Divendres arrenca el Festival PAS (Pont a les Arts Sonores) al pont del Diable. Ho farà amb el concert de Mélodie Gimard, a les 22.30h. Una jove pianista, compositora i arranjadora nascuda a Perpinyà que ens presenta el seu primer treball discogràfic, Numen, referit al nom d’una deïtat d’un poder misteriós i fascinador. Dissabte, també a les 22.30h, hi tornarà acompanyada de Queralt Lahoz, qui s’ha convertit amb una de les cantants emergents més prometedores de l’escena musical. És capaç de fusionar estils com el rap, el flamenc, el R&B i la cobla sense que cap d’ells perdi ni una mica de la seva ànima, nodrint-los, a més, d’un missatge ric, poètic i reivindicatiu.

Gimard explica la seva pròpia historia a través de la hibridació dels referents clàssics amb la música actual, tenint en compte sempre la tradició flamenca i el seu llenguatge vist des d’un nou angle, de manera espontània i transgressora. En aquest projecte multidisciplinari hi trobem influències del flamenc fusionat amb jazz, folklore i música moderna.

Entre les actuacions més destacades de Mélodie Gimart, trobem la seva participació en el festival francès Semaine flamenco, el London Jazz Cat Festival, el cicle de flamenc de Recoletos Jazz de Madrid i la seva actuació com a telonera de Sara Baras al Festival de Pedralbes de Barcelona.

Mèlodi Gimard i Queralt Lahoz

Com és el disc ‘Numen’ i com està funcionant?

Simula la composició de l’artista, és la personificació d’una mussa. Una caixa de colors on explico la meva història i on trobareu músiques que m’apassionen, com el flamenc o la clàssica.

Quines reaccions has vist en el públic que t’ha pogut veure?

Un dels millors regals quan baixes de l’escenari és veure la gent emocionada i que se sent identificada. Tothom em diu que acaba plorant i això és el més bonic que et poden dir.

Com ha estat el teu any?

Ha estat complicat perquè la presentació del disc a Madrid es va cancel·lar, just quan tot començava. Quan es van poder fer concerts, vaig tenir la sort d’actuar al Jamboree, al Dorado, al Semaine flamenco o al London Jazz Cat Festival. He estat treballant força dins l’hecatombe que ha suposat la pandèmia. Amb ganes que arribin més actuacions i compartir la música amb tothom.

En què ha canviat el teu disc i tu mateixa en aquest any?

El disc no ha evolucionat perquè està gravat en una capseta, però jo sí que he canviat. És una música força subjecta a la improvisació en directe. Quan estem dalt de l’escenari, tot es transforma. Convido tothom a venir a escoltar-lo.

Faràs una actuació sola divendres i una amb Queralt Lahoz dissabte. Seran diferents?

Sí, totalment. La primera serà amb un sextet amb Jairo Cabera a la trompeta i Martín Melendez al violoncel. I dissabte, hi haurà un elenc de músics més modern amb ball en directe i, en ser una col·laboració, serà diferent. Em fa molta il·lusió!