L’Ajuntament de Martorell dedica el calendari de 2020 al Museu Municipal Vicenç Ros, amb motiu del seu 75è aniversari. L’equipament allotja la col·lecció de ceràmica, donació de Vicenç Ros, i elements recuperats de l’església de Santa Maria. El calendari es distribuirà gratuïtament, a partir del proper dilluns, a l’Ajuntament i al Centre Cultural.
El Museu Municipal Vicenç Ros ocupa des de 1945 una part de l’antic convent de caputxins, construït entre 1687 i 1722. Situat damunt la Roca dels Archs, als peus de la serra de Les Torretes, el convent era un edifici sense ornamentacions. L’església era d’una sola nau, amb absis rectangular i coberta amb volta de mig punt, capelles laterals a banda i banda, i al fons, el cor i la sagristia. Damunt del cor, en un nivell superior, s’ubicava la biblioteca dels caputxins i, en un tercer nivell, la golfa, amb coberta a doble vessant i el campanar d’espadanya.
El claustre era de planta quadrada i al centre hi tenia un pou, amb sota el qual hi havia una gran cisterna. Al seu entorn es trobaven les cel·les i el refectori. El convent tenia l’horta a ponent. Entre aquest i la Vila hi havia una vinya i, a la banda de la muntanya, un bosc que arribava fins a la torreta Griminella, també coneguda com a torreta del Clos, un recinte tancat dins del qual els frares hi van fer construir una capella i un Via Crucis.
Els frares caputxins van ocupar el convent fins a l’any 1835, quan van ser exclaustrats. El bosc i la vinya van ser venuts per l’Estat l’any 1840 i l’edifici va ser cedit l’any següent a l’Ajuntament i destinat a usos diversos: com a caserna (trienni constitucional), escola per a nenes a cura de les mercedàries i posteriorment escola municipal. El 1935, amb l’inici de la construcció de la nova escola projectada per Josep Lluís Sert, part de les dependències del convent es van enderrocar.
La Guerra Civil (1936-1939) va aturar les obres, que es van reprendre acabada la guerra, mentre la resta de l’edifici va quedar abandonat fins a l’any 1945, quan s’hi va instal·lar el Museu Municipal. S’hi va allotjar la col·lecció de ceràmica donació de Vicenç Ros i nombrosos elements arquitectònics recuperats de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Martorell, destruïda als inicis de la Guerra Civil.
Amb els anys, gràcies a l’activitat de Vicenç Ros, director i d’Isidre Clopas i Batlle (1913-2001), conservador, i a les donacions de molts martorellencs, s’han anat configurant i ampliant els diferents fons del museu: l’etnològic, amb tallers complets d’espardenyer, cadiraire, boter, baster, terrisser, terrissaire; l’arqueològic, amb materials procedents de diversos jaciments; el d’art, amb obres de Lluís, Pau i Agustí Rigalt; el documental, la biblioteca i l’hemeroteca. El fons de ceràmica es va incrementar el 1972 amb l’adquisició de la col·lecció del pintor Joaquim Mir.
El 2003 el museu va incorporar el llegat de l’artista local Jaume Amat i Bargués (1924-2003). El 2014 va rebre el de Neus Sala Caelles (1920-2012) i la donació d’unes 300 publicacions especialitzades sobre ceràmica procedents de la biblioteca d’Albert Telese, un savi en la matèria. El 2017 van ingressar tres plafons de rajoles de l’antic hospital de Sant Joan, els quals, un cop restaurats van ser instal·lats a la capella de Sant Joan.
L’alcalde Xavier Fonollosa afirma que “la inauguració d’un equipament cultural sempre és una bona notícia, però més important encara és que 75 anys després el seu contingut i la seva rellevància continuïn vigents i el Museu Municipal Vicenç Ros continuï despertant l’interès dels veïns i veïnes de Martorell i dels visitants que arriben al nostre poble. La curiositat, la nostàlgia i la memòria ens permeten explicar i mantenir viva la nostra identitat i posar-la al dia, amb activitats i descobertes atractives per a les famílies i per a tots els públics que es programen des del Departament de Cultura, Museus i Patrimoni de l’Ajuntament”.
Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell
Vicenç Ros (Martorell, 1883-1970) va ser industrial, polític i promotor cultural. Un home adinerat i influent a Martorell que com a industrial va instal·lar un molí fariner l’any 1911, el qual va funcionar fins a l’any 1931. Més tard, el 1926 Ros va edificar una altra farinera, més moderna. Encara posteriorment, el 1917, va obrir una fàbrica de sulfat. Va ser alcalde de Martorell en dues ocasions, entre els anys 1924 i 1930 i entre 1940 i 1951.
Casat amb Josefa Saus Villarreal, va ser reconegut en vida i posteriorment amb una sèrie de reconeixements, entre els quals el de fill predilecte de Martorell, comendador de l’Orde Civil d’Alfons X el Savi, cavaller de l’Orde de Cisneros i medalla al mèrit cultural de la Diputació de Barcelona.
