Iban Urizar: “Poso un vestit modern a lletres antigues per fer música del poble”

600
Festa del Roser. Amorante

Amorante és el nom del projecte personal d’Iban Urizar, un etnomusicòleg i multiinstrumentalista nascut a Elgoibar el 1975 que el proper diumenge 2 d’octubre protagonitzarà una de les propostes més singulars del panorama musical de la Festa del Roser. El basc portarà fins a l’Auditori Joan Cererols del Centre Cultural (18.00h) els seus ritmes “de música del poble”, com ell mateix defineix.

Un projecte que combina la música ancestral cantada en èuscar amb tocs d’avantguarda i l’aparició de diversos instruments que creen una atmosfera molt particular. Les localitats es poden obtenir a entrades.martorell.cat i tenen un preu de 3 euros la general; 2,5 l’anticipada reduïda (per al públic jove de fins a 25 anys, públic més gran de 65 o pensionistes) i de 4 euros si s’adquireixen a la mateixa taquilla.

Abans d’escoltar la seva proposta, Urizar ha passat pels micròfons de Ràdio Martorell i ha explicat les línies bàsiques del projecte Amorante.

Iban, què oferiràs a les persones que el diumenge s’apropin a escoltar-te?

Doncs escoltaran a un boig basc, que canta en basc i potser no entendran res a no ser que tinguin una mica de nocions d’èuscar, perquè les meves cançons són en aquest idioma. És música popular o música del poble, com m’agrada dir a mi. Jo soc trompetista però m’agrada tocar diferents instruments i sons. El que veuran serà un viatge amb parades amb la musica tradicional i m’embriagaré una mica amb la Vanguardia, també.

Hem llegit al teu web, referit a la teva música, aquesta referència: “bere musika herritik, errotik, eta erraietatik ateratzen da“, que vol dir “que ve del poble, de les arrels i de les tripes”…

Exacte! Això mateix, perquè es un joc de paraules en èuscar entre herritik -que ve del poble-, errotik -que ve de les arrels- i erraietatik -que ve de dins-. Un joc de paraules que queda molt be i bonic en èuscar però que en català, en castellà o en un altre idioma no fa la mateixa impressió. Jo sóc de poble i faig música, i per mi és molt fàcil afegir la meva música del poble. El que passa és que com que visc al 2022, utilitzo instruments i sonoritats que també estan d’acord amb els temps.

Per tant d’alguna forma és musica tradicional i popular de la que tu t’has empapat al teu Elgoibar natal i al seu entorn, i a la que li has donat un toc modern?

Sí, es pot dir així per a que la gent se’n faci una idea, però bàsicament és el meu món portat a un escenari, amb els meus instruments i amb la definició que és música de poble perquè sóc d’un poble. I el que faig és posar un vestit modern a lletres molt antigues, i al revés.

Dèiem que toques instruments com la guitarra, l’harmònium, l’ukelele, l’esquellot i la trompeta…

Bé, ara mateix la guitarra no la porto, ni tampoc l’ukelele. He deixat les cordes i ara porto l’harmònium, la trompeta, l’esquellot, la meva veu i les meves cançons, a més d’un sintetitzador i els pedals per muntar, transformar i ordenar tot això.

Quan neix el projecte Amorante i quina ha estat fins ara la teva producció musical?

Amorante es va crear fa quasi vuit anys, crec que els faré el febrer vinent. En aquest temps he tret tres discs: Amorante (2016), Manuela eta Brueghel zarra (2017) i Bad edo hiru (2020). Els dos primers eren curts. El primer eren cinc o sis temes, el segon eren dos temes i l’últim són vuit, amb una duració més llarga.

Per què aquest nom de Bat Edo Hiru?

Vol dir ‘un o tres’, en referència a que no sé si és el primer o el tercer disc, i és una mica d’homenatge i de resposta als meus col·legues cada cop que em pregunten si és el primer o tercer.

Hem pogut escoltar una mica la teva música, perquè al teu web hi és disponible. Acceptaries la definició que és molt atmosfèrica?

Sí, pot ser! Bé, més que l’atmosfera, el que jo entenc és que el disc i el directe són dues coses molt diferents i ho porto a pràctica, perquè jo treballo per als directes, que és el que m’agrada fer, mentre que els discs els faig perquè necessito un suport amb el que la gent em truqui per a que faci concerts. Dit això, importa molt que el producte final sigui maco, que agradi d’escoltar-lo. Si tu escoltes el meu disc i després vas a veure un concert, potser trobaràs una cosa diferent, perquè el directe és una altra cosa.

Has tingut fons d’inspiració a l’hora de desenvolupar aquest projecte?

Conceptualment parlant, em vaig adonar que l’últim disc girava completament al voltant de la mort. Feia dos anys que el meu pare havia mort i gent estimada del meu entorn també havia mort, i quan vaig fer les recopilacions de les cançons del tercer disc em vaig adonar que tot el disc estava orientat al voltant de la mort.

Tens algun projecte entre mans? Un quart disc, per exemple?

Sí, estic canviant el repertori perquè preparo el següent disc. Tinc un projecte amb un duet catalano-gallec que es diu Los Sara Fontán amb el que hem girat per Catalunya, per Galícia i pel País Basc i del que n’estic molt content. També faig altres coses en l’àmbit musical, en el món del cinema, sóc professor de secundària i tinc dos fills! No tinc temps per avorrir-me!

Volem que expliquis a la gent de Martorell per què han d’anar al teu concert…

Doncs dir-los que si els agrada la música en directe i de qualitat, crec que el que jo faig els pot agradar. I que espero que la gent estigui a gust en un concert d’un boig basc que canta coses que no entendran, però que crec que els arribaran.