Fins al 15 de setembre es pot veure a la Biblioteca Martorell l’exposició Tot és en els llibres de Teresa Pàmies. Fa 103 anys va néixer la que molta gent ha definit com la gran cronista d’una època. Guardonada amb Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, només cal obrir un llibre seu per veure que ens porta més enllà del reportatge, la crònica o el llenguatge periodístic. I és que la literatura no és només sinònim de ficció.
La Generalitat va aprovar el centenari del naixement de Teresa Pàmies com a commemoració oficial de l’any 2019. En el marc del conjunt d’actes en homenatge a l’autora, la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i el Departament d’Educació, van crear aquesta mostra de petit format, que ara fa parada a Martorell.
La tècnica de la Biblioteca Martorell, Josefina Canals, explica que “l’exposició combina de manera visual i amena la seva obra i vida. Teresa Pàmies va tenir allò que acostumen a dir-ne “una vida de llibre”: una trajectòria vital poc comuna, plena d’aventures i fets extraordinaris, fruit de la conjunció d’una època convulsa i una personalitat plena d’ideals i fermes conviccions com la seva”.
Josefina Canals, tècnica Biblioteca Martorell
“Tot és en els llibres”, acostumava a dir Teresa Pàmies; i és ben cert que tota la seva trajectòria vital es troba recollida en la cinquantena d’obres que va escriure. “Tot és en els llibres” també pot voler dir que tot allò que compta, tot allò que importa, el que val la pena pensar, fins on podem concloure, ho podem trobar en els llibres. Aquest joc de profunditats i significats és un aspecte recurrent en la seva obra, que sovint ens permet anar més enllà d’una lectura aparent o literal.
Capacitat d’anàlisi, autocrítica, intel·ligència, humor, un vocabulari ric i precís, una veu personal i única… són alguns dels aspectes que podem trobar, avui, amb una descoberta o relectura de les seves obres. I principis: compromís polític amb la llengua, el país, l’antifeixisme, el progrés social. En definitiva, una literatura compromesa com a eina d’informació, memòria i crítica.
Una obra que inclou una cinquantena de llibres, teixits així, peça a peça, com l’orgullosa modista que un dia va ser, com la dona de família pagesa, autodidacta, lectora empedreïda, estudiant de periodisme a Mèxic, que va viure la guerra com una jove comunista destacada, que va passar trenta anys a l’exili i va retornar a casa guanyant el Premi Josep Pla al qual havia optat per correu. Mare del també escriptor Sergi Pàmies.
En definitiva, una escriptora tenaç i autoexigent que és pot llegir ràpid i bé, que ens ofereix un camí pla amb un sòl sòlid i transparent, on s’insinuen, entreveuen i trepitgen camins de tots els desnivells possibles on cadascú pot triar el nivell de profunditat de la lectura.
Teresa Pàmies ensenya que és així com vetllem per allò que vam ser, per allò que vam viure… i poques persones han estat i han viscut tantes coses com ella. I poques també han creat uns llibres, que llegits avui, de nou, tornen a parlar-nos, perquè no es limita al seu passat, es dirigeix a les arrels del nostre present, als ideals tan necessaris per viure, als fracassos i la necessitat de seguir creient en l’ésser humà; ens parla també d’un capitalisme que cal combatre i que avui té dimensions encara més monstruoses. Ens parla de tantes coses que només hem d’aixecar la vista dels seus llibres per poder-les veure, just l’instant després que ens ajudi a pensar-les.
