El Grup de Treball de Llengua i Interculturalitat del Pla Educatiu d’Entorn (PEE) ha elaborat el primer Cançoner Interlingüístic de Martorell, una selecció de 32 cançons en 24 llengües que reflecteix la riquesa lingüística i cultural del municipi. El projecte és el resultat d’un procés participatiu desenvolupat durant la 1a Setmana de les Llengües Maternes 2026 i els seus resultats es van presentar a la comunitat educativa el passat 10 de juny.
L’objectiu de la iniciativa era crear un cançoner compartit a partir de les aportacions de les famílies, l’alumnat i el professorat dels centres educatius de Martorell. Per fer-ho possible, un cop instal·lades les urnes elaborades per l’alumnat de les activitats extraescolars d’art i cultura, es va convidar tota la comunitat educativa a dipositar, entre els dies 17 i 20 de febrer, paperetes amb propostes de cançons en les seves llengües maternes.
La membre del Grup de Treball LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social) del PEE, Marién Fuertes, explica que la iniciativa pretenia donar veu a les llengües presents als centres educatius a través de la música. “Vam instal·lar als diferents centres unes urnes de cartró, una per a cadascuna de les llengües detectades, i vam facilitar butlletes de participació perquè les famílies i l’alumnat hi dipositessin el títol de la cançó o el tema musical escollit”, detalla.
Marién Fuertes, membre Grup de Treball LIC del PEE
Abans de posar en marxa aquesta acció, els centres educatius van facilitar informació sobre les llengües maternes presents entre les famílies amb l’objectiu de conèixer la realitat lingüística de Martorell.
Així, es van identificar 55 llengües que, agrupades en famílies lingüístiques —com ara el xinès, l’amazic, l’àrab, les llengües mandé o les llengües hindustàniques—, es van concretar en 35 llengües: Akan/Twi, Alemany, Amazic (tamazigt: cheulh, rifeny…), Anglès, Àrab/dàrija, Búlgar, Buruixaski, Castellà, Català, Edo, Èuscar, Francès, Ful (pulaar), Gallec/portuguès, Georgià, Guaraní, Hindustànic (hindi/urdú), Igbo, Ioruba, Italià, Khowar, Mandé (mandinkà: bambara, diahanke, julà…), Noruec, Panjabi, Paixtu, Quítxua, Romanès, Romaní, Rus, Tagàlog, Turc, Ucraïnès, Wòlof, Xwla i Xinès (cantonès/mandarí).
La resposta de la comunitat educativa va superar totes les expectatives. Es van recollir 611 butlletes amb propostes musicals en 22 de les 35 llengües identificades inicialment: Àkan/Twi (14), Amazic (19), Anglès (35), Àrab (125), Basc (7), Castellà (230), Català (103), Francès (5), Ful (Pulaar) (2), Gallec/Portuguès (15), Guaraní (1), Igbo (2), Mandé (10), Noruec (1), Paixtu (1), Panjabi (1), Quítxua (1), Romanès (3), Rus (1), Urdú (3), Wòlof (7) i Xinès (5). A aquestes aportacions s’hi van sumar dues llengües més que no figuraven en el registre inicial: el croat (2) i la llengua garífuna (1).
Segons Fuertes, aquest elevat nivell de participació “demostra que les famílies i l’alumnat es van sentir interpel·lats per la proposta”. El volum de butlletes recollides va fer que el procés de registre, anàlisi i gestió de totes les aportacions s’allargués més del previst. “Inicialment volíem tenir el cançoner enllestit per Sant Jordi, però finalment el vam poder presentar al juny. El resultat és un registre molt complet de la realitat lingüística dels centres i un cançoner compartit amb 32 cançons en 24 llengües maternes diferents”, comenta. També confia que aquest recurs “sigui útil perquè els centres coneguin millor la realitat lingüística de la comunitat i puguin promoure activitats relacionades amb la diversitat lingüística i la interculturalitat”.
Marién Fuertes, membre Grup de Treball LIC del PEE
A partir de totes les propostes rebudes, els membres del Grup de Treball de Llengua i Interculturalitat van consensuar diversos criteris de selecció i van elaborar el Cançoner Interlingüístic. Aquest, juntament amb el registre de dades lingüístiques elaborat durant el projecte, s’ha lliurat als centres educatius perquè esdevingui un recurs pedagògic per promoure la interculturalitat i el reconeixement de la diversitat lingüística.
Des del Grup de Treball LIC destaquen que aquesta iniciativa evidencia la riquesa del patrimoni lingüístic de Martorell i posa de manifest que el reconeixement de la diversitat lingüística, com a element fonamental de la identitat de les persones, contribueix a reforçar el sentiment de pertinença a la comunitat.
El Grup també vol agrair la implicació de tots els centres educatius —equips directius, mestres, coordinadors i coordinadores LIC i la resta de professionals implicats—, així com la participació de les famílies i de l’alumnat, que han fet possible aquest projecte col·lectiu.
Cançoner Interlingüístic (Spotify)
