La francesa i romàntica ‘El raig verd’ es passa divendres al Cineclub del Diable

850

L’associació Cinema del Diable ens proposa aquest divendres, 8 d’abril, a les 19.00h, una nova sessió de Cineclub amb la projecció de la pel·lícula francesa El raig verd (1986). Dirigida per Éric Rohmer, forma part de la sèrie Comèdies i proverbis, de la qual el film n’és la cinquena part. Amb aquesta entrega Rohmer va guanyar el Lleó d’Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia. El títol de la pel·lícula fa referència a la novel·la homònima de Jules Verne. Podeu comprar l’entrada al portal entrades.martorell.cat.

Delphine és una jove que viu a París guanyant-se la vida com a secretària. L’estiu s’apropa i Delphine ha planejat unes vacances a Grècia amb la seva amiga Sylvie. En l’últim moment, l’amiga es fa enrere i deixa plantada la Delphine, que no sap què fer amb les seves vacances. Com que a ella no li agrada viatjar sola, descarta de seguida marxar cap a Grècia. Els amics la conviden a passar les vacances a Normandia i als alps francesos, propostes que no la convencen perquè a ella no li agraden ni el mar ni la muntanya.

Les vacances de la Delphine acaparen les converses del seu cercle d’amistats, que s’interessen i es preocupen per la melancòlica i desorientada Delphine, qui d’ençà que va posar fi a la seva darrera relació sentimental no troba l’equilibri i l’estabilitat que la seva vida necessita. Ella és una jove idealista i romàtica que contínuament rebutja uns pretendents que no li acaben de fer el pes, perquè està convençuda de trobar un amor platònic que no acaba d’arribar mai.

Després de les contínues insistències de les seves amigues, Delphine accepta finalment estiuejar a Biarritz, a casa de la família d’una amiga. Però un cop allà, perduda entre l’alegre i eufòric clima estiuenc de la ciutat, Delphine només aconsegueix submergir-se més en el seu pou de solitud.

Una tarda, tot passejant, escolta la interessant conversa d’un grup d’amics que parlen de Le rayon vert, una novel·la de Jules Verne. El raig verd al qual el llibre fa referència és producte d’un efecte òptic pel qual el darrer raig del sol abans de pondre’s pren aquest color.

Delphine està decidida a abandonar ja Biarritz, quan a l’estació coneix un nou pretendent que la convida a anar a Donibane Lohizune. Indecisa i escèptica, aquest cop accepta la proposta, amb la gran fortuna per a la parella que, arribats a la ciutat, la providencial senyal de futur i esperança que la jove havia perseguit se li revela per fi: el raig verd de la posta de sol.