Jiménez: “fer humor és difícil, a la xarxa hi ha molts cervells disposats a cridar l’atenció”

919

El cicle de monòlegs mensual a Martorell, el Monoloaddictes, continua aquest diumenge 31 de juliol amb la presència de Goyo Jiménez, qui actuarà a El Progrés a partir de les 19.00h per presentar el seu show By the way. L’humorista aterra a Martorell amb un espectacle que, segons ell mateix admet, es renova a cada funció. Jiménez reconeix que una de les qualitats de l’espectacle és que és molt variable i imprevisible, segons el moment i el lloc. En qualsevol cas, un xou que uneix el bo i millor de la seva trajectòria, i que promet riures assegurats.

-Goyo, què és el By the way?
-Això és el que em pregunto jo tots els dies! Intento que cada dia sigui tot nou i que tot surti sobre la marxa. En aquest espectacle, que és molt canviant, vaig afegint coses que m’agraden i les vaig construïnt sobre el meu background, sobre tot allò que arrossego, i hi afegeixo la component del lloc en el que actuo. Per tant, si em preguntes com anirà diumenge…et diré que a dia d’avui no ho sé, sincerament!

Indice 8-Et deixes emportar molt pel directe, doncs, a diferència dels espectacles televisius.
-La idea és que el directe es diferenciï molt de qualsevol cosa que es pugui fer en audiovisual, perquè si no, no tindria sentit. És com en el cas dels músics, que en un concert versionen les cançons per no oferir al públic el mateix que trobaran en un disc. I després influeix molt el lloc al qual vas: no és el mateix actuar a Martorell que a Còrdova, és evident, per caràcters i idiosincràsies diferents.

-I com creus que és, el públic d’aquí. Què et diu, Martorell?
-De moment, em diu…SEAT! Hehe…Al marge d’això, és evident que en el global de Catalunya ja hi ha una mena de ‘fet diferencial’ en l’humor. Porto temps treballant a Barcelona i un nota que els tocs d’humor i els tics són diferents i cada artista s’hi ha d’adaptar, però d’igual manera que quan te’n vas a Colòmbia, per posar un exemple.

-Fa molts anys que fas monòlegs?
-Vaig començar a fer aquest tipus d’espectacles fa molts anys a clubs i bars, i puc dir que és molt diferent a actuar als teatres perquè t’obliga a adaptar-te, és un format molt diferent. I amb By the way volia recuperar aquest aspecte canalla d’anar sobre la marxa, aquell gènere que va néixer als EEUU de la mà de Lenny Bruce, qui va canviar el concepte en fer cada nit un xou diferent, encara recordat en la història de l’humor del país. Al final, el que un vol és que cada xou sigui especial. Si no, no tindria gràcia ni per qui el paga ni per mi el fa. M’avorriria molt!

-Fer humor és difícil?
-Cada cop és més complicat! Cada cop hi ha més competència deslleial, -només cal mirar a la política- i t’ho posen molt complicat. A més, amb les xarxes socials hi ha un munt de cervells bolcats a cridar l’atenció i a fer humor. Per tant, cada cop has de fer més voltes per sorprendre i provocar el riure, perquè estem cada cop més de tornada de tot.

-Veiem que la teva formació és molt variada. Has fet Dret i Art Dramàtic…
-Sí, entre d’altres coses! Una cosa és la formació acadèmica i una altra és el que hagi fet en seminaris i cursos. Ara faré un programa de ciència perquè m’interessa molt –tot i que jo sóc de lletres- i estic a La 2 presentant Órbita laika perquè m’apassiona molt la divulgació científica. Intento beure de totes les fonts possibles, perquè en una feina en la que tu has de parlar amb la gent, de quantes més coses puguis parlar amb coneixement, molt millor!

-En tot cas, has aconseguit fer dels monòlegs la teva professió.
-Vaig començar molt jove a fer això, de punyetera casualitat als 14 anys, i després em vaig canviar al teatre més ortodox, però ho seguia fent per afició, per les copes o per intentar lligar, i seguia fent-ho amb regularitat, tot i que no fos la meva font d’ingressos. Però en un moment determinat el gènere es va imposar i la gent va començar a apreciar-lo i a entendre l’stand up comedy. Jo l’havia vist molt a Londres i em va agafar preparat i sabent què estava fent, i quan va començar el fenòmen aquí, era dels pocs que sabia el que feia sobre l’escenari. Vaig tenir aquesta enorme fortuna que, de cop, comencés a fer-se digne de veure i que em proporcionés un ofici que em venia molt de gust fer.

Indice2 2-Quants monòlegs portes a les espatlles?
-No ho sé! Jo ho mesuro en hores…podria estar un dia sencer actuant sense parar i sense repetir-me, perquè m’agrada fer-ho. I has de tenir molt de material per poder fer un xou en el que juguis a improvisar.

-Estàs girant, aquest estiu, amb By the way?
-Estem fent les últimes funcions amb By the way aquesta temporada, perquè de seguida arribarà un nou espectacle que es diu Más difícil todavía, que estrenarem a Bilbao i que vull portar després a Barcelona. Amb By the way estic fent gira per Catalunya, País Basc, Galícia i també aniré a Anglaterra…

-I ja trobes temps per descansar, al marge de l’humor?
-Mira, recentment ho he fet! M’he casat! Ara dedico el meu temps lliure a fer coses com casar-Me, llegir i veure cinema. I també a viatjar. Precisament acabo de tornar de recórrer Cuba, que és un país que m’aprecio molt. M’agrada conèixer els països però no pas només des de la perspectiva de turista, sinó barrejant-me i sentint-me d’una altra cultura, canviar el xip. La meva manera de descansar, d’aturar el cap de fer brometes i tonteries és anar a un altre lloc en el que m’haig de preocupar d’una altra problemàtica i que et desconnecti de la teva realitat.