La Marxin Band de l’Escola Municipal de Música de Martorell és a punt d’abaixar la persiana d’un curs que ha significat el retorn després d’un any d’absència. 10 mesos d’aprenentatge per als alumnes, que han après a tocar 16 peces de gèneres tan variats com el jazz, el soul, els boleros o el rock d’una manera divertida i alegre, sota la coordinació d’Isidre Delgado. El punt de trobada setmanal dels assajos ha estat el tercer pis de Cal Nicolau cada dimarts a les 19.00h, però a mesura que el curs ha avançat, els alumnes han tastat l’adrenalina de les actuacions a l’exterior. Al carrer o a diversos escenaris.
La història de la Marxin Band a l’Escola s’engega fa 4 anys, sota l’impuls del professor i trompetista Isidre Delgado: “amb el director de l’Escola, el Manolo Forniés, volíem crear un nou grup que no tingués requeriments d’escenari ni d’infraestructura per funcionar. I vaig proposar que ho portéssim cap al meu terreny, les Marxing Bands”. És a dir, les bandes de música d’instruments de vent i de percussió que interpreten temes festius i alegres en actes de carrer i de caràcter desenfadat.
Isidre Delgado, professor de la Marxin Band
Des de la fundació, la Marxin va romandre activa dos anys. Es va dissoldre per la incompatibilitat horària dels seus membres, però aquest curs ha tornat amb 9 alumnes. Delgado explica que “és un grup molt heterogeni: el més petit té 12 anys i el més veterà 54, i no passa res. La música els agermana a tots. És increïble veure com un nen de 12 anys és receptiu a una cançó dels anys 40 del segle passat i li agrada interpretar-la”. El When de saints go marching in és el seu himne, i també toquen el Don’t worry be happy de Bobby McFerrin o l’Unchain my heart, de Joe Cocker, entre d’altres.
Isidre Delgado, professor de la Marxin Band
Combinació de veterania i joventut
D’entre els alumnes de la Marxin, qui acumula més hores de vol en la matèria és el Joan Capellades. Ja hi era ara fa 4 anys, però és a l’Escola “des de ben petit, ja que el meu pare va ser-ne fundador i professor. Vaig tocar als conjunts de l’escola (dissabtes musicals), a l’Orquestra, a la Banda i ara a la Marxin, que és una manera de passar-ho bé i distreure’s”. El clarinet és cosa seva: “el so que té és molt maco i se’l sent a tot arreu. Fins i tot, el sento als anuncis de la tele!”.
Joan Capellades
La resta–excepció feta del Manolo Forniés- s’estrenaven aquest any. La Isabel Pecanins tramet els sons de la flauta travessera, instrument que assaja des de fa tres anys: “de petita havia estudiat música i havia tocat el piano, però ho vaig deixar. Ara m’he tornat a enganxar i gaudeixo molt, perquè m’agraden tot tipus de gèneres musicals. El curs ha sigut molt divertit i tinc clar que l’any vinent m’agradaria continuar”.
Isabel Pecanins
L’alt saxofon és cosa de l’Herbert Ramírez, un peruà arribat a Martorell fa 9 anys. A l’Escola, pren part en diferents grups d’aprenentatge, i això el porta a acumular fins tres classes consecutives en un mateix dia. Li agraden molt els boleros: “el Bésame mucho o el Quizás quizás, que em toquen l’interior. No paro fins que aconsegueixo tocar-los”. Fins i tot, ho va fer en videoconferència amb el seu pare, al Perú.
Herbert Ramírez
El sector més jove el composen el Joan Prats, l’Eloi Estopiñà i el Daniel Pendón. En Joan va iniciar-se en l’estudi musical amb el saxo, però fa quatre anys va passar-se a la trompeta “perquè m’agradava més, per la potència que té i perquè has de saber modular molt bé la bufera”. També toca la trompeta l’Eloi, que porta “quasi cinc anys a l’Escola. Puc dir que la Marxin és el grup més desenfadat que hi ha. A més, els seus concerts tenen un punt més emocionant, perquè el públic et veu per totes bandes, t’envolta, a diferència del que passa en un escenari convencional”. I el Daniel toca l’instrument més curiós de tots: el washboard o pissarra de neteja. És de percussió i el composen vàries planxes superposades, per les quals es fan lliscar els dits o algun objecte: “em va agradar perquè millora l’habilitat amb els dits”.
Joan Prats, Eloi Estopiñà i Daniel Pendón
Completen el grup el director de l’Escola, Manolo Forniés, al saxo tenor, i el coordinador del grup, l’Isidre Delgado, qui toca “el melòfon, un instrument poc conegut aquí i que havia vist en fotografies a les bandes alemanyes. En un viatge que vaig fer a prop de Nüremberg, vaig anar a la botiga d’instruments musicals més gran d’Europa i després de tot un matí provant instruments, vaig decidir que el melòfon seria el meu a la Marxin.
Trobada a Prats de Lluçanès
L’actuació exterior més recent del grup ha estat a la 4a Trobada de Marxing Bands del passat 13 de maig a Prats de Lluçanès. “Va ser una molt bona experiència” explica Delgado, perquè “ens van fer una recepció a tots els participants, una demostració de balls típics de Prats, un taller de percussió, un dinar de germanor i un assaig de les peces conjuntes que vam tocar, que van ser tres”. Pel coordinador, una de les notes positives de la jornada va ser “veure la quantitat de nens petits, d’edats de 7 i 8 anys, que hi havia formant part de les Marxing”. Abans que arribi l’estiu, es preveu una actuació el 30 de juny.
Isidre Delgado, professor de la Marxin Band
Al setembre…molt més!
Després de vacances, es començarà a pensar en un nou curs en el que “ens agradaria tenir més participants, ja que el grup es pot encongir o estirar entre les 5 i les 35 persones, i sobretot afegir instruments de percussió. Dins l’Escola fem molts grups musicals -combos, big band, conjunts de vent de petits i mitjans, cant coral, etc- i hem de distribuir la gent de manera equilibrada”. Això sí, a la Marxin, diu Delgado, “ja tinc preparades 10 noves cançons i, per descomptat, el bon rotllo estarà garantit”.