Avui s’ha commemorat el 50è aniversari del monument que Salvador Dalí va dedicar al filòsof martorellenc Francesc Pujols. L’esdeveniment ha comptat amb l’assistència dels socis i representants dels Amics dels Museus Dalí, el patró pujolsià i president dels Amics dels Museus, Carles Ayats, i el regidor de Cultura Popular de Figueres, Josep M. Bernils.
L’acte, organitzat per la Fundació Francesc Pujols, ha inclòs una conferència del filòsof Max Pérez titulada ‘El pensament català rebrota sempre. Història de la ideació, construcció i mitificació del Monument a Francesc Pujols de Figueres’, i l’espectacle literari ‘Els caps dels gegants’, una lectura dramatitzada a càrrec de l’actor i dramaturg Gerard Bidegain i la pianista Cristina Martínez, a la Torre de les Hores.
Max Pérez, doctor en Filosofia i expert en l’obra pujolsiana, ha ofert una aproximació documentada a la història del monument que Dalí va erigir a la plaça Gala-Salvador Dalí de Figueres l’any 1974, just davant del seu Teatre-Museu de la ciutat gironina, com a “gran regal a si mateix” en el primer aniversari de la seva inauguració.
“És segurament una de les obres escultòriques més importants de Dalí”, ha afirmat Pérez. “Té tres metres i mig d’alçada, està formada per més d’una desena de peces i configura una complexa al·legoria daliniana que homenatja el seu mestre i referent filosòfic: Francesc Pujols”.
Max Pérez, doctor en Filosofia i expert en l’obra pujolsiana
El filòsof ha destacat que es tracta d’un dels monuments més fotografiats de Catalunya: “Les llargues cues que es formen cada estiu davant del Teatre-Museu de Figueres passen just per davant del monument, i la gent s’hi fa moltes fotos, tot i que en la majoria de casos no saben a qui està dedicat”.
Pérez ha recordat que “Dalí considerava Pujols el seu mestre en filosofia i li professava una admiració pública i constant”. El pintor empordanès va difondre arreu la màxima pujolsiana segons la qual els catalans, quan ens entestem a fer alguna cosa, l’acabem fent, i sobretot la cèlebre sentència que figura al monument: “El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors”.
Max Pérez, doctor en Filosofia i expert en l’obra pujolsiana
L’investigador també ha posat en relleu que Dalí conservava a casa seva llibres de Pujols, que va pintar obres inspirades en la seva filosofia, la hiperarxiologia, i que van compartir trobades significatives. Una de les més destacades, la visita de Dalí a Martorell el maig de 1956, ha estat un dels moments centrals de la commemoració d’aquest dissabte.
Aquesta visita de 1956, documentada audiovisualment amb una breu gravació on es veu Dalí conversant amb Pujols a la Torre de les Hores, ha servit de base per a l’espectacle literari ‘Els caps dels gegants’. L’actor i dramaturg Gerard Bidegain, amb acompanyament musical de la pianista Cristina Martínez, han dramatitzat aquella trobada íntima entre dues de les figures més singulars de la cultura catalana del segle XX.
“Amb aquesta peça volem recuperar, amb una mirada poètica i teatral, la relació de mentoria entre Pujols i Dalí, i alhora acostar la filosofia al públic a través de l’art”, ha explicat Pérez.
Max Pérez, doctor en Filosofia i expert en l’obra pujolsiana
Aquest ha estat el primer acte d’un conjunt de propostes que la Fundació Francesc Pujols té previst dur a terme al llarg dels pròxims mesos per seguir commemorant el mig segle d’aquesta obra monumental. A través de conferències, activitats pedagògiques i intervencions artístiques, la voluntat és seguir projectant la figura de Pujols com a pensador fonamental del país i reforçar la seva vinculació amb Martorell.
