Meritxell Peña García, alumna de 4art d’ESO de l’Institut Joan Oró, es va proclamar divendres guanyadora del Premi Sambori que convoca Òmnium Cultural en la categoria d’estudiants de 3er i 4rt d’ensenyament secundari d’arreu de Catalunya. Tallant-me la cua és el títol del relat que li va valer el reconeixement, un text on l’autora parla del maltractament als animals, ambientat en una corrida de toros. És el segon cop que la jove participava al Sambori, el certamen de relats curts en català per a estudiants de primària, secundària i batxillerat que compta amb més participants a tot Europa: 130.000 l’any passat sumant les participacions al País Valencià i a Catalunya.
“Quan em van dir que havia guanyat, no m’ho creia. Em vaig començar a posar nerviosa en pujar dalt l’escenari!”, confessava la Meritxell. Aquest moment màgic va arribar divendres a la tarda al Casinet d’Hostafrancs de Barcelona, seu de la gala que proclamava els guanyadors absoluts del Sambori a nivell de Catalunya en les diferents categories. Una fase a la qual també havien arribat dos martorellencs més del total de 18 que hi prenien part enguany: Gerard Garcia Abenza (Escola Mercè Rodoreda) i Sara Albarrán Berlanga (IES Pompeu Fabra).
“De gran, m’agradaria ser escriptora”
La Meritxell té 17 anys i tot just està acabant 4rt d’ESO. Explica que “de gran, m’agradaria ser escriptora. M’agrada molt escriure, sobretot el gènere de ficció, perquè transporto la imaginació cap a un altre món”. El seu moment son “les nits, cap al tard, ja que estic més tranquil·la i em sento més inspirada”. Però també li agrada molt llegir, en aquest cas els migdies i sobretot a l’estiu, asseguda al pati de casa seva”. Com a llibres de capçalera destaquen Paraules emmetzinades, de Maite Carranza -que ha descobert a l’institut- i Cims borrascosos d’Emily Brontë, “el meu llibre preferit”, detalla.
La història d’un torero que sent compassió pel toro
La martorellenca, que ja s’havia presentat l’any passat al Premi Sambori, va guanyar a nivell nacional amb Tallant-me la cua, un relat en el que “explico el cas d’un torero que quan és a la plaça a punt de matar el toro, veu com l’animal el mira als ulls i se n’adona que no pot fer-ho, tot i rebre la pressió del públic. Al final, acaba seguint els seus sentiments i salva i acaricia l’animal”. S’ha inspirat en el fet que “estimo moltíssim els animals i estic totalment en contra del maltractament que se’ls fa. Sempre intento lluitar contra aquesta injustícia, contra el fet de matar per matar”.
Pilar Urballa: “La Meritxell escriu molt bé i ha fet un text molt original”
Pilar Urballa és professora de llengua i literatura catalanes de l’Institut Joan Oró i va ser mestra de la Meritxell el curs passat. “La Meritxell ha guanyat perquè el text i el tema que planteja són molt originals, a banda que escriu molt bé i ja ho vam veure l’any passat”. La professora reconeix que “és un orgull personal i pel nostre centre que s’hagi aconseguit aquest premi. Des de fa molts anys que ens presentem al Sambori, a l’igual que també fem amb el Premi Vila de Martorell. El més complicat i laboriós pels professors és fer la tria dels 3 textos que com a màxim pot presentar cada centre per categoria a aquest concurs”.