L’Associació de Puntaires de Martorell va acomiadar el curs aquest dissabte amb una jornada en la que van anar d’excursió a Arenys de Mar per visitar el Museu Marès de Puntes de Coixí, van fer dinar de germanor i van culminar la tarda fent puntes de coixí a la seva plaça de les Puntaires. L’alcalde Xavier Fonollosa i el regidor de Cultura Sergi Corral van conversar amb les participants i van lliurar-los un obsequi en nom de l’Ajuntament de Martorell. L’entitat vol diversificar el perfil dels seus integrants i refermar l’entrada de jovent, que comença a participar a les trobades.
Quaranta-tres puntaires van anar d’excursió de final de curs a Arenys de Mar. Una trobada de germanor en la que “vam visitar el Museu Marès de Puntes de Coixí d’Arenys de Mar i el Museu de Minerals, vam fer un dinar de germanor al Santuari de Lourdes i vam acabar fent puntes de coixí a la tarda”, explicava la presidenta de l’entitat, Antònia Gelabert. A aquesta darrera cita hi van prendre part una setantena de puntaires, que van rebre de mans de l’alcalde Fonollosa i del regidor Corral un obsequi en reconeixement a la seva tasca durant tota la temporada.
Antònia Gelabert, presidenta de l'Associació de Puntaires de Martorell
La incorporació de jovent, un repte de futur
Gelabert va comentar que “actualment, el perfil de participants de les trobades i de les classes és composat bàsicament de senyores grans i d’algun senyor que també s’hi apropa. Volem que el jovent també vingui, i per això els oferim gratuïtat de les classes, que fem a Martorell amb una professora al Centre Cultural els dilluns, dimarts, dimecres i divendres de 16.00 a 20.00h, i també els proporcionem el coixí i les puntes, per a que ho provin i vegin si els agrada”.
Poc a poc, la gent jove comença a interessar-se per aquesta tradició. És el cas de l’Albert Tobella, un nen de Martorell de 13 anys, per a qui “fer puntes de coixí em relaxa i tranquilitza. M’agrada molt el so que fan els boixets i de moment no ho trobo massa complicat. He començat fent peces senzilles”. L’Albert es va aficionar perquè “la meva mare hi participa i vaig començar a preguntar com es feia, i també gràcies a un amic meu, l’Eloi Estopiñà”.El cas de l’Albert i de l’Eloi no és únic, ja que també hi ha una jove i una nena que s’hi ha incorporat darrerament.
Albert Tobella
“És com una droga sana, que ens fa desaparèixer els problemes”
L’esperit de germanor que hi ha a les classes i a les trobades, la sensació de realització i de tranquilitat són elements clau que mouen les puntaires a seguir amb entusiasme aquesta afició. Així ho feia saber la masquefina Rosa Folch, sòcia de l’entitat des de fa uns 12 anys: “quan estic fent puntes, no tinc problemes. Em concentro en aquesta activitat, que és matemàtica pura, i em marxen les cabòries. A més, amb les companyes ens ho passem molt bé i hi ha molt bon ambient”.
Rosa Folch
També ho veu d’aquesta manera la martorellenca Montserrat Soler, qui “fa 23 anys que sóc sòcia, i ho gaudeixo molt, perquè això és com una droga sana. Quan estic nerviosa m’hi poso una estona i m’oblido de tot”. La Montserrat fa puntes “sobretot a casa, perquè ara no puc anar massa sovint a les classes, tot i que m’agrada”. Sigui on sigui, però, reconeix que aquesta afició li fa passar bones estones.
Montserrat Soler
