Aquest divendres, 24 de febrer, a les 21.00h, la Nau 2 Ca n’Oliveres acollirà una representació de teatre juvenil amb Karaoke Elusia d’Oriol Puig Grau. Aquest espectacle aborda temes com l’assetjament escolar (bullying), el suïcidi juvenil i la importància de l’amistat en l’adolescència. Per assistir-hi cal comprar entrada al portal entrades.martorell.cat.
L’Anita, el Sam i el Cristian lloguen la sala privada d’un karaoke per celebrar la seva graduació d’institut. Durant la nit canten cançons i recreen tot el que ha passat aquest últim any. Ha estat un curs difícil per als tres. Fa mesos el Sam es va intentar suïcidar, provocant una allau d’assetjament escolar per xarxes que pares i professors van ser incapaços de frenar.
Karaoke Elusia, del jove dramaturg Oriol Puig, és la culminació del projecte internacional de creació escènica Extended Universe, que vol promoure l’ús de noves tecnologies en la creació teatral i la implicació de joves en la pràctica escènica. La Sala Beckett en forma part conjuntament amb teatres de Regne Unit, Dinamarca i Grècia.
Parlem amb el director de l’obra, Oriol Puig Grau. Com ens hem d’imaginar aquest karaoke tan especial que muntaràs aquest divendres a Ca n’Oliveres?
Us l’heu d’imaginar visualment amb ben poca cosa, perquè venim a fer la funció amb els tres actors, un parell de cadires, uns micros i un altaveu. Un cop a dins, sí que es planteja un viatge en què us faran passar per diferents espais i records. Us diria que aquest Karaoke és una caixa nostàlgica que aquests tres amics obriran.
L’espectacle parla de l’amistat i analitza la forma en què la gestionen tan els adolescents, com les persones que els acompanyen, com són els professors o els pares. S’endinsa en com s’aborda la salut mental, el suïcidi juvenil, o l’assetjament escolar, que són temes que, malgrat que cada vegada se’n parla més, hi ha encara molt de tabú i se’ls tracta com si fossin problemes passatgers, que només afecten l’adolescència. El que fem a Karaoke Elusia és posar el focus aquí, dir que són temes que afecten l’adolescència, però que també tenen conseqüències en altres etapes.
Quina és la importància de l’amistat en l’adolescència?
El projecte en què s’engloba aquest espectacle ens demanava als creadors i creadores que escrivíssim textos sobre l’adolescència i la utopia dins d’aquesta etapa. En aquest espectacle el grup d’amics és la utopia. En un moment en què encara t’estàs formant com a persona, és molt important el fet de tenir a prop a altres persones que estan fent el mateix viatge, que t’estimen, i que t’ofereixen un espai on et pots deixar anar, ser vulnerable i explorar totes aquestes coses sense judicis. En l’espectacle es planteja l’altre costat de la balança, que t’ajuda a sostenir molta de la violència que ve lligada a l’adolescència.
En aquesta etapa en què som aprenent d’amics o que estem construint la nostra personalitat, es tracta d’una amistat desinteressada i real?
Com a mínim a l’espectacle, la resposta seria que sí. La pregunta que ens fem potser és si aquesta amistat, si aquest espai és prou lluminós per a afrontar els moments més foscos.
L’obra forma part del projecte internacional de creació escènica ‘Extended Universe’ que vol promoure l’ús de noves tecnologies en la creació teatral i la implicació de gent jove en la pràctica escènica. Com?
Aquest projecte el van desenvolupar des de Londres, la companyia Boundless Theatre, que està 100% enfocada a crear teatre per un públic jove i també a què als equips de creació hi hagi molta gent jove i molta participació en els processos de creació. Llavors, els creadors i creadores de diferents ciutats i teatres que ens van seleccionar, durant el procés vam organitzar molts workshops amb gent de 14, 15, 16 anys amb qui llegíem el que estàvem escrivint, compartíem els processos de creació, i es generaven espais de conversa perquè poguéssim veure si aquest material realment tenia un impacte ells. Es tractava d’espais on els joves podien compartir sensacions, experiències, i coses que d’alguna manera donaven concrets a l’hora d’escriure.
Pel que fa a la tecnologia, això ja depenia més de cada projecte, però tots els espectacles tracten un tema que ens afecta molt actualment, i és el com gestionem la tecnologia, com ha afectat la seva presència en la gent d’edats adolescents i com encara estem aprenent a navegar per aquests espais.
Important aquesta simbiosi de noves tecnologies i adaptar el guió teatral al llenguatge juvenil per apropar els joves al teatre, ja que no aconstumen a ser-ne un públic habitual, oi?
A mi m’agrada pensar que cada vegada més. També hi té a veure que es puguin crear espectacles, sèries i pel·lícules que apel·lin a temes que els afecten i que ho facin des d’un lloc que no sigui paternalista. Tenint sempre aquesta premissa en compte, a l’hora de crear l’espectacle no pensàvem tot el temps que era per gent adolescent, hem treballat com en qualsevol altre espectacle. En aquest cas, els protagonistes són molt joves i s’hi tracten temes que la gent en aquestes edats viu de molt a prop, però l’obra funciona també per un públic adult.
Els actors tenen molt bona crítica. Capaços de saltar el temps i de canviar de personatge de forma trepidant. Parla’ns dels tres protagonistes.
No era tasca fàcil trobar-los. Necessitàvem tres actors molt joves, que no surten d’escena en cap moment, pràcticament no hi ha escenografia i durant hora i mitja donen vida als tres amics protagonistes, però també donen peu als professors, als pares, als companys de classe, van recordant tot el que va passant durant el curs, recreant totes les converses, les escenes… A més, a part d’això, han de cantar també, llavors necessitàvem tres actors amb un múscul interpretatiu molt potent, però que fossin molt joves. Després del procés de càsting vam arribar a la Valèria, el Lluís i el Biel que són els tres actors amb qui hem construït l’espectacle i que han fet una feina meravellosa.
Per què hem d’anar aquest divendres a veure ‘Karaoke Elusia’?
Heu d’anar per veure la feina que fan els tres actors i perquè crec que posem sobre la taula temes que de vegades són molt difícils de tractar. Ens trobem que l’espectacle obre alguns melons i algunes converses que de vegades amb amics o amb tu mateix, et poden servir. L’obra dura hora i mitja en què t’endinses en l’amistat d’aquests tres personatges, els veus compartir un espai molt tendre, molt vulnerable. Només en estar aquest temps allà dins celebrant aquesta tendresa i aquesta vulnerabilitat amb ells tres, jo crec que ja és un bon motiu.
