Elkin Robinson: “La música caribenya que faig és una manera d’expressar l’alegria”

853

Aquest dissabte, el PAS Doble portarà fins la piscina d’estiu del CIES (22.30h) la proposa afrocaribenya d’Elkin Robinson. Un músic i compositor nascut a l’illa de Providencia (Colòmbia), i que plasma a la música els seus orígens criolls i illencs, amb molta personalitat i diferències respecte la música colombiana continental. La cita és gratuïta, oberta a tots els públics i no precisa de reserva prèvia.

Tothom qui assisteixi al concert descobrirà ritmes com ara el calipso, el mentó o el zouk, i instruments com la “quijada de caballo” o el tinàfon, que complementen la guitarra acústica. Per a la cita, Elkin s’acompanyarà de Roger Martínez a la bateria i de Miquel Ubach al baix, dos músics catalans amb els que ja ha col·laborat en anteriors ocasions i en visites a casa nostra, com ara al Mercat de la Música Viva de Vic.

Robinson aterra a Martorell després de voltar per Singapur i el Vietnam, dos països que s’afegeixen a la nòmina de prop de 40 que l’artista crioll ha conegut per portar-hi la seva música. Ens en parla en la següent entrevista.

Elkin, què oferiràs al públic que acudeixi dissabte a la Piscina Municipal d’Estiu del CIES?

Jo sóc cantautor del Carib colombià, d’una illa molt petita que es diu Providencia, i bàsicament portaré la música que es fa a l’illa: una mica de mentó -que és un ritme avantpassat del reggae-, i ritmes com el soca, el calipso, el zouk…és una música alegre, amb missatge positiu, per ballar.

Una música que es diferencia de la que es fa a la resta de Colòmbia?

És totalment diferent, perquè a l’illa parlem crioll, que és la primera llengua de l’illa, i que és una barreja entre l’anglès i les llengües africanes.

D’aquí ve que els teus ritmes es qualifiquin com a afrocaribenys…

Totalment. I com a instruments es composen d’una bateria en un format diferent, sense caixa, i que per tant té un altre color. I jo toco la guitarra i canto. Som una formació senzilla, composada per tres músics. Jo toco la guitarra i canto, i m’acompanyaran el Roger Martínez i el Miquel Ubach. Per exemple, la bateria té també un format diferent, sense caixa, i el baix té un altre color.

Parla’ns una mica de la teva trajectòria musical. Quan arrenca?

Vaig començar en el món de la música quan era molt nen. La meva àvia era pianista i el pare guitarrista, sempre he tingut una família molt musical. Vaig començar a tocar els cors gòspel de l’església i des dels 12 anys vaig començar a viatjar amb bandes per tocar, primer com a baixista. Després vaig viure a Barcelona durant 8 anys i vaig compartir experiència amb molts músics. Vaig tornar a Providencia, i d’allà vaig començar a viatjar molt. Així, en els darrers 7 anys, he tocat en una quarantena de països. Per tot arreu. La música m’ha portat per moltes bandes!

Ens deies que recentment has estat a Singapur i al Vietnam…Com es reb la teva proposta musical en diferents llocs del món? És diferent?

Sí! La música del Carib és música vella, però resulta nova per al món. A Singapur i al Vietnam va ser molt ben rebuda, perquè l’Àsia i el Carib comparteixen moltes coses. Moltes ens van arribar al Carib des de l’Àsia, i hi ha hagut un va i ve. Hi ha moltes similituds, malgrat que hi hagi diferències culturals. Jo sempre dic que el que hi ha són diferents formes d’expressar. I aquesta música del Carib que jo faig és una forma diferent d’expressar l’alegria.

Usant instruments com ara la guitarra acústica, la ‘Quijada’ o el tinàfon…

Són instruments tradicionals que formen part del folk d’allà. Cal tenir en compte que Providencia és una illa on l’electricitat no va arribar quasi fins als anys 80. Per tant, la música acústica i aquests instruments van tenir una gran importància fins aleshores i fins a dia d’avui segueixen utilitzant-se majoritàriament. És part del nostre so. Per altra banda, el wahsboard és una tina de rentar la roba que s’usa com a instrument, i la quijada de cavall es converteix en un instrument després d’un procés que se li aplica.

A qui li recomanes que vingui dissabte al concert?

Vull convidar la gent que vingui a escoltar-nos. Més que música, és energia positiva, per a que ballin. I els recomano que vinguin en família, amb els nens, amb la gent gran… i ho gaudeixin molt. I té molts bons missatges!