La companyia Voalá és l’encarregada de representar La Llegenda del Pont del Diable (Versió 10), aquest dissabte a les 21.30h, sota el títol ‘L’art de volar’. Una representació artística de gran volada, on l’art és el vol i l’escenari és el cel. Per fer realitat l’espectacle, la companyia ha comptat amb la col·laboració de Brava, Colla de Diables i Drac de Martorell, Colla de Geganters de Martorell i Espai Dansa.
El director artístic de Voalá, Raul Vargas, assegura que veurem imatges de gran impacte visual, un espectacle innovador i sensible, una creació poètica, fruit de la grandesa i immensitat del pont del Diable. L’espectacle s’inclou dins els actes de la Fira de Primavera.
En paral·lel, els assistents podran gaudir, abans i després, de la 7a Fira Gastronòmica, instal·lada al passeig del Quarter, de 20.00 a 01.00h, on podran fer tasts de plats amb essència martorellenca i amb gust de llegenda. Amb la participació del Restaurant Les Vinyes, El Celler de Martorell, Visual Gastro Bar, Dulce Emy i Xavi Mas Vins Intrèpids.
I a les 22.30h, hi haurà el concert d’Henrio presentant Somewhere, Sometimes al Fossar de Sant Bartomeu. El cantautor Enric Verdaguer evoca paisatges sonors d’aires folk, molt vinculats a la nostàlgia i la sensibilitat, amb lletres introspectives i poètiques.
Com serà la Llegenda del Pont del Diable d’enguany?
Espero sigui com mai ha estat. Jo he treballat quatre anys amb la companyia La Fura dels Baus, que també en va fer una de Llegenda, i aquesta vegada treballem més en alçada, ballem dins el context de la història amb les nostres coreografies corals amb música en directe i tot molt alt.
Quines disciplines artístiques hi veurem conjugades?
Tenim una cantant lírica, un banc de neó i acròbates aeris, a banda dels actors, que faran coreografies corals. És una coreografia de vuit persones que recrea un caleidoscopi amb acrobàcies aèries. És una disciplina una mica inusual i això està bé, perquè així no tenim competència.
Tota la Llegenda la veurem en aquest format?
Sí. També treballem amb les colles de Diables i Gegants, i l’Espai Dansa de Martorell. Nosaltres fem la part aèria amb música en directe i els gegants, els diables, les gralles i la companyia de dansa farà tota la resta al terra. Calculem que hi haurà una cinquantena de persones implicada.
Quan et van proposar de fer aquest espectacle què et va passar pel cap?
Són coses que no te les esperes. En primer lloc, perquè jo no soc de Martorell, sinó de Barcelona, i em fa molta il·lusió treballar a Catalunya, perquè costa molt fer-ho aquí o a l’estat espanyol. Estem treballant més a Àsia o a Amèrica Llatina. Em va fer molta il·lusió, però em desperta també molts nervis, perquè és una responsabilitat molt gran. Amb la productora vam dissenyar un espectacle que esperem sigui molt potent i, sobretot, diferent, que tothom l’entengui i l’afecti una mica emocionalment. El que volem és que el públic en gaudeixi, que balli i que vegi una espectacularitat que habitualment no es veu.
Com és, treballar en una estructura com la del Pont del Diable? Ho heu fet mai?
És molt complicat. Hem treballat a monuments com l’Aqüeducte de Segòvia, però aquí és més difícil de treballar. Tenim una grua a sota del pont i hi ha un regidor només dedicat a aquesta grua, pendent de tot el que fem i li diem, ja que el conductor de la grua no veu res, és a baix. És un espectacle amb molt de risc, que l’assumim, perquè som acròbates, i és un al·licient per a nosaltres. Després del Pont del Diable ens consagrarem.
Aquests dies esteu ultimant els detalls, hi ha nervis?
Sí, molts. Som una companyia molt diversa, vivim en molts indrets, però ens fa molta il·lusió. És una llegenda molt simple, però molt maca, dins l’envergadura del Pont del Diable. Hi ha molts nervis, i que n’hi hagi fins que acabi el show, perquè això voldrà dir que la gent està treballant fort perquè tot surti bé.
Com va néixer la companyia?
Nosaltres som una companyia que va néixer a l’Argentina l’any 2006 i vam venir cap aquí l’any 2010, ubicant-nos a Alacant, per economia i tranquil·litat. Allà disposem d’una nau on hi treballem i fem les coreografies. Actualment, tenim dos espectacles, Voalá Station i Muaré. Ara estem preparant-ne un altre, que està bastant definit. Procurem fer formats diferents i tot a l’aire, és la nostra gràcia.
