La infantesa en temps de guerra a ‘Els nens de la senyora Zlatin’ de Maria LLuïsa Amorós

741
Presentació d''Els nens de la senyora Zlatin'

Un grup de nens jueus, procedents de diversos països europeus, arriben a França per escapar de la tragèdia que devasta Europa durant la Segona Guerra Mundial. La Sabine Zlatin, infermera de la Creu Roja, tindrà cura dels nens i els buscarà un lloc on refugiar-se fins que acabi la guerra. És l’argument de la novel·la Els nens de la senyora Zlatin (Columna Edicions), que Maria Lluïsa Amorós (Reus, 1954) ha presentat aquest dijous a la Biblioteca.

El 18 de maig del 1943, amb el temor que algú els aturi, els infants arriben a Villa Anne-Marie, un casalici blanc on els nens compartiran pors i l’enyorança dels pares, que van deixar enrere, però també gaudiran de la pau del lloc, dels jocs vora la gran font i dels contes que en Léon, un educador, els relata perquè la son els venci. I, sobretot, retrobaran el valor de l’amistat, del primer amor i de tenir cura els uns dels altres.

L’autora ha traslladat “la història d’aquests nens jueus refugiats i tot el que vivien. Les seves pors a les nits perquè eren nens que havien vist com els prenien als pares, també la seva alegria perquè els nens sempre són nens, i durant el dia podien jugar, llegir o fer classes… És una història commovedora que jo vaig viure mentre escrivia. M’hi vaig endinsar, com a narrador omniscient, però sent un més d’ells. He intentat fer que el lector senti el mateix, que conegui els nens i les seves experiències”.

Maria Lluïsa Amorós, autora

Paral·lelament, explica la historia de l’Octavi Verdier, un jove periodista que escriu una novel·la sobre la presència nazi a la Barcelona dels anys quaranta, que contrasta amb la Barcelona sotmesa pel franquisme. Durant aquest procés de creació que l’obliga a investigar, descobrirà què s’amaga darrere la porta del despatx d’en Gustau Verdier, el seu avi, que el 1944 va venir de França i va comprar una fàbrica tèxtil a Terrassa. En la recerca anirà a parar a Villa Anne-Marie, a Izieu.

La vinculació d’Amorós amb el món literari va de la mà de la seva faceta com a professora de llengua a l’institut, que es va allargar durant gairebé 40 anys. Així, a banda d’escriure llibres, també organitza col·loquis per comentar-los i intercanviar opinions. Maria Lluïsa ha explicat que “és molt bonic conversar amb els lectors, així et sents més a prop d’ells i es poden intercanviar impressions. És una cosa que m’agrada des que vaig començar l’any 86, quan vaig publicar la primera novel·la juvenil. Compartir-ho amb nois i noies d’instituts i d’escoles és molt enriquidor”.

Maria Lluïsa Amorós, autora

Amorós va debutar com a novel·lista l’any 1986 amb Poppis i Isolda, i des d’aleshores ha publicat gairebé una vintena de títols en llengua catalana. L’autora ha estat guardonada amb el Premi Vaixell de Vapor l’any 1987 pel llibre Aquella tardor amb Leprechaun i ha quedat finalista dels Premis Ramon Llull per la novel·la juvenil Els nens de la senyora Zlatin, que ha presentat aquesta tarda a casa nostra.