Manel ens porta Per la bona gent divendres, 22 d’abril, a les 22.30h, a la Nau 2 de Ca n’Oliveres, dins els actes de la Fira de Primavera. La banda barcelonina presenta el millor espectacle de la seva carrera amb una aposta arriscada i radicalment contemporània, per la combinació de tradició i electrònica. Les entrades valen 15 euros anticipades a entrades.martorell.cat i 25 euros a taquilla.
Per la bona gent és el cinquè àlbum de la banda d’indie pop, i el seu primer disc amb el segell Ceràmiques Guzmán. Va ser llançat el 4 d’octubre de 2019 i produït per Jake Aron. L’àlbum va debutar com a número 1 del rànquing espanyol.
Cada cançó està destinada a ser una illa petita i desconnectada de la resta de l’àlbum, on han incorporat l’ús de sintetitzadors i un so més electrònic, explica el baixista Martí Maymó als micròfons de Ràdio Martorell. També han fet servir el mostreig amb fragments del tema Alenar de Maria del Mar Bonet i d’Aquí tens el meu braç, així com de Vine a la festa de Lluís Gavaldà.
Com definiu aquest darrer àlbum, ‘Per la bona gent’?
És un treball que va sortir l’any 2019, però que amb tot el tema de la pandèmia vam fer la presentació més rara de la nostra història. Segurament un treball continuista del que veia sent l’anterior, amb una mica d’evolució, i que estem molt contents de com a funcionant en directe. Ara, per fi, a Ca n’Oliveres podrem fer el concert a peu dret, sense distància i sense mascareta a interior. No podem estar més contents de com ho està rebent tothom.
Quins són els nous ingredients d’aquest disc?
Tendim o tenim la premissa que, quan ens trobem en un terreny en què ens reconeixem, fugim i girem cap a l’esquerra o cap a la dreta per intentar que sigui diferent. Cada cop sonem més electrònics perquè hem anat adquirint aquests coneixements tècnics de sintonitzadors i de bases que fan que el disc evolucioni. Si agafes del primer disc a l’últim, pots fer una línia continuista, però crec que cada disc és diferent a l’anterior.
Com heu viscut el ‘boom’ de la banda?
És bèstia i fa molt de vertigen, com ha anat de ràpid i com ha avançat tot. Al juny farà 15 anys que estem tocant. Quan les coses et van bé i el públic ve a veure’t, ho vius d’una manera molt sana i còmoda. Darrera, però, hi ha un gran esforç de treballar molt, de fer que les cançons i els directes funcionin, perquè mai és el mateix un disc que un directe. Crec que la història de Manel per tots quatre és molt bonica, des de l’inici fins ara. Podria ser que Manel s’acabés quan finalitzem aquesta gira o que durés molts anys, però al final l’agraïment està allà i és impressionant.
A banda, éreu amics i imaginem que la sintonia s’ha anat enfortint al llarg d’aquests anys.
Érem amics i ho som, i segurament ho som més del que ho érem. Perquè una cosa funcioni te l’has de creure molt, has d’estar motivat i has de crear una bona sintonia. Ens veiem moltes més hores de les que realment necessita el grup perquè som amics. La pulsió que has de tenir perquè el grup de música funcioni passa per entendre’s més enllà de les hores d’ambient públic i nosaltres tenim la sort de ser bons amics.
I això es traspua a l’escenari, al vostre públic?
No som gent súper expressiva ni súper extravertida, però suposo que la gent ho rep. Som amics, ens tenim molta estima i crec que al públic també li arriba.
Fèiem referència a l’evolució musical de ‘Per la bona gent’, però pel que fa a les lletres, quins temes proposeu?
Crec que no ens hem allunyat gaire de les temàtiques que proposàvem als inicis: el costumisme o les cançons d’amor. Potser el llenguatge ha canviat una mica i ara les lletres són més eclèctiques, però no crec que ens allunyem gaire del que parlen la resta de grups de música. Al final expliques allò que vius i el que té de bo la ficció, i la música no deixa de ser ficció com pot ser una novel·la, és que ho pots disfressar pel bé del que estàs creant. Al final una rima et pot condicionar una lletra.
Convida als oients a anar-vos a veure aquest divendres.
Que vingui tothom! La gent que no ha anat massa a concerts durant aquesta pandèmia que s’animin perquè és espectacular el que es viu ara mateix en una sala després del que hem passat aquests anys de pandèmia.
