Josep Xaus exposa a la mostra figurativa ‘Esencias de lo real’ a Madrid

452

Josep Antón Xaus és un artista martorellenc cultivat amb anys d’estudis sobre pintura i escultura, i guardonat en diverses ocasions. Al llarg de la seva vida professional ha estat professor d’art i ha exposat a una àmplia selecció de mostres artístiques. El martorellenc ha estat convocat per participar a Esencias de lo real, una exposició col·lectiva d’art figuratiu espanyol que obrirà portes aquest divendres, 4 de novembre, i es podrà visitar fins al 22 de desembre a l’Auditòrium Escuela de las Artes de Arroyomolinos de Madrid. 

En aquesta mostra exposaran també artístes reconeguts com Ernesto Amadeo Schlieper, Barberán, Zoilo Blanca Marín, Diego Canca, Antonio Castelló, Adrián Reina, Juan Fernández, Soledad Fernández, Luis Javier Gayá, Teresa Guerrero, Jesús Inglés, Antonio López, Javier Martínez, Josefa Medina, Eduardo Naranjo, Ibán Navarro, Pedro Quesada, Miguel Rodríguez, Albert Sesma, Amador Sevilla i Noelia Villarón.

Josep, en què consisteix l’exposició ‘Esencias de lo real’?

Em van seleccionar a través d’una fira en què vaig participar, ara fa sis mesos. Per mi és un privilegi exposar  amb gent amb tant de prestigi, amb professionals que tenen un currículum enorme, que porten tants anys dedicant-se a això.És tota una sorpresa i un goig poder-hi participar.

Quin tipus d’obres s’exposaran?

En principi seran obres d’art figuratiu realista. Jo no m’enquadro gaire en aquesta classificació perquè la meva pintura és figurativa, però no realista, tot i que sembla que algú va considerar que la meva obra podria estar allà i em van fer la proposta.

Quina obra hi portarà?

En principi un sol quadre perquè hi ha una sèrie de 12 artistes molts consagrats, entre ells l’Antonio López i la Soledad Fernández, que en tenen dues. Pretén ser una mostra bastant diversa, tant d’escultura com pintura realista espanyola. És una obra que a les xarxes ja he publicat. Un quadre d’una nuesa femenina vista d’esquenes amb un fons pop.

Quina temàtica es vol transmetre amb aquest quadre?

El quadre es titula De viva veu i bàsicament està rodejada de símbols. És aquesta la meva idea de combinar figuratiu i pop art americà. La meva línia habitual té un punt d’impacte, de reivindicació, està políticament implicada. Intento fer servir l’art per dir alguna cosa més que mostrar una imatge.

En aquest cas, quin és el missatge que es vol transmetre?

Sempre intento pintar des de la contradicció, missatges contradictoris, partint de la nuesa com a tema essencial, incorporar-la dins de símbols potser una mica frívols. Molt del quotidià, d’allò que veiem a les xarxes, combinant essencialitat i banalitat. Més o menys, tota la meva obra gira al voltant d’aquesta idea.

Què ens pot dir dels altres participants?

Hi ha l’Antonio López que és un dels pintors espanyols més coneguts a tot el món. Després, hi ha uns quants més que també tenen uns enormes currículums, que són uns professionals boníssims, i la veritat és que em fa molta il·lusió poder compartir amb ells converses.

Quan comença a interessar-se per la pintura i per què?

Vaig començar a anar amb el Jaume Amat, tot un personatge que tothom coneix aquí a Martorell, quan tenia sis anys, a classe de dibuix i pintura. Des de llavors, sempre ha estat la meva passió. Les meves ganes de continuar investigant en aquest camp em van portar a fer els cinc anys a l’Escola Massana i després un període en què em vaig dedicar a altres coses. Els darrers anys m’estic dedicant molt més a pintar, intento fer-me un foradet en això de ser un professional de la pintura, que certifico és bastant complicat.

També deu ser difícil trobar inspiració per crear quadres diferents, com la cerca vostè?

Crec que la inspiració i el teu univers personal venen des del treball. Quan treballes molt, quan poses tot el que tens al teu ofici, poses plena dedicació, les coses van sortint. No hi ha fórmules, perquè allò que pot valer per mi, no val per als altres. És una activitat molt exigent, a vegades molt difícil de descriure. Sigui com sigui, tot ve després de la feina, de treballar moltíssim. Sense treball no hi ha resultats.

Quines tècniques de dibuix i de pintura empra?

Jo bàsicament, dibuixo a carbonet i pinto amb acrílic. La meva pintura vol executar-se de manera molt ràpida. L’acrílic s’asseca molt ràpidament i em permet treballar al ritme que jo vull. Intento treballar molt ràpidament, perquè quan ho fas de pressa apareixen coses imprevistes en els quadres i el teu treball també evoluciona. Cerco rapidesa, bàsicament.

Quant de temps acostuma a invertir per fer els quadres?

Això és molt relatiu perquè pot haver-hi un que surti de manera molt senzilla i d’altres que has de lluitar molt més, i que has de tirar de recursos, d’ofici i d’experiència per solucionar-los. No et podria dir un temps, és molt divers. Quan les coses van fluides, ràpid i sense problemes, són els que acabes considerant els teus millors quadres. No sempre és així, de fet són poques vegades, però cal seguir treballant perquè allò que pot passar un dia de tant en tant, cada cop passi més sovint. Això és el que se suposa que un professional va buscant. Et vas concentrant en els teus mètodes de treball perquè et donin resultats, fruit de moltes hores de treball, de molts dies, de molts anys.