si això hagués estat així des del minut 1, no estaríem com estem ara”.
Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell
En conseqüència, es demana “promoure les modificacions legals necessàries per a que s’habiliti la cessió, gestió i ús de tots els habitatges i sòl urbanitzable de la SAREB al parc públic autonòmic o municipal per a destinar-los a lloguer social”, tal i com detallava en els acords la regidora de Movem Martorell, Laura Ruiz.
També es reclama la creació d’una comissió d’investigació parlamentària que vetlli pel seu compliment; una modificació de l’objecte social de la SAREB per transformar-la “en una eina pública per garantir el dret a l’habitatge” i l’elaboració d’un cens de tots aquests actius -habitatges i sòl urbanitzable-.
Laura Ruiz, portaveu Movem Martorell
Un dels acords primordials per l’Ajuntament és demanar que la cessió dels actius s’acompanyi “dels recursos suficients per garantir l’habitabilitat dels habitatges i la seva funció de lloguer social”, reiterava el regidor de Planificació Urbanística i Habitatge, Albert Fernández.
Fernández abogava per a que aquests recursos reforcin “l’actual equip de Serveis Socials Bàsics, per assegurar que s’atenen totes les peticions de suspensió dels procediments de desnonament i oferir solucions a totes les persones sense alternativa habitacional”.
Albert Fernández, regidor Planificació Urbanística i Habitatge
La regidora del PSC Manoli Franco recalcava que “la SAREB ha estat el banc dolent i ha de ser una eina al servei del be públic”. Afegia que “cal acabar amb les pràctiques poc ètiques del banc dolent, ja que l’habitatge és una problemàtica que afecta gran part de la societat espanyola”.
Manoli Franco, regidora PSC
El regidor d’ERC Soulimane Messaoudi agraïa, com a un dels proposants de la moció, “l’ampli consens generat al Ple”. El republicà també destacava que “aquests habitatges no poden passar als fons voltor, com ha succeït a Madrid, fons que no entenen de la problemàtica que tenim com a poble en matèria d’habitatge, tema en el que nosaltres sempre hi serem perquè afecta a molts col·lectius”.
Soulimane Messaoudi, regidor ERC
Juan José Pérez, regidor de Ciutadans, recordava que “l’inici del problema va ser l’enfonsament del sistema financer, de les caixes d’estalvis governades per polítics amb una normativa molt laxa i que van portar les entitats a la bancarrota”, i que “el crèdit fàcil va obrir la porta a la corrupció i a l’especulació”.
Juan José Pérez, regidor Ciutadans
La SAREB va ser creada per comprar part dels actius tòxics i problemàtics que tenia la banca -solucionant els seus balanços negatius-. Va esdevenir un “banc dolent” que va permetre les entitats deixar de tenir el llast d’uns actius que els generaven despeses.
Ruiz, en la lectura del punt, apuntava que “va ser finançada amb recursos públics que suposaven un 95,3% del total”. Però la Unió Europea desmuntava l’abril de 2021 aquesta estratègia i obligava a la integració comptable de SAREB com a part de les administracions públiques: “com a conseqüència, repercuteix negativament en els comptes públics amb un increment del dèficit públic de 9.891 MEUR l’any 2020”.
Laura Ruiz, portaveu Movem Martorell
El traspàs dels immobles i sòl urbanitzable de la SAREB a l’administració es va pagar “molt més car del cost real. Es van comprar immobles, el sòl i els crèdits per 18.000 milions d’euros més del que valien”. Així s’exposava en la moció que, aprovada per unanimitat, es va convertir en la darrera de l’actual legislatura.
