El Sagrat Cor aborda la relació entre solitud i salut mental a les Jornades de Psicogeriatria

161

La relació directa entre la prevalença de la solitud i els problemes de salut mental ha estat una de les qüestions cabdals que s’han abordat en el marc de les 25es Jornades d’Actualització en Psicogeriatria, organitzades per l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries. La cita ha tingut lloc el 18 de juny de forma telemàtica, i ha reunit més de 600 professionals de tot el món.

“La solitud està estretament vinculada amb la salut mental, és a dir, les persones que experimenten amb freqüència sentiments de solitud estan més predisposades a patir depressió, ansietat i paranoia, mentre que la relació en el cas de la salut física està més atenuada”, afirma el doctor Manuel Martín Carrasco, director mèdic de la Clínica Padre Menni de Pamplona i vicepresident de la Societat Espanyola de Psiquiatria.

“El distanciament físic durant la pandèmia ha provocat un augment de persones en situació d’aïllament i que s’han sentit soles”. De fet, segons un estudi de l’Hospital Sagrat Cor, el Servei d’Urgències del centre va registrar, després del confinament domiciliari, el tiple de casos d’ansietat i el doble de depressió que durant la primera meitat de l’estat d’alarma.

L’afectació de la solitud a la salut s’atribueix a factors com, per exemple, l’estil de vida, l’exposició i percepció de l’estrès, o la capacitat de descans i recuperació. “Les persones que senten solitud tenen pitjor estil de vida, una major vulnerabilitat i percepció de l’estrès, que comporta un dany al sistema immunològic i cardiovascular, i una menor capacitat de descans i recuperació”, explica el Dr. Martín Carrasco.

Segons ha explicat el vicepresident de la Societat Espanyola de Psiquiatria, la solitud augmenta amb l’edat i la pandèmia ha comportat un increment d’aquest sentiment en aquest segment de la població. No obstant això, durant la crisi sanitària, la gent jove ha estat el col·lectiu que més solitud no desitjada ha experimentat.

A banda de les conseqüències de l’increment de la prevalença de la solitud des que es va iniciar la pandèmia, cal tenir en compte que les circumstàncies socials actuals propicien aquest sentiment i que la situació empitjorarà amb el pas dels anys. “Els canvis en les estructures i models familiars, menys extensos i més fràgils; l’impacte de les noves tecnologies en les formes de relació i d’oci, o les noves maneres de treballar i de producció, que impliquen una més mobilitat, són un agreujant de la vivència de solitud, que es preveu que augmenti significativament els propers anys, ha assenyalat l’especialista.

La solitud al final de la vida de la persona gran

Durant les jornades també s’ha fet referència a l’augment molt notable, durant la pandèmia, de persones grans que han mort soles, tant en residències com en hospitals. El doctor Manuel Martín Carrasco ha explicat que els familiars estaven presents al moment de la mort només en el 13 % dels casos, a les residències, i en el 24 %, als hospitals.

En la mateixa línia, el doctor Joan Bertrán, coordinador del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Sant Rafael, ha indicat que, malgrat la duresa de la malaltia, la solitud, la incapacitat de tenir la família a prop, ha estat la situació més temuda per a professionals i pacients que han patit la Covid-19. En aquest sentit, el Dr. Bertrán ha afirmat que, si l’acompanyament va ser la necessitat més evident en les diferents onades de la pandèmia, la informació va ser la manca més important i ha conclòs que “la qualitat de la comunicació va ser crucial”.

El subdirector mèdic de l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries i promotor de les jornades d’Actualització en Psicogeriatria, el doctor Manuel Sánchez, es mostra molt satisfet amb l’acolliment que ha tingut aquesta 25a edició, celebrada recentment, la qual ha congregat el major nombre de participants, malgrat tenir un format virtual i ser més breu que les anteriors.