La pianista Maria Canela ja és a Internet gràcies a alumnes de la Secció Institut Martorell

2289

La trajectòria vital de la pianista Maria Canela (1909-1998), nascuda a Paraguai però de família martorellenca, ja és a Internet gràcies a un treball de recerca fet pels estudiants de 1r d’ESO de la Secció Institut Martorell. Els joves, sota la supervisió del professor de Català Joan Vinyals, han divulgat, per primer cop al núvol, la vida i obra d’aquest personatge.

“La plaça de Maria Canela és l’indret on se situa la Secció Institut Martorell, però no coneixíem el per què d’aquesta dedicatòria ni qui era aquest personatge. Algun professor ho havia preguntat, i tan sols sabíem que havia estat una música de Martorell”, explica Joan Vinyals, professor de Català del centre. Partint de la inexistència d’informació a les xarxes, Vinyals va plantejar als nens i nenes de la seva classe que en seguissin el fil: “no els vaig dir que havíem de fer un treball, sinó que jo tenia un dubte que no sabia resoldre. Al dia següent, uns quants ja havien començat a buscar dades”.

El primer que van fer els alumnes va ser dirigir-se a la Viquipèdia i a d’altres pàgines, sense èxit. Però aquest fet, enlloc de desmotivar-los, els va encuriosir més. “L’administrativa del centre, Montserrat Farell, ens va adreçar a Adolf Bargués, com a coneixedor de la història local. Els alumnes li van fer una entrevista i ens va explicar moltes coses sobre Canela”.

A les dades extretes de la transcripció de l’entrevista s’hi va afegir l’adaptació d’un informe tècnic elaborat quan calia posar nom a aquell indret enclotat del barri de Can Carreras. Com a resultat final en va quedar un text que ara s’ha convertit en una nova entrada de la popular Viquipèdia.

Nil Agüera: “hem après moltes coses de Maria Canela”
Però a més de la tasca divulgadora, el treball ha tingut un altre aspecte molt positiu. Ha motivat el grup d’alumnes de la Secció Institut Martorell envers una temàtica de recerca del patrimoni i d’història locals. Un d’ells, Nil Agüera, ho exemplifica dient que “no sabíem res d’ella, però n’hem après moltes coses. En no trobar res sobre la seva vida, ni a Internet ni a la Biblioteca Martorell, ens ho vam plantejar com un repte i cada cop que en trobàvem alguna dada ens motivàvem més”.

“Pels alumnes, no ha estat un treball de recerca més, ha estat diferent, molt txulo”, destaca Nil. “M’ha agradat molt més això, perquè són treballs en què no has d’estar tota l’estona prenent molts apunts. Hem après a elaborar una entrevista, a escoltar atentament l’entrevistat, a prendre notes del que deia i a treballar en conjunt”. La satisfacció final: “no tothom té un article publicat a la Viquipèdia fruit d’un treball propi”, afegeix el jove estudiant.